Política

La cap del CNI dona 18 noms espiats i prou

Paz Esteban mostra al Congrés la llista amb molts noms tapats i on són visibles Aragonès i l’entorn de Puigdemont

No diu res dels altres 40 citats per Citizen Lab

Aragonès, Podem, ERC, Junts i la CUP insten a desclassificar les ordres judicials

La sala Mariana Pineda del Congrés, rastrejada per certificar que no hi havia micròfons i tancada amb clau el dia abans. Els diputats, entre ells els espiats Míriam Nogueras (Junts) i Albert Botran (CUP), obligats a dipositar el telèfon en una taquilla fora de la sala. Amb aquesta cerimònia prèvia de secretisme, la directora del CNI, Paz Esteban, protagonitzava ahir el ritual més obscur que hi ha al Congrés i que es guia per la llei franquista del 1968 desenvolupada per un decret del 1969 que té la firma de l’almirall Carrero Blanco: comparèixer a la comissió batejada popularment com la de secrets oficials i que té un nom més llarg, de control dels crèdits destinats a despeses reservades. Amb la paradoxa d’obligar diputats espiats a guardar secret del que sentien sobre l’espionatge que els viola la intimitat, Esteban va oferir una llista d’espiats amb autorització judicial que tenia noms tapats però 18 de visibles, entre ells els d’Aragonès i tot l’entorn de Puigdemont. Ella, però, no va citar Pegasus.

Tot i ser una dona tan citada els últims dies com poc fotografiada en la seva vida (i ahir va condemnar els fotògrafs a retratar-la amb mascareta negra, tot i no ser obligatòria), Paz Esteban, de 64 anys, és una veterana dels serveis secrets que arriba al Cesid el 1983 amb el general valencià Emilio Alonso Manglano i que va ser la mà dreta de Félix Sanz Roldán abans de ser cap interina del CNI des del 2019 i cap de ple dret des del febrer del 2020. El Catalangate i l’espionatge amb Pegasus al telèfon presidencial –desvelat ara– els dies 19 i el 31 de maig del 2021 han passat sota el seu mandat, així que Esteban –nomenada ja per Pedro Sánchez– és a la diana per l’escletxa de seguretat més greu des de les escoltes il·legals del Cesid del 1995 i és ara per ara el cap de turc més propici. I tot quan avui el CNI fa 20 anys des que el Cesid es va refundar en la nova sigla.

Xoc a porta tancada

Amb l’ànim d’esquivar el precedent del general Emilio Alonso Manglano, que el 1995 va haver de dimitir com a cap del Cesid per escoltes il·legals, Esteban, avalada incondicionalment per Margarita Robles (Defensa) i prou, es va enfrontar a una comissió d’excepció –presidida per Meritxell Batet, presidenta del Congrés– on l’escoltaven deu diputats: els espiats Nogueras i Botran, Gabriel Rufián (ERC), Mertxe Aizpurua (Bildu), Aitor Esteban (PNB), Pablo Echenique (Podem), Iván Espinosa de les Monteros (Vox), Cuca Gamarra (PP) Héctor Gómez (PSOE) i Edmundo Bal (Cs). La morbositat estava servida: per primera vegada després del procés, l’independentisme català accedia a la comissió de secrets i ho feia per escoltar secrets sobre l’espionatge en carn pròpia documentat per Citizen Lab i The New Yorker. La presència d’Echenique va evidenciar l’envelliment de la norma de l’omertà espanyola, ja que no preveu que un diputat que no pot escriure a mà hagi de ser desposseït de l’ordinador quan el bolígraf i el quadern no són una opció per a ell.

“100% motius polítics”

Tot i el deure de secret i el pes de l’article 598 del Codi Penal, que en castiga la revelació amb penes que poden ser fins i tot de presó d’un a tres anys, la comissió va ser menys secreta que quan hi acudia Sanz Roldán. Segons va poder saber aquest diari, Esteban va treure de la maleta una llista que va sorprendre els presents per la quantitat de noms tapats en negre. A més d’Aragonès, hi ha noms lligats a Puigdemont, com ara els del senador Jami Matamala o Josep Lluís Alay, i també Carles Riera (CUP). “Són autoritzacions judicials per espiar en què els motius són 100% polítics”, indiquen les fonts. Com sempre que es tracta del CNI, és un únic magistrat al Tribunal Suprem qui sempre firma totes les autoritzacions judicials: Pablo Lucas Murillo de la Cueva, de la sala tercera.

Desafiant el Codi Penal

Tot i la por al Codi Penal –Nogueras i Botran no van poder ni revelar si Esteban els va mostrar l’expedient personal d’espionatge amb segell judicial o no–, Rufián va ser qui va anar més enllà en la loquacitat. I això que va abandonar la sessió mitja hora abans per atendre una televisió i es va perdre la part final d’Esteban, la qual cosa va fer enfadar Junts, la CUP i Bildu perquè el pacte de tots era delimitar abans què podrien dir i què no. “El CNI diu que tot ha estat sota ordre judicial i, a partir d’aquí, per a la resta d’espiats planteja dues vies: una nació estrangera o organismes de l’Estat que també tinguin capacitat d’espionatge amb un programa paràsit com és Pegasus, i aquí assenyala Interior”, relatava Rufián. “Surto tan intranquil com a demòcrata com quan hi entrava”, reblava. A partir d’aquestes paraules, Vox i Cs estudien una querella contra Rufián per revelació de secrets.

“Desclassificar tot”

A Junts, Nogueras en sortia “enfadada” i amb la convicció afermada que cal crear una comissió d’investigació i desclassificar tota la informació que la cap del CNI ha mostrat a només deu diputats: “La ciutadania i els mitjans de comunicació han de poder conèixer tot el que se’ns ha explicat de l’escàndol.” “Sento no poder contestar a preguntes. És per això que exigim desclassificar tot”, hi afegia Nogueras. Per Albert Botran (CUP), la sessió d’ahir “no serveix ni de lluny per tancar l’escàndol d’espionatge” perquè Citizen Lab cita “un mínim de 65 independentistes catalans i bascos” i “a la comissió no s’ha pogut sentir cap explicació sobre aquesta proporció massiva i generalitzada de l’espionatge”. Botran recorda que el CNI té la missió de defensar la unitat d’Espanya i això li permet “perseguir persones per les idees i no per les accions”. La CUP se suma al clam de la desclassificació: “És una informació que la societat ha de conèixer.” Per Pablo Echenique (Podem), tot el que es va sentir ahir a porta tancada “reforça la necessitat d’assumir responsabilitats i no es poden delegar”, tot un dard amb Robles de destinatària.

Comunicat d’Aragonès

Les revelacions a porta tancada d’Esteban, que té com a cap de comunicació la mateixa dircom que tenia Soraya Sáenz de Santamaría quan era vicepresidenta i tutelava el CNI, van motivar un comunicat del president de la Generalitat denunciant que “augmenta la gravetat del cas de l’espionatge massiu per part de l’Estat espanyol” i exigint “desclassificar immediatament l’autorització judicial per conèixer-ne les motivacions i poder exercir el dret de defensa”. “És inajornable l’assumpció de responsabilitats”, alerta Aragonès.

Secret de sumari

El desig de transparència topa amb la decisió del jutge de l’Audiència, José Luis Calama, d’ordenar el secret de sumari en la peça sobre Sánchez i Robles, als quals permet que es personin en la causa. A La Moncloa, però, el xoc intern no escampa i ahir el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, admetia que va haver de telefonar a Robles per “traslladar-li tot el suport i la solidaritat i tot l’afecte”. Un “afecte” enverinat: es trasllada preferentment suport i afecte a qui no té un bon moment, però Robles sosté que és Presidència i no ella qui vetllava per la seguretat dels iPhones.

LES FRASES

Creix la gravetat de l’espionatge massiu i cal desclassificar-ho tot. És inajornable assumir responsabilitats
Pere Aragonès
president de la generalitat
El CNI diu que tot té ordre judicial i la resta, o nació estrangera o ens estatal que pot espiar amb Pegasus
Gabriel Rufián
portaveu d’erc al congrés
Ministeri de Defensa i CNI són només la punta de l’iceberg. Cal desclassificar tot el que se’ns ha dit
Míriam Nogueras
portaveu de junts al congrés
Citizen Lab parla de 65 com a mínim i no hem sentit l’explicació sobre una proporció massiva i general
Albert Botran
diputat de la cup al congrés
El que diu reforça la necessitat d’assumir responsabilitats polítiques i no es poden delegar
Pablo Echenique
portaveu de podem al congrés
Vaig parlar amb Robles i li vaig traslladar tot el meu suport i solidaritat i tot el meu afecte
Félix Bolaños
ministre de presidència

ERC mira al Parlament Europeu

El grup d’ERC va presentar ahir una moció que es portarà a aprovació en el ple de la setmana que ve en què proposa que la cambra catalana enviï una representació de tres diputats al Parlament Europeu perquè compareguin a la comissió d’investigació oberta a Brussel·les sobre el cas d’espionatge amb el sistema Pegasus.

La moció dels republicans apel·la a l’article 203 del reglament de la cambra, que regula les relacions amb les institucions i el Parlament Europeu. El punt estableix que la institució catalana “pot exercir el dret de petició davant el Parlament Europeu” per tractar temes de l’àmbit de les competències de la Unió Europea. El punt s’ha d’aprovar per majoria absoluta. La portaveu adjunta d’ERC, Meritxell Serret, defensava la proposta com “una nova via institucional per denunciar el Catalangate’ “Hi ha en joc els drets i les llibertats dels ciutadans”. “Amagar-se” al Parlament és “avalar les clavegueres de l’Estat”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
exteriors

Alsina ofereix al govern portuguès afegir-se al lobby europeu Regions for EU Recovery

Barcelona
ONU

L’ONU acusa el Marroc i Espanya de fer un “ús excessiu de la força” a Melilla

Nacions Unides
estats units

Trump i el seu equip sabien que hi havia risc de violència durant l’assalt al Capitoli

Washington

Turquia aixeca el veto a l’ingrés a l’OTAN de Finlàndia i Suècia

madrid
societat

Més mesures per prevenir l’assetjament sexual en el transport

Barcelona
territori

Puigneró garanteix unitat del govern sobre la B-40 i exigeix recursos a l'Estat

Barcelona
Escòcia

Johnson respon a Sturgeon que no és el moment de parlar d’un referèndum

Londres

Fiscalia investigarà si Villarejo va espiar Jaume Giró per ordre de Sánchez-Camacho

barcelona
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Un 46% dels ucraïnesos desplaçats ja ha tornat al seu lloc d’origen, segons dades de l’ONU

Brussel·les