Política

JORDI JANÉS I GIRÓS

ALCALDE D’ALCARRÀS (JUNTSXALCARRÀS)

“Ens toca ser capital sense els diners per fer-ho”

L’alcalde d’Alcarràs reclama més finançament per als municipis que exerceixen un lideratge territorial sense ser caps de comarca

Avisa que el sector agrícola està en perill i reivindica que sigui compatible la feina al camp amb les plantes d’energies renovables

Estem infrafinançats. Necessitem més ajudes, però no les rebem d’enlloc
La pel·lícula de Carla Simón ens està portant més visitants i volem aprofitar-ho
El futur de la pagesia està tocat de mort. Cap administració els ho posa fàcil, als pagesos

Jordi Janés és alcalde d’Alcarràs, un municipi fructícola i ramader molt proper a Lleida. La premiada pel·lícula de Carla Simón Alcarràs ha posat de moda un municipi que està en plena transformació social i econòmica. En pocs anys ha doblat la població, passant d’uns 5.000 habitants el 2003 a gairebé 10.000 en el cens oficial del 2021.

Com ha afectat això en la governança del municipi?
Això costa molt. Has de donar més serveis, que tenen un cost important: més neteja, més seguretat, un segon cementiri..., tots els serveis queden petits. Estem contents que vingui gent a viure al municipi, és un orgull. Els ingressos per impostos s’incrementen, però el cost dels serveis i les infraestructures es fa molt més car.
El finançament no està ben resolt?
És un problema. Si no tinguéssim Lleida aquí al costat, seríem la capital d’una comarca. I les capitals, com ho són per exemple les Borges Blanques, Mollerussa o Cervera, tenen uns majors ingressos pel fet de ser capital. Però nosaltres no. Ens toca fer de capital del Baix Segrià però sense els diners per fer-ho: els ingressos que tenim són els mateixos d’un municipi que no ha de fer aquesta tasca. Estem infrafinançats, necessitaríem més ajuda. Actualment hi ha una línia de finançament per afavorir els municipis de menys de 5.000 habitants i n’hi ha una altra per als de més de 20.000 habitants, que tenen altres circumstàncies. Però els que estem al mig no podem aspirar a cap per donar els serveis i les infraestructures necessàries. Estem als llimbs.
La Diputació no hi ajuda?
Ens fa suar la samarreta. Estem a 8 quilòmetres de la seu de la presidència de la Diputació i encara no ens han vingut a veure. Tot i fer-li diverses instàncies, el president, Joan Talarn (ERC), només ha vingut per la pel·lícula i per una reunió amb els ramaders. Creiem que aquest mandat se’ns ha deixat de banda i que aquesta governança republicana que van prometre només era per a Esquerra Republicana i no per a tots. Aquesta és la queixa que tenim. Hem pogut demanar les subvencions genèriques que van destinades a tothom, però sí que noto que no s’hi ajuda més perquè, al ser d’un altre color polític, em tenen a la banqueta.
Teniu més població que algunes capitals de comarca.
Alcarràs és el cinquè municipi més gran de la província de Lleida i té molta influència en un territori com el Baix Segrià. Tenim bones comunicacions, l’autovia, l’autopista, estem a 8 minuts de Lleida, tenim accés ràpid al tren d’alta velocitat, una xarxa comercial important... Molta gent dels municipis del costat acaben venint a Alcarràs, perquè som un poble d’acollida que ofereix serveis que en pobles més petits no hi són. La filosofia nostra és començar a pensar més en ser ciutat que en ser municipi.
Què vol dir?
Un exemple: a Alcarràs tenim ja més de 6.000 vehicles, a part de mil camions, mil tractors, moltes motos... És a dir, hem d’implantar un pla de circulació, perquè abans es podien permetre carrers de dos direccions i ara, per volum de trànsit, això és impossible. Hem d’anar pensant més en ciutat.
No hi ha el risc de perdre la identitat i convertir Alcarràs en una zona urbana més de Lleida?
Tota la gent d’Alcarràs ha sabut adoptar els nous carrassins que han vingut des del 2003. Tothom ha fet d’Alcarràs el seu municipi, sense sentir-se’n exclòs. És carrassí qui vol ser carrassí i viu i treballa a Alcarràs i se’n vol sentir. És molt pujolià, però és així. Tenim més de trenta associacions esportives, més de trenta entitats culturals, dos escoles, un institut, ens fa falta urgentment un segon institut i unes noves escoles, perquè van ja a tres línies..., i aquestes entitats i aquests centres fan una integració de la gent que ha vingut nova a viure a Alcarràs que és un gran orgull per nosaltres. Alcarràs té 59 nacionalitats diferents, amb dades de l’1 de gener del 2022. Aquí tindríem el risc d’una confrontació, però avui dia Alcarràs és un lloc d’acollida, la gent s’hi sent bé.
