Macron és investit president i promet un mandat diferent

Amb tota la pompa republicana encara que sense anar als Camps Elisis com el 2017, Emmanuel Macron va ser investit ahir president de França per cinc anys més. A la cerimònia a l’Elisi va convidar mig miler de persones, entre elles els seus predecessors Nicolas Sarkozy i François Hollande, en una imatge que reflecteix prou bé el que és avui en dia el macronisme, rodejat també de totes les grans autoritats i de membres de la societat civil, però que deixa fora de camp els altres dos grans blocs que li van disputar les presidencials: la ultradreta i els mélenchonistes. El seu discurs d’investidura, de fet, era un discurs de campanya per a les legislatives del juny. “Aquest poble nou, diferent del de fa cinc anys, ha confiat a un president nou un mandat nou”, va manifestar Macron en una al·locució d’una desena de minuts a la sala de festes sota l’atenta mirada de la seva esposa, Brigitte, i tot el seu govern encara en funcions.

Abans, el president del Consell Constitucional, Laurent Fabius, antic socialista de l’ala esquerra, havia citat Victor Hugo per prevenir del “malestar democràtic” del país: “En aquests temps confusos, siguem els servidors del dret i els esclaus del deure.” “Unir i pacificar no vol dir acceptar de no fer res o d’oblidar les nostres responsabilitats”, va al·ludir minuts més tard Macron en el seu discurs. “Planificant, reformant, associant, estic segur que el nostre país pot, al mateix temps, decidir sobre grans ambicions nacionals”, va afegir com a promesa del seu futur mandat.

Després, va saludar llargament la majoria de convidats, parant-se en expresidents i exprimers ministres, com un Manuel Valls a primera fila, o l’alcaldessa de París i candidata socialista ensorrada a les presidencials, Anne Hidalgo. L’acte va finalitzar als jardins passant revista a les tropes, entre les quals hi havia les que han tingut baixes a la missió al Sahel i les encarregades de la dissuasió nuclear. Demà, Macron inicia els seus desplaçaments oficials amb un discurs al Parlament d’Estrasburg –el primer com a president semestral de la UE des de l’esclat de la guerra a Ucraïna– i, posteriorment, a Berlín per reunir-se amb el canceller alemany, Olaf Scholz, en la que serà la seva primera visita a l’estranger d’aquest mandat.