Quan un escó té premi i ser admirada no té preu

Si la vida no fos inclement a vegades, la delegada d’El Punt Avui a Madrid, Montse Oliva, s’hauria engalanat dimarts al vespre –després de tancar la crònica del duel Sánchez-Feijóo al Senat– per acudir a una cita que ella encerclava en el calendari: la gala d’entrega de premis de l’Associació de Periodistes Parlamentaris (APP). Amb el seu record ben present, la gala de l’APP a l’hotel Palace va consagrar Íñigo Errejón (Més País) com a millor orador amb el desitjat premi Emilio Castelar. “És lleig dir-ho però volia aquest. Ara que hi ha molt coach... El que has de fer és creure’t el que dius, i jo m’ho crec”, va defensar Errejón davant la impostura que tot ho inunda.

La gala de l’APP s’obria amb el premi d’assot del govern a Pablo Casado, i la desgràcia de la nit va ser que no el va recollir Casado sinó el presumpte veí de Sotosalbos i senador Javier Maroto, que va voler ironitzar sobre si a “la taula dels indepes” hi hauria un Will Smith que li donés una bufetada com a Chris Rock i li va sortir un nyap d’acudit rigut per ell i que no va entendre ningú. “Intentaré ser més graciós que Maroto, no és difícil”, va etzibar Gabriel Rufián (ERC) en rebre el de parlamentari 2.0 tot alertant que el guardó no ajuda que es mantingui a dieta de Twitter. “Casado hauria estat més divertit”, hi va afegir la presidenta del Congrés, Meritxell Batet.

A Mireia Vehí (CUP) se li va escapar el de diputat revelació, que va ser per a Laura Berja (PSOE). Indignat amb el vot, Edmundo Bal (Cs) es va girar amb rostre greu a la taula on seia Vehí al final d’un dia en què era molt felicitada per la intervenció en el debat sobre la prostitució. “Això és perquè no l’han escoltat avui, si no hauria guanyat ella. Ha estat brillantíssima!”, va dir Bal als companys de taula de Vehí, que va obtenir un premi superior al dels periodistes: conquistar l’admiració del rival. Si bé Míriam Nogueras (Junts) no va aixecar el d’assot de la premsa –era per a Macarena Olona (Vox), absent–, Josep Lluís Cleries (Junts) va guanyar el de senador de l’any i va delectar amb una anècdota. “Avui m’ha fet il·lusió que anava pel carrer a prop del Senat i un periodista m’ha preguntat on era el Senat. Deu ser que hi passava alguna cosa...”, va relatar Cleries sobre com Feijóo ha posat de moda la cambra alta. El Lluís Carandell a millor relació amb la premsa va ser compartit per Cuca Gamarra (PP) i José Luis Ábalos (PSOE), que es va riure de la decapitació com a ministre de Sánchez: “No sé si el premi és pòstum...”

El premi Montse Oliva al cronista parlamentari va ser per a Macarena Bartolomé (TVE), que va lloar la periodista de Torà com “un referent”. El que es troba a faltar la Montse Oliva al Congrés des de fa quatre anys, però, no hi cap en una crònica ni en una gala.