Política

JUDICIAL

La justícia d’Andorra ordena a la policia judicial investigar la trama andorrana de l’anomenada ’Operació Catalunya’

El jutge autoritza el cos a intercanviar informació amb altres policies estrangeres, en particular l’espanyola

La justícia d’Andorra ha orde­nat a la uni­tat d’inves­ti­gació econòmica i finan­cera de la poli­cia judi­cial que inves­ti­gui els fets de la trama andor­rana de l’ano­me­nada ’Ope­ració Cata­lu­nya’ fins a “escla­rir la veri­tat” sobre els fets objecte de la que­re­lla i les seves ampli­a­ci­ons, en com­pli­ment de les Comis­si­ons Rogatòries Inter­na­ci­o­nals reme­ses a prin­ci­pis de juny del 2022 a l’estat espa­nyol. La Bat­lle d’Ins­trucció espe­ci­a­lit­zada també ha auto­rit­zat a la poli­cia judi­cial a inter­can­viar infor­mació amb altres poli­cies estran­ge­res, en par­ti­cu­lar l’espa­nyola, tal com ha infor­mat l’Ins­ti­tut de Drets Humans d’Andorra.

De la ins­trucció fins ara rea­lit­zada es des­pre­nen diver­ses actu­a­ci­ons dutes a terme per la poli­cia espa­nyola en ter­ri­tori andorrà o amb ciu­ta­dans andor­rans, de les quals la Bat­lle ins­truc­tora en vol tenir conei­xe­ment deta­llat per seguir amb la inda­gació de la causa.

Aquesta inves­ti­gació, recorda l’Ins­ti­tut de Drets Humans d’Andorra, s’ini­cia el 5 de setem­bre de 2016 arran d’una decla­ració judi­cial de l’acci­o­nista majo­ri­tari de la Banca Pri­vada d’Andorra (BPA), Higini Cierco, davant la bat­lle ins­truc­tora de l’ano­me­nat cas BPA.

Segons l’ins­ti­tut, Cierco va expli­car que a par­tir del mes de maig del 2014 tant ell com el Ceo del banc, Joan Pau Miquel, van ser “coac­ci­o­nats i extor­si­o­nats” pri­mer per l’ins­pec­tor Celes­tino Bar­roso, agre­gat d’Inte­rior de l’ambai­xada espa­nyola a Andorra, i després pel comis­sari Mar­ce­lino Mar­tin Blas alies ’Fèlix’ en diver­ses tro­ba­des a Madrid. L’objec­tiu, afe­gei­xen, era acon­se­guir el comp­tes ban­ca­ris andor­rans d’Artur Mas, Oriol Jun­que­ras i la família Pujol, amb l’amenaça del tan­ca­ment tant de BPA com de la seva filial espa­nyola Banco Madrid, una amenaça que es va com­plir amb el tan­ca­ment de les dues enti­tats bancàries el 10 de març del 2015.

En una nota de premsa envi­ada als mit­jans, l’ins­ti­tut recorda que en un pri­mer moment es va pre­sen­tar una que­re­lla con­tra aquest dos agents del CNP, però que poste­ri­or­ment l’Ins­ti­tut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i l’enti­tat de Juris­tes Drets va ampliar la que­re­lla con­tra el DAO Euge­nio Pino, supe­rior de tots dos, i l’ins­pec­tor en cap Boni­fa­cio Díez Sevi­llano ’Boni’, ante­rior agre­gat d’Inte­rior de l’ambai­xada espa­nyola a Andorra, perquè també havia tin­gut inter­venció en els fets segons les inves­ti­ga­ci­ons que s’ana­ven rea­lit­zant.

Les que­re­lles van ser adme­ses i quan va ser l’hora de citar a l’ins­pec­tor Celes­tino Bar­roso que es qui parla direc­ta­ment amb al Joan Pau Miquel al seu des­patx de BPA, segons l’enre­gis­tra­ment que consta al sumari, apun­ten, l’estat espa­nyol li con­ce­deix la pro­tecció diplomàtica per tal que no com­pa­re­gui com a inves­ti­gat davant la Bat­llia andor­rana, una pro­tecció que es manté sine die segons la dar­rera res­posta par­la­mentària del 7 de juny de 2021 donada pel govern espa­nyol a pre­gun­tes del PDe­CAT.

Pel que fa a les Comis­si­ons Rogatòries envi­a­des lla­vors a les auto­ri­tats espa­nyo­les, segueix la nota, la que es refe­reix al ex-DAO Euge­nio Pino es res­pon dient que s’ha jubi­lat men­tre que la de l’ins­pec­tor en cap, Boni­fa­cio Díez Sevi­llano, es res­pon des de l’ambai­xada espa­nyola a Mèxic, on era des­ti­nat, que pre­ci­sa­ven acla­ri­ments, cosa que va ser­vir per tor­nar a Madrid, i dei­xar-la sense com­pli­men­tar.