Alcarràs, a l’estiu, és poble d’acollida de treballadors temporers, i això en el passat ha produït situacions gens edificants, amb treballadors dormint al carrer o en llocs poc adequats. S’ha superat, això?
Hi ha una gran diferència entre els municipis i la ciutat de Lleida. A Lleida hi va gent a buscar la seva oportunitat, i als estius Lleida es col·lapsa i han tingut gent dormint al carrer. Ara estan projectant un allotjament per intentar resoldre-ho. Als altres municipis, en canvi, se’ns intenta posar etiquetes negatives, algun partit polític i alguna entitat van parlar del neoesclavisme, que això ho practiquen els nostres pagesos. Això és una mentida que malauradament hi ha gent que compra. Però la pagesia és exemplar. Quan un pagès contracta un treballador, ho fa donant-li un allotjament. Això no hi ha cap altre sector on els contractants estiguin obligats a fer-ho. A més, és un sector sotmès a moltes inspeccions. Fins a tres durant la temporada de la fruita. Tres! Hi ha algun altre sector que tingui aquestes inspeccions? Van amb mossos d’esquadra, amb guàrdies civils, a una família de pagesos que es troben amb una inspecció de treball que sembla més un control antiterrorista que no pas d’uns treballadors dignes com és la pagesia. Les administracions volen denigrar la pagesia. En canvi, no es persegueixen com cal les màfies que trafiquen amb els treballadors. Al contrari: si un pagès contracta un treballador que resulta que té papers falsos i està suplantant una altra persona, la multa és per al pagès!
L’èxit de la pel·lícula ‘Alcarràs’ ha fet venir turisme?
Sí. A través del sector de l’hostaleria ja sabem que ens està venint més gent. També és molt curiós i molt bonic que tots els amics i familiars d’Alcarràs han volgut visitar el poble arran de la pel·lícula. Som un poble de moda, ara. Ens estem adaptant a aquesta situació a gran velocitat, perquè volem aprofitar aquest turisme: que la gent vingui a Alcarràs a visitar-nos i s’hi senti bé. Fent uns murals, estem editant una guia amb els llocs on s’ha enregistrat la pel·lícula al nostre terme... La gent que vingui a Alcarràs no veurà ciència-ficció, veurà els tractors, els camps, les cooperatives, la gent collint la fruita quan és la temporada –que és la nostra joia, la fruita–, com treballen les cooperatives... El plató està obert els 365 dies. El moment més bonic és la floració, amb unes rutes florides que hem tancat amb mil persones. Aquest petit turisme familiar ens agrada molt.
La família de la pel·lícula ha de deixar la plantació. Està passant, això?
El futur de la pagesia gairebé podríem dir que està tocat de mort. Ningú ho està posant fàcil a la pagesia. Ni les administracions més properes ni els mercats. Volem que els joves es quedin als pobles, però, per exemple, jo avui no puc fer habitatge per als joves a Alcarràs, no m’ajuden les altres administracions. Els nous emprenedors, si els mercats no li valoren el producte, tampoc no s’hi quedaran. A la pel·lícula la causa són les energies renovables, però sense renovables la pagesia ja estava tocada de mort.
Hi ha previst un gran parc solar de 800 hectàrees a Alcarràs. Aquest és el futur?
S’han de mantenir les dos coses: energia renovable i pagesia. Aquest parc el promou una empresa de l’agroindústria de les terres de Lleida en un latifundi que no és terra fèrtil. Això no està en qüestió. El que està en debat és la línia d’evacuació, ja que hi ha d’haver una línia elèctrica al parc i la xarxa elèctrica. El govern de la Generalitat hauria de tenir més clar què vol de les energies renovables i donar-hi més suport. Avui el preu de l’energia ja se’n va a 300 euros el MWh i això ens aboca a la pobresa energètica. Si el govern diu que sí, que cal apostar per aquestes energies renovables, ha de tenir clar on s’han de posar. Si hi ha uns promotors, els has demanat uns requisits i els han complert, ara cal mirar que hi hagi una mínima afectació i que les indemnitzacions que s’acordin entre els promotors i els afectats siguin les adequades a l’alt valor que tenen les terres agrícoles.
