Política

El Radar

Encadenats

Els EUA reafirmen la seva rivalitat amb la Xina, admetent que hi han de cooperar

Des del minut u de la seva presidència, Joe Biden va deixar clar que la nova administració demòcrata desplaçaria el focus estratègic a la regió de l’Indo-Pacífic i que dedicaria tots els esforços a evitar que la Xina superés els EUA com a líder mundial. D’això ja en fa dos anys i mig, però el gir anunciat per la Casa Blanca s’ha alentit per fets com ara la caòtica retirada de l’Afganistan i, més recentment, la invasió russa d’Ucraïna, que ha forçat Washington a mantenir la línia de mira en el continent europeu.

Però el que semblava una qüestió aparcada, la prioritat nord-americana en política exterior, ha tornat aquesta setmana al capdamunt de l’agenda: “Encara que la guerra de Putin continuï, mantindrem l’atenció sobre el principal desafiament existent a llarg termini a l’ordre internacional, el que planteja la República Popular de la Xina”, va proclamar el secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, en el primer discurs per definir la nova estratègia amb relació a Pequín.

El discurs arriba en el moment més baix en les relacions entre els EUA i la Xina –normalitzades el 1979 i tensades aquest mesos per la negativa de Xi Jinping a condemnar la invasió d’Ucraïna– i just després de la primera gira asiàtica de Biden com a president, destinada, precisament, a reforçar les aliances a la regió per contrarestar el poder del gran drac oriental. El cap de la diplomàcia nord-americana sosté que la Xina “és l’únic país que té la intenció de remodelar l’ordre internacional” i que, a més, “té el poder –econòmic, diplomàtic, militar i tecnològic– per fer-ho”, però alerta que el nou marc que busca Pequín posa en risc l’estabilitat global, s’aparta del “dret internacional, els acords, els principis i institucions que mantenen la pau i la seguretat, protegeixen els drets dels individus i de les nacions sobiranes i fan possible la coexistència i la cooperació de tots els països”. “No busquem el conflicte o una nova guerra freda” ni “transformar el sistema polític xinès”, assegura Blinken, que sintetitza els tres elements que formen la nova estratègia amb relació a la gran potència oriental: invertir més als EUA per reforçar la seva indústria i economia, impulsar les aliances internacionals, i afermar la competència amb la Xina, entesa aquesta última com la batalla entre dues ideologies, democràcia contra autoritarisme. El mateix Blinken reconeix el punt feble de la seva doctrina, les limitacions a l’hora d’aplicar el manual de la confrontació: la Xina, afirma, “és també part integrant de l’economia global i de la nostra capacitat de resoldre els reptes, des de la crisi climàtica fins a la covid-19”. Hi podria haver afegit els desequilibris socials, l’extensió de la pobresa o la proliferació nuclear. En realitat, són més que crisis, són desafiaments desbordants, amenaces existencials al futur de la humanitat contra les quals no hi ha altra alternativa que la cooperació global.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Rússia

Detenen Ilià Iaixin, un dels pocs líders opositors a Putin que continua al país

Moscou

El Pirineu anima el govern a seguir sol l’intent pels Jocs

barcelona
L’OTAN, una utilitat retrobada
opinió
LLUÍS FALGÀS

L’OTAN, una utilitat retrobada

Sánchez es vanta d’articular espais de diàleg per convicció

Barcelona

El TC anul·la la delegació de vot de Lluís Puig al Parlament

Barcelona
Estratègia a la carretera
L’APUNT

Estratègia a la carretera

Junts exigeix a ERC que consensuï si Aragonès s’ha de reunir amb Sánchez

barcelona

El G7 es compromet a ajudar Kíiv “tant temps com calgui”

Berlín

Nou cartipàs a l’Escala amb Cristina Viegas (CdP) com a substituta de Puga

L’ESCALA