Política

Suècia segueix els passos de Finlàndia cap a l’OTAN

Els dos països necessiten una adhesió en paral·lel per esquivar riscos amb Rússia

Turquia trenca la dinàmica de bona acollida als nous socis i expressa el rebuig al seu ingrés, que ha de ser ratificat pels 30 estats membres

Cada dia, un pas més en l’ampliació de l’OTAN: aquesta és la dinàmica adoptada per dos països que ja funcionaven com a associats a l’Aliança, però que estan fora del paraigua de l’article 5 –que estableix la defensa col·lectiva– en no ser-ne membres de ple dret.

Dijous, Finlàndia va pronunciar-se clarament a favor de demanar l’adhesió, amb el suport del president i de la primera ministra. Ahir Suècia va presentar l’informe consensuat entre el govern –també socialdemòcrata– i altres forces parlamentàries. Un ingrés a l’OTAN “milloraria” la seguretat del país i la regió, n’era la conclusió principal.

Tot sembla a punt per segellar aquesta extensió, precipitada per la guerra d’Ucraïna i destinada a ser instrumentalitzada de nou per Putin com a argument “defensiu”. Finlàndia, amb 1.350 quilòmetres de frontera amb Rússia, abandonarà vuit dècades de teòrica neutralitat.

Suècia, que fa uns mesos ni pensava a sol·licitar-la, no vol quedar-ne fora. Els ministres d’Exteriors de l’OTAN es reuneixen aquest cap de setmana a Berlín, amb l’adhesió dels nòrdics com a tema prioritari. El propòsit era accelerar-ne el procés. Entre la sol·licitud formal i l’ingrés efectiu hi ha un període de màxim risc. Moscou, que suspèn a partir d’avui el subministrament d’electricitat a Finlàndia per suposats “impagaments”, els considerarà enemics, però encara no estaran aixoplugats per l’article 5 de l’OTAN, segons el qual un atac a qualsevol membre obliga la resta a defensar-lo. La sol·licitud ha de ser referendada per la totalitat dels 30 estats membres. Se suposava que això havia d’estar lligat per a la cimera del juny, a Madrid. Però, de cop, Turquia es desmarca dels socis principals, que havien donat la benvinguda virtual a Finlàndia i Suècia. Ahir el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va advertir que “no és favorable” al seu ingrés. L’argument no són els riscos defensius afegits, sinó que els nòrdics donen suport a “terroristes”; és a dir, a opositors i activistes kurds.

Erdogan és un soci estratègic essencial per a l’OTAN. Però també un líder acostumat a trencar la baralla, especialment quan es tracta de Putin. Al camí de Suècia i Finlàndia cap a l’OTAN li queden unes quantes etapes. Se suposa que els socialdemòcrates suecs faran marxa enrere demà a la resolució que van adoptar al novembre, contrària a l’adhesió. Dilluns tots dos haurien de formalitzar la sol·licitud. Fora d’aquestes formalitats, els esforços de la diplomàcia transatlàntica es concentraran a “convèncer” Erdogan. Al preu que sigui.

La UE anuncia 500 milions més en ajut militar a Ucraïna

Redacció

La Unió Europea (UE) proporcionarà 500 milions d’euros més a Ucraïna per reforçar el seu exèrcit, segons va anunciar ahir l’alt representant de la política exterior comunitària, Josep Borrell. “Seran uns 2.000 milions d’euros en total”, va indicar Borrell a Weissenhaus, al nord d’Alemanya, on participa en una trobada de ministres d’Afers Estrangers del G-7. Pel cap de la diplomàcia europea, la “recepta” a aplicar en la guerra d’Ucraïna és la continuïtat: més suport per a Kíiv, inclosa l’ajuda militar, i més pressió a Rússia a través de les sancions i l’aïllament internacional. L’alt funcionari europeu va descartar la possibilitat que els 500 milions addicionals serveixin per subministrar avions de combat a Ucraïna, tal com havia demanat el president d’aquest país, Volodímir Zelenski. En canvi, va precisar que aquests diners es gastaran en armament pesant. “En aquests moments, estem subministrant vehicles cuirassats, tancs, artilleria pesant, munició, les coses que es necessiten en aquesta mena de guerra”.

Quant a les dificultats dels Vint-i-set per aplicar un embargament del petroli rus, Borrell va dir que els ministres d’Exteriors europeus abordaran la qüestió dilluns vinent. En aquest sentit, va destacar que cal “comprendre les circumstàncies específiques” de cada soci, però va reiterar l’objectiu de posar fi a la dependència dels combustibles fòssils russos. “Necessitem aquest acord i el tindrem”, va assegurar.

Borrell va aprofitar per explicar que les últimes converses amb l’Iran per reactivar el pacte nuclear que va firmar amb la comunitat internacional el 2015 han anat “més bé del que s’esperava” i que, per tant, “hi ha la perspectiva d’aconseguir un acord final”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona
rússia

El Kremlin continua entossudit a culpar Kíiv de l’atemptat

barcelona
polònia

Destituït i investigat per espionatge el cap de l’Eurocos

barcelona
política

Podem es desdiu i no es presentarà al 12-M

barcelona