Política

Junts insta el govern espanyol a permetre el vot a més residents estrangers

El partit registra una proposició no de llei al Congrés per l’impuls d’acords internacionals bilaterals que reconeguin el dret al sufragi a les municipals

Junts per Catalunya ha registrat una proposició no de llei al Congrés perquè el govern espanyol impulsi acords internacionals bilaterals que reconeguin el dret de vot a les eleccions municipals –tant actiu com passiu– amb més països no membres de la Unió Europea, especialment els que tenen una comunitat significativa d’estrangers amb autorització de residència a l’Estat espanyol. El partit també insta a reprendre i a culminar els processos de negociació d’acords iniciats amb Veneçuela, el Marroc, l’Argentina i l’Uruguai. Finalment, reclama que es modifiquin els acords vigents per incloure el dret de sufragi passiu, és a dir, permetre ser elegibles a ciutadans d’altres països.

Des del 2009 poden votar a les eleccions municipals els ciutadans residents a l’Estat però sense nacionalitat espanyola procedents de Bolívia, Xile, Colòmbia, l’Equador, el Paraguai i el Perú, així com els de Cap Verd, Islàndia, Nova Zelanda, Trinitat i Tobago i Corea del Sud. La primera vegada que van poder exercir aquest dret va ser als comicis del 22 de maig de 2011. Des d’aleshores no s’han tornat a tancar acords internacionals bilaterals amb països no comunitaris llevat del Regne Unit arran del Brexit. Segons la secretaria d’Estat de Migracions, a 31 de desembre de 2021 vivien amb autorització de residència a l’Estat de llarga durada 666.000 marroquins, 72.000 ucraïnesos, 53.000 senegalesos i 9.000 veneçolans.

En el cas de la Unió Europea, tot i que l’Estat espanyol ja tenia acords previs de tu a tu amb alguns estats, el 1993 va quedar regulada la participació política al club comunitari, per bé que només inclou el sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals i al Parlament Europeu.

Junts destaca la importància de la participació política dels estrangers per “forjar una integració sòlida en la comunitat d’acollida” i argumenta que assegurar-los aquest dret sense discriminar-los per l’origen i equiparant-los en part amb els ciutadans amb nacionalitat espanyola “és primordial per augmentar el seu sentiment de pertinença”, alhora que contribueix a “impulsar la diversitat, l’acostament entre cultures i el diàleg”.

Entre el 2009 i el 2011 es van iniciar negociacions per establir acords amb l’Argentina, l’Uruguai, Veneçuela, el Marroc i Burkina Faso, però van quedar interrompudes perquè no es van assolir acords en els requisits de reciprocitat o perquè el Congrés no els va aprovar. Una de les condicions que s’estableixen en els acords en vigor és una residència legal a l’Estat d’almenys cinc anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Eurocambra no pot verificar les credencials de Puigdemont, Comín, Ponsatí i Solé

brusel·les
Estat espanyol

El PSOE retira l’esmena sobre la prostitució per salvar la Llei del “només sí és sí”

Madrid

Moscou expulsa a 24 diplomàtics italians

Moscou
Andalusia

Recorren la candidatura de Macarena Olona (Vox) a la Junta Electoral per incomplir el requisit de veïnat

Granada

Anticorrupció demana arxivar la causa contra Núria Marín

l’hospitalet de llobregat
La Guerra d’Ucraïna
Dia 84

Un atac ucraïnès provoca un ferit en un poble fronterer rus

Moscou

Nous àudios mostren com Interior va avalar un informe fals de Villarejo contra l’independentisme

Barcelona
guerra a ucraïna

Rússia expulsa 27 diplomàtics espanyols

moscou

El Defensor del Poble “verifica” que l’actuació del CNI “s’ha fet d’acord amb la Constitució”

Madrid