L’únic que va com­parèixer davant les auto­ri­tats espa­nyo­les a petició d’Andorra, afe­gei­xen, va ser Mar­ce­lino Mar­tin-Blas. D’aquí les noves peti­ci­ons de CRI con­tra aquests que­re­llats.

L’Ins­ti­tut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i l’enti­tat de Juris­tes Drets, poste­ri­or­ment, va fer un pas més i va pre­sen­tar una segona ampli­ació de que­re­lla per donar con­tinuïtat a les inves­ti­ga­ci­ons rea­lit­za­des con­tra aquests qua­tre poli­cies espa­nyols.

En aquest sen­tit, recor­den, el tes­ti­moni de l’exco­mis­sari de la Poli­cia Naci­o­nal Espa­nyola José Manuel Villa­rejo sobre el que s’ha aca­bat ano­me­nant ’Ope­ració Cata­lu­nya’, va acre­di­tar que l’actu­ació poli­cial objecte d’aquesta inves­ti­gació tenia també els seus res­pon­sa­bles polítics, i ara la justícia andor­rana vol saber la impli­cació dels nous que­re­llats i els delic­tes que hagin pogut come­tre.

És per això, que l’agost del 2020 es va adme­tre aquesta segona ampli­ació de que­re­lla per la bat­llia d’ins­trucció i la bat­lle espe­ci­a­lit­zada núm. 2 des de el 8 d’octu­bre del 2020 té com a que­re­llats i inves­tiga a l’expre­si­dent del govern espa­nyol, Mari­ano Rajoy, i als seus exmi­nis­tres d’Hisenda, Cristóbal Mon­toro, i d’Inte­rior, Jorge Fernández Díaz, per un delicte de fal­se­dat de docu­ments. Con­cre­ta­ment els inves­tiga per l’envi­a­ment d’infor­mació “falsa” al Fin­CEN ame­ricà (Finan­ces Crime Enfor­ce­ment Network, depe­nent del Depar­ta­ment del Tre­sor dels Estats Units), per tal que emetés una ’Notice’ en con­tra de la BPA, sobre una hipotètica pràctica de blan­queig de capi­tals per part de l’enti­tat bancària andor­rana, que va pre­ci­pi­tar la seva inter­venció i liqui­dació el 10 de març del 2015 amb l’objec­tiu d’acon­se­guir aquests comp­tes de líders inde­pen­den­tis­tes cata­lans.

A l’expre­si­dent Rajoy i A l’exmi­nis­tre Mon­toro també els inves­tiga per un delicte con­tra els òrgans cons­ti­tu­ci­o­nals -un dels meus greus del codi penal andorrà- per haver supo­sa­da­ment inti­mi­dat al Cap de Govern andorrà i als minis­tres amb què es va reu­nir en la visita ofi­cial que van fer al Prin­ci­pat el 8 de gener del 2015, per tal que inter­vin­gues­sin i liqui­des­sin la BPA en base a aquesta infor­mació que rebrien dels Estats Units.

Per altra banda, també s’inves­tiga per supo­sats delic­tes de coac­ci­ons, ame­na­ces, extorsió i xan­tatge l’exmi­nis­tre Fernández Díaz i els seus sub­or­di­nats Fran­cisco Martínez, exse­cre­tari d’Estat d’Inte­rior i el Igna­cio Cosidó, exdi­rec­tor gene­ral de la poli­cia espa­nyola, com a supe­ri­ors dels agents poli­ci­als que van actuar sobre el ter­reny.

Segons l’ins­ti­tut, també hi ha indi­cis que la reunió del 8 de gener de 2015 de Rajoy i Mon­toro amb el Cap de Govern Andorrà, Antoni Martí, i tres exmi­nis­tres més, en ter­ri­tori andorrà, va aca­bar pre­ci­pi­tant la inter­venció i liqui­dació de la BPA. És per això que se’ls inves­tiga per un delicte de coac­ci­ons d’òrgans cons­ti­tu­ci­o­nals, en con­si­de­rar-los autors i exe­cu­tors per­so­nals i direc­tes, uns fets cas­ti­gats al codi penal andorrà amb fins a 10 anys de presó.

L’IDHA i Drets con­si­de­ren que l’actu­ació del govern espa­nyol per mirar d’acon­se­guir les dades bancàries dels polítics inde­pen­den­tis­tes cata­lans va ser un “atac en tota regla” a la sobi­ra­nia andor­rana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.