Finlàndia
Finlàndia denuncia la segona violació russa del seu espai aeri en un mes
Un helicòpter Mi-17 s’endinsa uns 4 km en territori finlandès durant un espai indeterminat de temps
Estocolm i Hèlsinki demanen una ratificació ràpida si decideixen entrar a l’OTAN
El ministeri de Defensa de Finlàndia ha informat aquest dimecres que ha obert una investigació arran d’una violació del seu espai aeri per part d’una aeronau oficial russa. Es tracta del segon incident d’aquest tipus que es produeix en un mes.
L’aparell ha violat l’espai aeri finlandès cap a les 10.40 del matí hora local a prop de les localitats de Kesälahti i Parikkala, al costat de la frontera fino-russa, ha informat el ministeri de Defensa.
Segons mitjans locals, l’aparell implicat és un helicòpter militar rus Mi-17 que s’ha endinsat uns 4 quilòmetres en territori finlandès. Les autoritats no han volgut revelar quanta estona ha sobrevolat l’espai aeri del país nòrdic.
L’incident passa el mateix dia que les Forces Armades finlandeses realitzen unes maniobres militars a l’oest del país, en les quals també participen tropes dels Estats Units, Gran Bretanya, Estònia i Letònia.
El passat 8 d’abril, el ministeri de Defensa finlandès va denunciar una altra violació del seu espai aeri, en aquest cas per part d’un avió oficial rus.
L’aparell, un Iliushin IL-96-300 que va sortir de Moscou i es dirigia a Berlín, segons el lloc web Flightradar24, va sobrevolar l’espai aeri finlandès durant uns tres minuts a prop de Porvoo, a uns cinquanta quilòmetres d’Hèlsinki.
El ministre finlandès de Defensa, Antti Kaikkonen, va declarar aleshores a Twitter que Finlàndia “sempre” es pren de debò les violacions del seu espai aeri.
“La nostra capacitat de vigilància territorial és bona i detectem totes les violacions i som capaços de respondre de manera efectiva”, va afirmar el ministre.
D’ençà que Finlàndia debat la possibilitat de sol·licitar el seu ingrés en l’OTAN en les pròximes setmanes, possiblement al mateix temps que Suècia, el país nòrdic ha rebut greus amenaces de la veïna Rússia, que rebutja l’ampliació de l’Aliança cap a l’est d’Europa.
La invasió russa a Ucraïna iniciada fa dos mesos ha provocat que tant Suècia com Finlàndia hagin reconsiderat la seva relació amb l’OTAN, de la qual són aliades però no països membres.
Finlàndia i Suècia demanen una ratificació exprés
EfeLes primeres ministres de Suècia i Finlàndia, Magdalena Andersson i Sanna Marin, han defensat avui que la millor garantia de seguretat en el cas que tots dos països demanin ingressar a l’OTAN serà un ràpid procés d’aprovació per part del conjunt de països membres de l’Aliança Atlàntica.
“La qüestió clau és que el procés de ratificació sigui el més curt possible. En l’interès de tots, seria la millor garantia de seguretat possible”, ha dit Marin en una roda de premsa al final de la cimera a Copenhaguen entre l’Índia i els països nòrdics. Ha afegit que el seu país manté converses sobre aquestes garanties amb els membres de més pes de l’OTAN, com Estats Units, Regne Unit, Alemanya i França.
La seva homòloga sueca ha coincidit amb Marin i ha recordat que Rússia ha estat “clara” i ha declarat que “respondrà” a una hipotètica sol·licitud d’ingrés de tots dos països.
L’OTAN ha iniciat ja un procés accelerat que podria reduir a dues setmanes la invitació formal als dos països si presenten una sol·licitud d’ingrés, que després ha de ser aprovada per tots els Estats membres, segons ha publicat avui el tabloide noruec VG, que cita fonts diplomàtiques sense especificar.
“Farem tot el possible perquè el procés nacional que haguem de realitzar vagi tan ràpid com sigui possible”, ha garantit la primera ministra danesa, Mette Frederiksen. El seu col·lega noruec, Jonas Gahr Støre, s’ha expressat en la mateixa línia.
Segons mitjans finlandesos, el govern podria fer pública la seva decisió d’entrar a l’OTAN a mitjan de mes. A Suècia el procés és més lent i en una setmana es presentarà al Parlament un informe sobre la nova política de seguretat, just un mes després que el país veí ho fes.
Estocolm i Hèlsinki han incrementat considerablement la cooperació i els contactes bilaterals en les últimes setmanes per intentar consensuar una postura conjunta respecte a l’OTAN i, eventualment, sol·licitar el seu ingrés alhora.
“És molt important que mantinguem un contacte estret, dia a dia, i que anem en la mateixa direcció i al mateix ritme”, ha subratllat avui Marin.
El possible ingrés de tots dos països serà abordat en la reunió informal dels ministres d’Exteriors de l’OTAN a Berlín, del 14 al 15 de maig, a la qual assistiran com a convidats els representants dels dos països nòrdics. La formalització del procés, en cas que tots dos països sol·licitin l’ingrés, podria segellar-se al cimera de l’Aliança Atlàntica que tindrà lloc a Madrid a finals de juny.
