Política

L’ANÀLISI

Josep Puigsech Farràs

Concessions militaristes

Sortirem del conflicte d’Ucraïna amb uns estats molt més militaritzats a curt i a mitjà termini

Segons mani­fes­ta­ci­ons recents del secre­tari gene­ral de l’OTAN, Jens Stol­ten­berg, l’orga­nit­zació que diri­geix no és una part del con­flicte en la guerra d’Ucraïna. Parau­les ben sor­pre­nents a aques­tes alçades. Al cap i a la fi, ali­men­tar mili­tar­ment i de forma sis­temàtica un dels dos bàndols en guerra i posi­ci­o­nar-se públi­ca­ment a favor seu no sem­bla la millor manera d’evi­den­ciar-ho. Tam­poc el fet d’expli­ci­tar que aquest ajut mili­tar es man­tindrà de manera per­ma­nent i dila­tada en el temps.

Cer­ta­ment, l’OTAN no és part activa del con­flicte si ho ente­nem en ter­mes d’envi­a­ment de tro­pes. Però sí que ho és ple­na­ment, i des de fa mesos, si tenim pre­sent l’envi­a­ment d’arma­ment pesant i lleu­ger i la seva gestió, així com la for­mació de qua­dres mili­tars d’un dels bàndols en guerra.

Pre­ci­sa­ment, en bona mesura és gràcies a ella que la recent con­tra­o­fen­siva ucraïnesa a la regió estratègica de Kher­son està sent un èxit. Si l’exèrcit ucraïnès acaba acon­se­guint el con­trol de tota aquesta regió, enfor­tirà la pro­tecció ter­res­tre, aèria i marítima de la regió d’Odessa –que, des de l’inici de la guerra, ha estat el seu bastió per garan­tir una sor­tida al mar Negre–, i, alhora, estarà en con­di­ci­ons de poder por­tar a terme un atac sobre Cri­mea. Si aquesta dar­rera pos­si­bi­li­tat s’acabés com­plint, supo­sa­ria el més gran cop d’efecte moral i mate­rial per al curs de la guerra. Per tant, el secre­tari gene­ral de l’OTAN no només ens està emmas­ca­rant la rea­li­tat, sinó que pretén difu­mi­nar una dimensió que va més enllà d’aquesta guerra en sen­tit estricte: les con­ces­si­ons mili­ta­ris­tes que bona part dels estats euro­peus hau­ran de posar en pràctica. No hi ha cap mena de dubte que sor­ti­rem d’aquest con­flicte amb uns estats molt més mili­ta­rit­zats a curt i mitjà ter­mini. I, allò més pre­o­cu­pant, amb un poten­cial dis­curs envers l’atac de l’ene­mic rus que pot ser uti­lit­zat com a argu­ment per lli­mar inver­si­ons en l’àmbit social i sani­tari en favor del mili­tar i per reduir drets indi­vi­du­als i col·lec­tius en nom de la segu­re­tat de l’Estat.

De fet, només cal veure l’entrada en escena de l’ano­me­nat Escut Euro­peu del Cel. Aquesta pro­posta gens inno­cent del can­ce­ller ale­many, Olaf Scholz –que no és Angela Merkel, amb qui l’esclat de la guerra pos­si­ble­ment no s’hau­ria pogut evi­tar però sí ges­ti­o­nar amb uns altres paràmetres–, pretén esta­blir un sis­tema antimíssils euro­peu, exclo­ent-ne la Fede­ració Russa i pen­sat con­tra ella.

El pro­jecte que­da­ria inte­grat i sub­or­di­nat als meca­nis­mes de defensa de l’OTAN i, per tant, no qüesti­o­na­ria l’hege­mo­nia mili­tar dels EUA. Però, curi­o­sa­ment, hau­ria de tenir la seu cen­tral a Ale­ma­nya –com en el cas del Banc Cen­tral Euro­peu– i hau­ria de ser ali­men­tat fona­men­tal­ment, i curi­o­sa­ment, amb míssils IRIS-T de fabri­cació ale­ma­nya (con­jun­ta­ment amb míssils Patriot dels EUA).

Aquest pro­jecte, si es mate­ri­a­litza, pot aca­bar esta­blint una nova cor­re­lació de for­ces entre estats euro­peus: a l’actual hege­mo­nia econòmica que Ale­ma­nya ja té en la UE –i que, de retruc, implica també la política–, s’hi suma­ria la mili­tar, i això esmi­co­la­ria la lògica que ha defi­nit la tra­jectòria d’Europa poste­rior al 1945.

I tot això sense obli­dar que s’està estig­ma­tit­zant un ter­cer com a únic cul­pa­ble de tots els mals haguts i per haver. El mateix Stol­ten­berg ja ha defi­nit la Fede­ració Russa com a ene­miga de la lli­ber­tat, tor­nant així a una ter­mi­no­lo­gia pròpia dels anys de la guerra freda.

No cal anar amb un lliri a la mà en l’actual con­text euro­peu. Les res­pon­sa­bi­li­tats rus­ses en aquesta guerra són evi­dents. Però la gestió que ha fet l’OTAN de la seva expansió cap a l’est d’Europa també té la seva quota de res­pon­sa­bi­li­tat. Per tant, qui pensi que es pot arri­bar a una solució estruc­tu­ral per a aquesta guerra –i, sobre­tot, per als motius de fons que l’han gene­rat– sense comp­tar amb la Fede­ració Russa i con­si­de­rar-la part de la solució, és que només està pen­sant a obte­nir con­ces­si­ons mili­ta­ris­tes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia