Política

‘Bella ciao’ a ‘El Hormiguero’

Laura Pausini es nega a cantar l’himne antifeixista en una televisió espanyola i l’extrema dreta la converteix en heroïna

La constitució italiana es fonamenta en l’antifeixisme i la cançó forma part del patrimoni democràtic del país

Sí, cantar ‘Bella ciao’ és una qüestió política, perquè sense antifeixisme no hi pot haver democràcia

Laura Pau­sini, una de les can­tants més famo­ses d’Itàlia, s’ha negat a can­tar Bella ciao al pro­grama El Hor­mi­guero, d’Antena 3. Pau­sini havia d’acon­se­guir que ende­vi­nes­sin una cançó. Pablo Motos –el pre­sen­ta­dor que tant ha con­tribuït a blan­que­jar Vox amb els seus mas­sat­ges a San­ti­ago Abas­cal– es va con­fon­dre i va començar a can­tar Bella ciao. La resta de la taula s’hi va afe­gir amb entu­si­asme, però Pau­sini els va fre­nar en sec. “No, no, no! És una cançó molt política, i jo no vull can­tar cançons polítiques”, va dir. L’epi­sodi, és clar, ha entrat en cam­pa­nya. Qui més l’ha ins­tru­men­ta­lit­zat és Mat­teo Sal­vini, que va córrer a pen­jar a les xar­xes la foto de Pau­sini amb la notícia del rebuig a Bella ciao i l’escrit: “Estima per Laura Pau­sini.” Durant tot ahir, les eti­que­tes de lloança de l’acti­tud de Pau­sini van ser tendència a Twit­ter, pro­mo­gu­des per per­fils d’extrema dreta.

I és que el fet de con­si­de­rar Bella ciao massa política, o que pot divi­dir o ofen­dre una part de la soci­e­tat –qui? Els fei­xis­tes?– és un man­tra de l’extrema dreta que ha pres força els dar­rers anys. El gener del 2018, al barri de San Saba, a Roma, es va inau­gu­rar una placa per home­nat­jar un veí que, durant l’ocu­pació nazi, va sal­var una família jueva de ser depor­tada, ama­gant-la a casa. A l’acte era pre­vist que es cantés Bella ciao i uns quants pares van pro­tes­tar. “És una cançó massa política”, van dir, també; com si no fos polític arris­car la vida per sal­var una família jueva de l’hor­ror nazi. Al final, un grup de pares, els fills de l’home­nat­jat i un dels super­vi­vents van deci­dir can­tar Bella ciao fora de l’escola, emo­ci­o­nats i dig­nes.

El gest de Pau­sini ha agra­dat molt l’extrema dreta, perquè no se l’espe­ra­ven: és cone­guda per pro­nun­ciar-se a favor dels drets LGTBI.

Amb els hereus del Par­tit Fei­xista a un pas de gua­nyar les elec­ci­ons segons els son­de­jos, que una de les figu­res més mediàtiques del país repe­teixi un man­tra de l’extrema dreta es pot con­si­de­rar una anècdota? Més aviat cons­tata que hi ha hagut una invo­lució anti­fei­xista i, per tant, democràtica, al país. Pau­sini i els qui en defen­sen el gest obli­den que l’anti­fei­xisme és un dels fona­ments de la cons­ti­tució ita­li­ana.

I de qui és patri­moni Bella ciao? No pas només de qua­tre nanos amb caputxa. El congrés de la Democràcia Cris­ti­ana (DC) del 1976 es va con­cloure amb Bella ciao. També can­tava Bella ciao Tina Anselmi, la pri­mera dona minis­tra d’Itàlia, de la DC i par­ti­sana. Andrea Gallo, un dels cape­llans més popu­lars, la can­tava a missa. Bella ciao ha esde­vin­gut un himne anti­fei­xista i, per tant, de democràcia. Perquè sí que és una qüestió política: sense anti­fei­xisme no hi pot haver democràcia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia