La meitat del govern de l’1-O, en política activa

El 130è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va mar­xar a l’exili l’octu­bre del 2017, on encapçala el front inter­na­ci­o­nal con­tra la repressió de l’Estat amb la seva lluita a la justícia euro­pea. Dis­posa d’un alta­veu com a euro­di­pu­tat al cor de les ins­ti­tu­ci­ons comu­nitàries, des d’on inter­na­ci­o­na­litza la causa cata­lana. Sense anar gaire lluny, la set­mana pas­sada va ser rebut al Par­la­ment d’Àustria. El juny pas­sat va fer un pas al cos­tat i va dei­xar la pre­sidència de Junts per Cata­lu­nya, que exer­cia de manera simbòlica. Con­ti­nua sent una figura cab­dal per a l’inde­pen­den­tisme, amb ascendència dins el seu espai i peça de caça major per a l’Estat. També pre­si­deix el govern del Con­sell de la República.

L’exvi­ce­pre­si­dent i con­se­ller d’Eco­no­mia i Hisenda, con­dem­nat a 13 anys de presó i 13 d’inha­bi­li­tació, va sor­tir de Lle­do­ners amb l’indult par­cial revi­sa­ble el mes de juny de l’any pas­sat. El març del 2020 va fit­xar per la Uni­ver­si­tat de Vic i va sor­tir a donar clas­ses en vir­tut de l’arti­cle 100.2 del Regla­ment Peni­ten­ci­ari. El pre­si­dent d’ERC con­ti­nua tallant el bacallà en el par­tit i es pre­sen­tarà a la ree­lecció, al cos­tat de la secretària gene­ral exi­li­ada, Marta Rovira, al congrés naci­o­nal que el par­tit havia de cele­brar el 2023 però que ha avançat al pròxim 6 de novem­bre. Pro­ta­go­nitza una lluita judi­cial a escala comu­nitària pel seu escó al Par­la­ment Euro­peu.

L’actual secre­tari gene­ral de Junts va sor­tir de la presó i va fer l’ano­me­nada tra­vessa per la lli­ber­tat, des de Port­bou a Arnes, un retro­ba­ment amb el país enyo­rat durant els tres anys llargs de presó i un agraïment a la soli­da­ri­tat rebuda. L’excon­se­ller de la Pre­sidència exer­cia com a advo­cat fins que va deci­dir tor­nar a la pri­mera línia política per omplir la vacant que dei­xava Jordi Sànchez a la secre­ta­ria gene­ral del par­tit. Va pac­tar amb Laura Borràs una can­di­da­tura con­junta per pilo­tar la for­mació, però el cert és que des del congrés d’Arge­lers el seu sec­tor s’ha anat impo­sant al de la pre­si­denta del Par­la­ment sus­pesa.

En espera de judici, i inha­bi­li­tat fins al 2031, l’excon­se­ller d’Afers Exte­ri­ors ha fet ser­vir el seu pas per la presó per denun­ciar la situ­ació del sis­tema peni­ten­ci­ari i pro­po­sar can­vis. Va escriure A l’altra banda del mur i va fer la seva segona tesi doc­to­ral, la pri­mera escrita des d’una presó, L’esport i l’acti­vi­tat física als cen­tres peni­ten­ci­a­ris de Cata­lu­nya. Entre­te­ni­ment, reha­bi­li­tació o trans­for­mació? Una mirada axiològica des del repu­bli­ca­nisme cívic. Actu­al­ment és vice­se­cre­tari gene­ral de pros­pec­tiva i Agenda 2030 d’ERC, i durant aquest últim any està recor­rent el país per conèixer pro­jec­tes d’arreu del ter­ri­tori sobre desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble. Dijous va pre­sen­tar el poe­mari Pres i tre­ba­lla en dos lli­bres més, un sobre esport i política, i un altre sobre el res­pecte. També és pro­fes­sor a la Uni­ver­si­tat Ramon Llull de l’assig­na­tura esport i desen­vo­lu­pa­ment.

L’excon­se­llera d’Agri­cul­tura va tor­nar de l’exili brus­sel·lès el març del 2021 per reco­llir l’acta de dipu­tada al Par­la­ment, on és por­ta­veu adjunta del grup repu­blicà i, des de la set­mana pas­sada, pre­si­denta de la comissió d’inves­ti­gació sobre l’espi­o­natge amb els pro­gra­mes Pega­sus i Can­diru. A l’exili era dele­gada del govern de la Gene­ra­li­tat davant la Unió Euro­pea. En el pròxim congrés d’ERC pas­sarà a ser vice­se­cretària gene­ral de Par­tit Obert. La fis­ca­lia demana per a ella un any d’inha­bi­li­tació i 12.000 euros de multa per la seva par­ti­ci­pació en l’orga­nit­zació del Pri­mer d’Octu­bre.

L’exdi­pu­tat de Ciu­ta­dans pel Canvi i de Junts pel Sí es va allu­nyar de l’òrbita d’ERC i es va acos­tar a Car­les Puig­de­mont a l’exili belga, on es va con­ver­tir en euro­di­pu­tat. L’excon­se­ller de Salut és vice­pre­si­dent del govern del Con­sell de la República.

