“L’alcalde es preocupa més de la seva imatge que dels problemes del Vendrell”

Estem dece­buts. Pensàvem que amb un nou govern s’impul­sa­rien les mesu­res de can­vis estruc­tu­rals que el muni­cipi neces­sita de fa molts anys per culpa del des­go­vern del PSC i de Con­vergència, que són els únics par­tits que han gover­nat en democràcia. No s’ha com­plert allò que s’havia promès. A part, hem tin­gut un alcalde que en l’últim curs ha estat absent perquè es va pre­sen­tar a unes opo­si­ci­ons. Ha estat una irres­pon­sa­bi­li­tat per part seva. És un alcalde que es dedica més a la seva imatge i al seu futur pro­fes­si­o­nal fora de l’Ajun­ta­ment que no pas als pro­ble­mes reals que tenim aquí, que són molts.

Un exem­ple molt clar és el con­tracte de la neteja viària, que va vèncer el 2016. Durant la cam­pa­nya l’alcalde va pro­me­tre que faria un nou con­tracte i que amb el mateix cost dobla­ria el ser­vei, però això no s’ha com­plert. Això ni tan sols s’ha posat a lici­tació. Nosal­tres apos­tem per la muni­ci­pa­lit­zació del ser­vei, ges­ti­o­nant-lo des de l’Ajun­ta­ment o alguna de les empre­ses públi­ques. Tam­poc s’ha avançat amb el nou pla urbanístic. Nosal­tres hem ofert col·labo­ració a l’Ajun­ta­ment per fer-ho pos­si­ble, però el que falta és pen­sar més enllà del man­dat actual i fer-ho a llarg ter­mini.

L’error prin­ci­pal és la manca de pla­ni­fi­cació. Tots aquests pro­jec­tes els estem des­co­brint gota a gota i en alguns podríem estar d’acord, com ara la natu­ra­lit­zació de l’espai urbà, però cal­dria haver expli­cat un pla de man­dat en què l’opo­sició i la ciu­ta­da­nia haguéssim pogut veure el pro­jecte que tenien [els mem­bres de l’equip de govern]. Això no s’ha fet. Pot­ser és un dels pocs muni­ci­pis de Cata­lu­nya que no tenen un pla de man­dat escrit.

Sí, aquesta és la sen­sació que tenim mol­tes vega­des. Es va fent sobre la marxa. Com a mínim cal­dria expli­car bé a la ciu­ta­da­nia què es vol fer. S’arros­se­guen mol­tes inèrcies del pas­sat, no es reso­len temes pen­dents que hi ha sobre la taula de fa anys i que la ciu­ta­da­nia posa de mani­fest.

La segu­re­tat al muni­cipi. Cre­iem que cal abor­dar-la no només com un tema poli­cial –tot i que és obvi que hi ha moments molt crítics en què no hi ha cap altre remei–, sinó d’una manera inte­gral, tre­ba­llant amb la poli­cia d’una forma pre­ven­tiva i també amb polítiques d’edu­cació i civisme. Al Ven­drell teníem un equip d’edu­ca­dors al car­rer que feien una gran tasca, molt dis­creta però molt efec­tiva, de detec­tar man­can­ces dels joves que fina­lit­za­ven l’edu­cació obli­gatòria o, direc­ta­ment, que havien dei­xat els estu­dis, i que neces­si­ta­ven que algú els ori­entés, i havien esta­blert una gran com­pli­ci­tat amb aquests edu­ca­dors. Doncs bé, el con­tracte dels edu­ca­dors depe­nia d’una sub­venció que es va aca­bar i aquesta tasca ja no s’ha fet més. Voler abor­dar els pro­ble­mes de segu­re­tat sense anar a la base del pro­blema...

És evi­dent que hi ha hagut una mala gestió política que va pro­vo­car que el Ven­drell fos un dels muni­ci­pis amb més deute de Cata­lu­nya i de tot l’Estat. Els res­pon­sa­bles han estat el PSC i Con­vergència, que són els que han gover­nat. Nosal­tres vam dema­nar acce­dir a l’audi­to­ria del deute per saber què s’havia fet mala­ment per tal de no repe­tir-ho en un futur. Quan l’alcalde diu que ara es fan coses perquè abans no es podia és perquè el seu par­tit havia estat un dels res­pon­sa­bles d’aquest deute. A més, el 2023 podia haver fina­lit­zat el pla d’ajus­ta­ment finan­cer del con­sis­tori, però l’equip de govern actual ha deci­dit allar­gar-lo fins al 2030, un fet que com­por­tarà un sobre­cost en interes­sos de 130.000 euros i que con­di­ci­o­narà les acci­ons que es vul­guin fer. I tot això per acon­se­guir una mica més de liqui­di­tat en aquesta part final del man­dat per fer una mica més d’obra pública i fer més inau­gu­ra­ci­ons.

No, s’hi van negar. Ens van dir que no calia mirar el pas­sat i sí mirar el futur. Nosal­tres, de fet, pen­sem que és molt impor­tant saber què va suc­ceir en el pas­sat perquè aquells errors no es tor­nin a pro­duir en un futur.

Mirant el muni­cipi del Ven­drell es veu de seguida. Hi ha bar­ris sen­cers amb els car­rers fets sense habi­tat­ges, blocs de pisos a mig cons­truir... Aquí a prop, per exem­ple, s’havia de fer un casal d’avis i només es va cons­truir l’estruc­tura. L’Ajun­ta­ment feia una pre­visió d’ingres­sos inde­fi­ni­da­ment per aquest con­cepte: taxa d’obres i per­mi­sos dels pro­mo­tors. Quan va arri­bar la crisi això es va tallar en sec. Els ingres­sos van caure en picat. Això va ser el deto­nant. S’hau­ria de tirar enrere per veure qui va deci­dir què en aquest assumpte.

Ell és lliure de fer el que con­si­deri oportú, però nosal­tres cre­iem que un muni­cipi com el Ven­drell es mereix un alcalde amb dedi­cació exclu­siva. Jo em vaig tro­bar en una situ­ació simi­lar. Tenia unes opo­si­ci­ons just quan s’havia de fer la cam­pa­nya i vaig deci­dir no pre­sen­tar-m’hi, i vaig per­dre aque­lla opor­tu­ni­tat. Ell no s’hau­ria d’haver pre­sen­tat, ja és un fun­ci­o­nari de car­rera i això que ha fet ara crec que era per pro­gres­sar, podia haver-ho fet més enda­vant. El que no pot fer és aban­do­nar el vai­xell i dei­xar-lo sense rumb.

Això és el que ens ha demos­trat aquest últim any. Tot­hom ho ha vist.

Som el segon muni­cipi per sobre dels 30.000 habi­tants amb la taxa d’atur més ele­vada. És un pro­blema que no s’està reso­lent. S’estan fent molts plans d’ocu­pació que, de fet, només ser­vei­xen per tapar forats. Alguns d’aquests plans són sobre la neteja viària, que, com he dit, és un con­tracte que va vèncer. S’han d’explo­rar noves vies d’ocu­pació. Les nos­tres pro­pos­tes se cen­tren sobre­tot a fomen­tar el sec­tor de les ener­gies reno­va­bles, l’edu­cació, impul­sar el coo­pe­ra­ti­visme... S’ha de can­viar de model econòmic, perquè tenim clar que la crisi al muni­cipi arriba perquè tot estava cen­trat en un únic sec­tor, la cons­trucció.

Això és una excusa. No vull dir que l’Ajun­ta­ment sigui capaç de fer-ho tot sol, però en el tema de l’atur el con­sis­tori té molt marge de mani­o­bra i hi ha vies que no s’estan explo­rant. El PSC fa molts anys que diu que el futur de la comarca és fer un mega­polígon logístic de 200 hectàrees que fa 15 anys que està apro­vat i que no s’ha fet. Però hem de pen­sar que cada vegada s’anirà més cap a la relo­ca­lit­zació de la indústria i tot aquest anar i venir de pro­duc­tes de l’altra banda del món no tindrà sen­tit. Apos­tar per la logística és un error molt gran i va en con­tra de la crisi energètica que ve. Pot­ser hauríem d’apos­tar més per altres sec­tors, com el pri­mari, que de cara a la sobi­ra­nia ali­mentària seria molt impor­tant.

Tenim con­trac­tes vençuts que en els dos últims anys i mig sumen més de 20 mili­ons d’euros [el pres­su­post anual de l’Ajun­ta­ment del Ven­drell és de 55 mili­ons d’euros]. És a dir, la sentència con­firma que exis­teix una mala praxi. El que s’ha de fer és actu­a­lit­zar els ser­veis que es pror­ro­guen, posant-los a lici­tació de nou o muni­ci­pa­lit­zant-los, que és la nos­tra pro­posta. Cal bus­car una solució.

Vol­gu­da­ment o no, és així.