I l’impacte paisatgístic?
Nosaltres estem tocant a dos pobles de la Franja. A l’Aragó, els parcs solars els deixen posar més ràpidament. Allà cobren uns IBI i es beneficien d’uns impostos, i nosaltres volem prescindir d’això? La línia ens passarà igualment per Catalunya, però no veurem ni un cèntim d’això? Ho volem així? Catalunya vol ser un país sostenible? A Alcarràs, l’objectiu del 2030 és aconseguir un 10% d’energia renovable. Es pot girar l’argument: no podríem convertir aquest gran parc solar en una zona visitable, turística? Les empreses promotores volen fer un centre d’investigació de les renovables, en una masia de la zona. A mi m’interessa que tot això es mogui i doni oportunitat a la gent jove i emprenedora d’Alcarràs. Hi ha gent que està també en contra dels molins de vent, però hi ha alcaldes i pagesos que sobreviuran gràcies als molins, i poden seguir vivint allà el pagès i els seus fills. A vegades ens venen plataformes amb gent de fora del municipi a reivindicar coses que la població d’Alcarràs no hi està a favor. Les plataformes de les grans ciutats s’haurien d’encarregar de les grans ciutats, però al territori que puguin escollir què volen fer i com garantir-se el seu desenvolupament.
Vau començar el mandat amb Sempre Alcarràs, però heu acabat governant sols, amb només els quatre regidors de Junts. Es pot portar un Ajuntament d’un municipi de 10.000 habitants amb quatre regidors?
És complex. Nosaltres crèiem que la coalició que havíem fet tenia trajectòria i volíem acabar el mandat així. Però l’agost de l’any passat hi va haver el trencament de l’equip de govern. Ara ens toca fer molta feina, i treballarem fins a l’últim dia. D’aquí a deu mesos hi haurà eleccions i la gent ja valorarà la feina que hem fet i els serveis que hem donat. Ens ho premiaran o bé ens posaran a la banqueta. Nosaltres hi hem posat molta passió, i esperem tenir bona collita. De moment, hem pogut aprovar els pressupostos amb la confiança dels altres grups, que es van abstenir, i amb el pla d’ajustament de despeses que tenim en marxa i que hem anat complint, ens ha quedat un romanent de diners destacable. Ens va bé tenir dinerets a la guardiola, i no deutes com ens vam trobar nosaltres quan vam començar a governar fa tres anys. Nosaltres pensem que els diners són limitats, i intentem gestionar-los amb mentalitat d’empresa.
Vostè és d’ultradreta? Això es va entendre d’unes declaracions del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, aquest mes d’agost.
És evident que no, i ell després va intentar fer marxa enrere, tot i que llavors encara ho va embolicar més. Ho va dir en un acte d’Esquerra a Alcarràs, i suposo que es va envalentir amb l’ambient de partit que tenia allà i amb el que li devien haver dit abans del discurs. Quan es van adonar de la barbaritat que havia dit, va intentar explicar que en realitat es referia al meu antic soci de coalició [Manel Ezquerra, alcalde el primer tram del mandat, de Sempre Alcarràs], enredant-ho més, perquè ara també acusa d’ultradreta un grup que, serà tot allò que es vulgui, tampoc no es pot qualificar així de manera tan frívola. Aquesta rectificació va venir després que el secretari general de Junts, Jordi Turull, li ho demanés. Però jo encara no he rebut cap disculpa, ni del conseller ni tampoc de ningú d’Esquerra d’Alcarràs, i he de dir que em sap greu.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Laura Ruiz
Cap de l’oposició de Martorell (Movem Martorell)

“Xavier Fonollosa ha ‘albiolitzat’ la política a Martorell”

Martorell

Amnistia i pressupostos es trepitgen

madrid

Quinze anys de connexió global

Los Ángeles
Rússia

El Tribunal Suprem ratifica l’exclusió dels comicis de l’opositor Nadezhdin

Barcelona
Pròxim Orient

El Parlament israelià fa costat a Netanyahu en el rebuig a un Estat palestí

Barcelona
Regne Unit

Acaba la vista sobre l’extradició de Julian Assange

Barcelona
Guerra a Europa

Ucraïna ataca amb míssils una unitat russa en formació per a revista

Barcelona
política

Sánchez, convençut que l’amnistia tirarà endavant

BARCELONA
Rússia

El Regne Unit sanciona a direcció de la presó àrtica on va morir Navalni

Barcelona