El cara a cara entre el jutge del Tri­bu­nal Suprem Pablo Lla­rena i l’exili català va situar l’excon­se­ller de Cul­tura a la pri­mera plana. Fins ara la justícia espa­nyola ha topat rei­te­ra­da­ment amb la belga i no ha pogut extra­dir Puig. L’advo­cat gene­ral del Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea és del parer que Bèlgica es va equi­vo­car amb els argu­ments per dene­gar l’extra­dició, però ara és el tri­bu­nal qui hi ha de dir la seva. De por­tes endins, el ter­ras­senc ha estat pro­ta­go­nista també al Par­la­ment. La mesa ha comp­ta­bi­lit­zat el seu vot com a dipu­tat, mal­grat que la repressió exer­cida en aquest cas pel Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal va anul·lar la dele­gació de vot.

L’excon­se­ller de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat, que ha pas­sat tres anys, qua­tre mesos i un dia a la presó, és avui advo­cat a la Mútua de Ter­rassa i con­ti­nua lli­gat a la política com a pre­si­dent del con­sell naci­o­nal de Junts. La tem­po­rada pas­sada es va estre­nar com a pre­sen­ta­dor de tele­visió amb el pro­grama Cel·la 61, de 8TV.

Un dels ver­sos més lliu­res de l’inde­pen­den­tisme és avui euro­di­pu­tada al cos­tat de Puig­de­mont, mal­grat les crítiques que recull al neces­sari Molts i ningú. Embas­tat de memòries i altres històries. Viu a l’exili des de l’octu­bre del 2017, però en les elec­ci­ons del 21-D va ser ele­gida dipu­tada al Par­la­ment. Va renun­ciar a l’acta el gener del 2018 i l’any següent es va pre­sen­tar a les elec­ci­ons euro­pees.

L’empre­sari Jaume Rou­res va fit­xar l’excon­se­ller d’Inte­rior com a jurista espe­ci­a­lit­zat en dret públic a Medi­a­pro, quan Quim Forn encara era a la presó de Lle­do­ners. L’exre­gi­dor de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona forma part també de la junta d’Òmnium Cul­tu­ral, esco­llida el mes de febrer pas­sat.

Dolors Bassa no ha pogut tor­nar a exer­cir de mes­tra a causa de la inha­bi­li­tació. Poc després de l’indult, va tre­ba­llar un temps a la Fun­dació de Pobres i Malalts del seu muni­cipi, Tor­ro­e­lla de Montgrí. Després va començar a tre­ba­llar com a tècnica a la Fun­dació Josep Irla. Ha estat pre­pa­rant-se per diri­gir un curs d’espe­ci­a­lit­zació en medi­ació labo­ral a la Uni­ver­si­tat de Girona, que començarà al gener. Con­ti­nua afi­li­ada al sin­di­cat UGT, par­ti­cipa en molts actes arreu del ter­ri­tori i fa pre­sen­ta­ci­ons del seu lli­bre, Car­re­ga­des de raons, escrit con­jun­ta­ment amb la seva ger­mana, Montse Bassa. A ERC pre­si­deix el con­sell asses­sor i copre­si­deix l’Assem­blea de Dones amb l’expre­si­denta del Par­la­ment i de l’ANC Carme For­ca­dell. S’ha matri­cu­lat a les dues assig­na­tu­res que li que­da­ven per aca­bar el màster de filo­so­fia dels rep­tes del segle XXI, que va ini­ciar durant l’empre­so­na­ment.

Va tor­nar a exer­cir d’advo­cat en el sec­tor pri­vat el gener del 2018, rein­cor­po­rant-se al seu des­patx pro­fes­si­o­nal, a Bar­ce­lona, on ja tre­ba­llava abans de ser con­se­ller de Justícia. Con­ti­nua vin­cu­lat a ERC, col·labo­rant en diver­sos àmbits. A finals del 2019 va publi­car el lli­bre El referèndum ine­vi­ta­ble, on explica les vivències del judici al Tri­bu­nal Suprem i on fa una reflexió política de com enca­rar el futur. També ha estat encau­sat pel Tri­bu­nal de Comp­tes. El juny del 2020 va pre­sen­tar una recla­mació a l’Estat pels 33 dies que va estar tan­cat a la presó d’Estre­mera, però encara està pen­dent de reso­lució.

L’excon­se­llera de Gover­nació es va incor­po­rar a la Uni­ver­si­tat de Vic l’octu­bre del 2018 com a coor­di­na­dora de polítiques cor­po­ra­ti­ves, càrrec que va aban­do­nar per esde­ve­nir, el febrer pas­sat, direc­tora de l’Auto­ri­tat Cata­lana de Pro­tecció de Dades en el marc del pacte que van asso­lir ERC, Junts i el PSC per reno­var diver­ses ins­ti­tu­ci­ons que depe­nen del Par­la­ment.

El gener del 2018, l’excon­se­ller d’Empresa, que va bai­xar del carro el dia abans del 27-O, va fit­xar per la com­pa­nyia Aigües de Banyo­les com a direc­tor gene­ral i pre­si­deix la Fun­dació Cer­cle d’Infra­es­truc­tu­res. Dis­po­sat a tor­nar a la política, el febrer pas­sat es va ofe­rir d’alcal­da­ble de Cen­trem a Bar­ce­lona, l’expe­ri­ment que Àngels Chacón ha aban­do­nat aquest estiu.