Política

Putin apel·la al patriotisme

El president rus legitima l’acció armada del Kremlin a Ucraïna com “l’única solució possible” en vista de l’amenaça de l’OTAN

Moscou mostra musculatura bèl·lica el Dia de la Victòria, tot i que hi desfilen menys efectius que fa un any

El cap del Kremlin recorre a la narrativa de l’enemic exterior

Finalment no va declarar oficialment la guerra, però Vladímir Putin va aprofitar el Dia de la Victòria per justificar el conflicte armat que el Kremlin ha emprès a Ucraïna. En el discurs previ a la desfilada militar, el president rus va recórrer a la narrativa de l’enemic exterior i va concloure que, abans de l’actual conflicte a Ucraïna, l’OTAN preparava el terreny per collar militarment Rússia i afeblir el seu paper en el panorama internacional, un escenari que el Kremlin no vol ni pot permetre.

Però el que realment importava ahir era apel·lar al patriotisme i silenciar a dins del país les veus contràries a l’agressió militar a Ucraïna. Més enllà dels discursos i la marxa militar per mostrar al món que Rússia està en condicions de continuar el conflicte, tot i haver-hi menys efectius de l’exèrcit a la plaça Roja que l’any passat, l’acte important per als russos era la desfilada del Regiment Immortal, moment en què milers de famílies participen en una marxa pel centre de la ciutat exhibint fotografies dels avantpassats que van morir en la guerra contra l’Alemanya nazi.

Era fàcil sentir històries familiars sobre com el pare o l’avi va lluitar contra les tropes de Hitler. Sentiment de comunitat i orgull de pertànyer a la mare Rússia. El caliu de la unitat propici per apel·lar a la por que Occident, i els Estats Units en particular, actuï per relegar a la irrellevància mundial la societat russa.

“Els russos no renunciaran mai a l’amor per la pàtria, la fe i els valors tradicionals, els costums ancestrals i el respecte per tots els pobles i les cultures”, va emfasitzar Putin amb paraules èpiques tot denunciant que “Occident va decidir cancel·lar aquests valors mil·lenaris”.

Pantalles gegants

Entrar a la plaça Roja en el moment en què hi té lloc la desfilada militar és gairebé impossible, perquè, principalment, les grades que s’hi instal·len estan reservades a les autoritats i als convidats, i per això molts ciutadans seguien la marxa militar en pantalles gegants als carrers del centre de la capital russa. Milers de moscovites exhibien banderes commemoratives del Dia de la Victòria i portaven gorres dels regiments soviètics, i els que mostraven més fervor envers les paraules èpiques de Putin cridaven “hurra!”, tal com feien els militars presents en l’acte.

Fortalesa

En la desfilada militar del matí, hi van participar 11.000 militars i, per tant, no es va arribar als 12.000 de l’any passat. També hi van desfilar 131 tancs, 60 menys que el 2021. Tot i que alguns experts ho atribuïen a les pèrdues en el camp de batalla, la sensació ahir a Moscou en cap moment va ser de feblesa. Ben al contrari: la imatge que va exhibir el Kremlin al món transmetia que estan preparats per continuar amb el conflicte, si bé Moscou darrerament ha acusat Ucraïna d’abandonar la taula de negociacions tot apel·lant a una sortida diplomàtica.

Sense avions

També havien de sobrevolar la plaça Roja un total de 77 avions militars, el nombre d’anys que fa de la derrota nazi, però les males condicions climatològiques ho van impedir, segons el Kremlin, i és que ahir el dia estava mig ennuvolat i bufava un fort vent a Moscou. Hauria estat un moment important per a la propaganda del govern, ja que estava previst que vuit caces bombarders volessin en forma de Z, l’inquietant símbol dels que estan a favor de l’acció militar empresa per Rússia a Ucraïna.

El president rus va insistir que el conflicte era inevitable tenint en compte els passos empresos per l’Aliança Atlàntica. “El bloc de l’OTAN va començar la militarització activa dels territoris adjacents al nostre”, va emfasitzar el president rus, que va concloure que “d’aquesta manera, es creava sistemàticament una amenaça totalment inacceptable” per a Rússia just a les seves fronteres.

La por de la invasió o de l’enemic exterior està molt arrelada en la identitat russa, especialment des de la Segona Guerra Mundial, que al país s’anomena la Gran Guerra Patriòtica. En la conflagració van morir 27 milions de persones, més que en cap altre país. En l’operació Barba-roja, el 1941, Alemanya va envair la Unió Soviètica. Per aquest motiu, Putin va aprofitar per fer un paral·lelisme, exagerant el paper dels ultres en el bàndol ucraïnès, entre els nacionalistes partidaris de Kíiv i els seguidors de Hitler.

Esteu lluitant per la pàtria, pel seu futur, perquè ningú oblidi les lliçons de la Segona Guerra Mundial
Els russos no renunciaran mai a l’amor per la pàtria, la fe i els valors tradicionals
El bloc de l’OTAN va començar la militarització activa dels territoris adjacents al nostre
Vladímir Putin
president rus


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Una campanya per posar a prova el futur del procés

barcelona
Oriol Lozano
Alcalde de Palau-solità i Plegamans (ERC)

“Treballem per seguir transformant el municipi”

Palau-solità i Plegamans
eleccions 12-m

La campanya electoral comença oficialment amb moltes cares noves

girona
estats units

Impliquen Trump en els esforços per no veure’s perjudicat en les eleccions

barcelona

El ple aprova el reglament del Consell de la Gent Gran

cassà de la selva

Paneque i Puga obren la campanya fent una defensa de la democràcia

l’escala
política

Arrenca la cursa per guanyar i, sobretot, sumar una majoria

barcelona
política

Illa se solidaritza amb Sánchez i fa una crida a la “resistència col·lectiva”

sabadell
haití

Dimiteix el primer ministre i es constitueix el Consell de Transició

barcelona