El blat ucraïnès arribarà a ports de Catalunya
Sánchez presenta un pla que preveu portar el gra en tren fins a Barcelona i Tarragona
El trasllat comença al juliol
Una part del cereal bloquejat pels russos a Ucraïna arribarà als ports de Barcelona i Tarragona el mes que ve per poder ser exportat en vaixell cap al nord d’Àfrica, segons es preveu en el pla presentat ahir per Pedro Sánchez en la cimera de líders europeus. Rússia impedeix que puguin sortir d’Ucraïna fins a 20 milions de tones de gra i agreuja així la situació alimentària de països fortament dependents del cereal ucraïnès.
La Comissió Europea va fer una crida als socis per col·laborar en la creació d’una “ruta de solidaritat” per al transport de gra per terra.
En aquest sentit, Sánchez va explicar ahir la proposta de col·laboració del seu govern. A partir del dia 15 de juliol, trens ucraïnesos transportaran el gra fins a la frontera amb Polònia i, d’allà, el carregaran a altres trens en direcció a ports mediterranis, un trajecte que durarà uns sis dies. En la iniciativa, hi col·laboren Polònia, Luxemburg i els estats francès i espanyol, amb cooperació publicoprivada. Els vagons (principalment francesos i espanyols) circularan per una autopista ferroviària fins a les sitges ubicades als ports de Barcelona, Tarragona i Cartagena. El gra s’emmagatzemarà allà en espera que les autoritats ucraïneses decideixin a quins països l’exporten.
El mes que ve es preveu que, per aquesta via, surtin ja d’Ucraïna unes 600 tones, una quantitat que, en la primera fase del projecte, fins al setembre, podria augmentar a 8.000 tones. Després, en funció de les necessitats i de l’evolució del conflicte a Ucraïna, es podrien anar escalant les sortides de gra. La presentació del pla de Sánchez a Brussel·les va coincidir ahir amb una crida dels ministres d’Afers Estrangers del G7 a Berlín per exigir a Moscou que aixequi el bloqueig dels ports ucraïnesos del mar Negre per donar sortida al cereal retingut. En un comunicat després de participar en una conferència internacional sobre la crisi alimentària provocada per Moscou, els ministres van denunciar també els bombardejos russos de dipòsits de blat i infraestructura agrícola.
Rutes alternatives
Alhora, van acusar Rússia de propagar un relat fals respecte a les sancions occidentals –que no afecten els aliments– que li permetria fer arribar els seus productes agrícoles als mercats mundials.
També van expressar el seu suport als esforços de l’ONU per reobrir la via del mar Negre per als cereals i a la “ruta de solidaritat” de la Comissió Europea. Van assegurar que Ucraïna rebrà suport polític i militar durant el temps que calgui i també ajuda humanitària i per a la reconstrucció i estabilització del país. Aquest suport el van fer extensiu als països veïns –com ara Moldàvia–, especialment afectats pel flux de refugiats ucraïnesos.
Durant la conferència, el ministre alemany d’Agricultura, Cem Özdemir, va advertir que “el mar Negre no podrà ser una via segura per a Ucraïna a llarg termini, encara que acabessin els xocs armats”, raó per la qual cal buscar “rutes alternatives permanents”.
La seva col·lega de Cooperació i Desenvolupament, Svenja Schulze, va acusar Putin de “fer servir la fam com a arma” i va instar a posar fi a la dependència de cereals de Rússia. Això, hi va afegir, obligarà a enfortir els països afectats perquè siguin més independents i perquè tornin a conrear més. Finalment, la cap de la diplomàcia alemanya, l’ecologista Annalena Baerbock, va recordar que 345 milions de persones a tot el món estan amenaçades per l’escassedat d’aliments per diverses causes. Però només la guerra d’Ucraïna ha convertit aquesta amenaça en un “tsunami”.
