Política

conflicte bèl·lic a l’est d’europa

El president alemany parla amb Zelenski per a reconduir les dissensions entre Berlín i Kíiv

Ucraïna va vetar fa uns dies la visita d’Stenmaier a qui acusa de tenir interessos en empreses vinculades al Kremlin

El pre­si­dent ale­many, Frank-Wal­ter Stein­me­ier, ha man­tin­gut aquest dijous una con­versa telefònica amb el líder ucraïnès, Volodímir Zelenski, des­ti­nada a “diri­mir la cris­pació” dels últims dies, segons han infor­mat fonts de la Pre­sidència ale­ma­nya.

En el curs de la con­versa, que segons mit­jans ale­manys s’ha pro­lon­gat durant 45 minuts, Zelenski ha con­vi­dat tant al pre­si­dent Stein­me­ier com al can­ce­ller Olaf Scholz a visi­tar-li a Kíiv, encara que sense que s’hagi con­cre­tat cap data.

Les rela­ci­ons entre Kíiv i Berlín tra­ves­sa­ven set­ma­nes de ten­si­ons, després que Zelenski tras­lladés al pre­si­dent ale­many que la seva visita no era ben­vin­guda, jus­ta­ment quan Stein­me­ier pen­sava sumar-se a un viatge dels seus homòlegs polonès i dels països bàltics a la capi­tal ucraïnesa.

Stein­me­ier, soci­al­demòcrata encara que for­mal­ment va dei­xar la seva militància en acce­dir a la pre­sidència, en 2018, va ser minis­tre de la Can­ce­lle­ria sota el seu cor­re­li­gi­o­nari Ger­hard Schröder (1998-2005) i després titu­lar d’Exte­ri­ors en dues legis­la­tu­res de la con­ser­va­dora Angela Merkel (2005-2021).

Kíiv li iden­ti­fica amb la línia tèbia res­pecte a Mos­cou que ha carac­te­rit­zat la política ale­ma­nya en els últims anys. Sota Schröder, amic i aliat del pre­si­dent Vladímir Putin, es va for­jar el gaso­ducte germànic-rus Nord-Stream, pro­jecte clau per a la dependència energètica ale­ma­nya de Rússia, que va ser ampli­fi­cada en els 16 anys en el poder de Merkel.

El rebuig de Kíiv a una visita de Stei­me­ier és el motiu prin­ci­pal pel qual el can­ce­ller Scholz hagi expli­cat fins ara que no podia plan­te­jar-se viat­jar a Ucraïna per a reu­nir-se amb Zelenski, com sí han fet altres líders euro­peus.

Sí que s’està pre­vist que ho faci pròxima­ment, encara que no s’ha con­cre­tat una data, la minis­tra d’Exte­ri­ors, Anna­lena Baer­bock, dels Verds.

La qüestió pesava sobre la gestió de Scholz, a qui com a la resta de la soci­al­de­mocràcia ale­ma­nya se li atri­bu­eix exces­siva per­mis­si­vi­tat o pro­xi­mi­tat cap a Putin.

Espe­ci­al­ment penós per als soci­al­demòcra­tes és el fet que Schröder man­tin­gui els seus càrrecs en empre­ses vin­cu­la­des al Krem­lin, mal­grat els cons­tre­nyi­ments llançats des de la seva cúpula perquè tren­qui amb Putin o fins i tot perquè aban­doni el par­tit.

Arran de la invasió russa, l’actual can­ce­ller va fer un gir de 180 graus a la política de Defensa ale­ma­nya, amb l’anunci d’un paquet d’inver­si­ons de 100.000 mili­ons d’euros per a moder­nit­zar el seu exèrcit i l’auto­rit­zació de sub­mi­nis­tra­ments d’armes a Ucraïna.

Des de lla­vors ha fet diver­sos pas­sos més que tren­quen amb el que van ser les línies marc de suc­ces­sius governs ale­manys, al que es va sumar fa una set­mana l’apro­vació de l’envi­a­ment d’arma­ment pesant a Kíiv.

La situ­ació era ja bas­tant incòmoda per al tri­par­tit de Scholz amb verds i libe­rals –molt més durs cap a Putin que el mateix can­ce­ller, espe­ci­al­ment per part dels eco­lo­gis­tes–, al que es va sumar aquesta set­mana la visita a Kíiv del líder de l’opo­sició con­ser­va­dora, el dretà Fri­e­drich Merz.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia