Política

El Nobel de la pau distingeix la lluita pels drets humans a Bielorússia, Rússia i Ucraïna

El premiats són l’activista bielorús empresonat Alés Bialiatski i l’organització russa Memorial i la ucraïnesa Centre per a les Llibertats Civils

El guardó té un alt simbolisme

Un premi carregat de simbolisme, en forma de crítica al president rus, Vladímir Putin, i els seus socis. Hi havia molts candidats, inclosos l’hindú Harsh Mander; el uigur Ilham Tohti i els activistes hongkonguesos Agnes Chow i Nathan Law, però el comitè noruec ha decidit atorgar el Nobel de la pau 2022 a l’activista bielorús empresonat Alés Bialiatski, a l’organització russa de defensa dels drets humans Memorial i a l’ucraïnès Centre per a les Llibertats Civils, enmig de la guerra a Ucraïna, el pitjor conflicte bèl·lic a Europa des de la Segona Guerra Mundial.

El comitè noruec “desitja honorar tres destacats campions dels drets humans, la democràcia i la convivència pacífica als països veïns de Bielorússia, Rússia i Ucraïna”, segons va destacar en anunciar els premiats. “Han fet aportacions increïbles per documentar crims de guerra, abusos contra els drets humans i abusos de poder. Conjuntament, posen de manifest la importància de la societat civil per a la pau i la democràcia”, argumenta l’acadèmia.

El guardó té ecos de l’era de la guerra freda, quan destacats dissidents soviètics com Aleksandr Soljenitsin i Andrei Sàkharov van guanyar el de literatura i el de la pau, respectivament. El premi serà interpretat per molts com una crítica a Putin, que ahir va complir setanta anys, i al president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko. En la roda de premsa, la presidenta del comitè Nobel, Berit Reiss-Andersen, va assegurar que el premi no va “contra ningú”, tampoc contra el president rus, tot i que va afirmar que el seu govern i el de Bielorússia “representen règims autoritaris que suprimeixen els drets humans”.

Alés Bialiatski és un advocat bielorús que va començar el seu activisme als vuitanta i va fundar el 1996 l’organització Viasna (“Primavera”) com a contrapès a les tendències “dictatorials” del règim de Lukaixenko. Va passar tres anys a la presó (2011-2014) i va tornar a ser detingut després de les protestes del 2020. Des d’aleshores, continua en presó preventiva. L’organització russa Memorial, dissolta el desembre del 2021 pel govern de Putin, ha dedicat els últims 30 anys a investigar tant la repressió soviètica fins al 1991 com a denunciar els abusos dels drets humans a la Rússia postsoviètica. L’ucraïnès Centre per a les Llibertats Civils es va crear el 2007 per promoure els drets humans i ara té un “paper pioner” a documentar els crims de guerra russos a Ucraïna.

LES REACCIONS

El comitè del premi Nobel ha reconegut el coratge dels qui s’oposen a l’autocràcia
Ursula von der Leyen
Presidenta de la Comissió Europea
El dret a dir la veritat és una llibertat fonamental en les societats lliures i obertes
Jens Stoltenberg
secretari general de l’otan


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona
rússia

El Kremlin continua entossudit a culpar Kíiv de l’atemptat

barcelona