Política

opinió

El tret per la culata?

La guerra d’Ucraïna ja fa més de cent dies que dura. Havia de ser una guerra curta. La majo­ria dels ucraïnesos i bona part d’Occi­dent no ens podíem ni ima­gi­nar que Putin exe­cutés les seves ame­na­ces d’envair Ucraïna. De fet, des de Rússia encara es con­ti­nua ano­me­nant aquesta guerra “ope­ració mili­tar espe­cial”, amb la qual volia cap­gi­rar en pocs dies el govern d’Ucraïna i por­tar el país a l’òrbita russa. De moment, res d’això ha pas­sat, tot i que el pati­ment i els des­as­tres huma­ni­ta­ris, econòmics i soci­als són ben pale­sos i n’estem pagant tots les con­seqüències.

I, para­do­xal­ment, l’agressió russa ha pro­vo­cat uns can­vis impen­sa­bles fa uns mesos. Un dels quals és la uni­tat i con­tundència amb què ha actuat la Unió Euro­pea, tot i els dife­rents interes­sos dels estats mem­bres, que sovint retar­den o con­di­ci­o­nen els acords. Un seguit de san­ci­ons econòmiques i finan­ce­res a Rússia i també el suport i envi­a­ment de mate­rial mili­tar a Ucraïna, a més d’embar­ga­ment de com­pra de petroli i d’altres fonts d’ener­gia, són deci­si­ons molt con­tun­dents que posi­ci­o­nen fer­ma­ment la UE i els estats que la com­po­nen en l’òrbita occi­den­tal i clara­ment con­tra Rússia. Mai s’havia vist una reacció tan sig­ni­fi­ca­tiva i coor­di­nada en el si de la Unió Euro­pea. La veri­tat és que la gestió con­junta de la crisi de la pandèmia, amb la com­pra de mas­ca­re­tes i vacu­nes per part de la UE i el pla Next Gene­ra­tion EU de 750.000 mili­ons d’euros, amb deute man­co­mu­nat, ja ha repre­sen­tat un pas enda­vant de la gestió con­junta de la UE i, ara encara molt més con­tun­dent amb les acci­ons con­jun­tes con­tra Rússia.

També la posició dels EUA a favor d’Ucraïna, envi­ant diners i armes i amb impor­tants san­ci­ons a Rússia, igual que la UE, deixa clar que es decan­ten amb con­tundència per aju­dar Ucraïna i debi­li­tar Rússia. I, d’altra banda, Finlàndia i Suècia, estats amb una càrrega de paci­fisme i neu­tra­li­tat d’anys, han can­viat la seva posició tra­di­ci­o­nal i han virat cap a la petició d’entrar a for­mar part de l’OTAN. Gir estratègic sense pre­ce­dents que ve moti­vat per la por de la ciu­ta­da­nia i del govern dels dos estats de ser envaïts per Rússia. I Dina­marca, que és mem­bre de l’OTAN però no forma part de l’estruc­tura mili­tar de l’Aliança, ha dema­nat entrar a for­mar-ne part. Decisió també impen­sa­ble fa només uns mesos. Veiem, doncs, que el pri­mer objec­tiu de Putin, que era sot­me­tre Ucraïna, no s’ha com­plert, i veiem també que aquesta guerra està pro­vo­cant can­vis geo­es­tratègics molt sig­ni­fi­ca­tius, en con­tra de Rússia, impen­sa­bles abans del con­flicte. Espe­rem que la guerra acabi aviat i que hi hagi una nego­ci­ació que eviti més pati­ment i que gua­nyi la democràcia i la lli­ber­tat. Tot i així, el que és clar és que a Putin no li estan sor­tint les coses com volia. Li està sor­tint el tret per la culata, per enten­dre’ns. I res tor­narà a ser com abans, perquè aquesta guerra, situ­ada mili­tar­ment en clau regi­o­nal, ja té efec­tes glo­bals en l’àmbit de l’eco­no­mia, l’ener­gia i la geo­es­tratègia. Veu­rem com evo­lu­ci­ona tot ple­gat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia