Londres tornarà a convocar eleccions a Irlanda del Nord
El bloqueig del DUP a la formació de govern compartit amb els republicans del Sinn Féin obliga a tornar a posar les urnes
Els unionistes exigeixen que l’executiu britànic elimini el protocol del ‘Brexit’ ideat per Johnson
El govern de Londres convocarà eleccions a Irlanda del Nord, segurament per al 15 de desembre després que no s’hagi pogut formar govern. Ho va dir ahir el ministre britànic per a Irlanda del Nord, Chris Heaton-Harris, que va afirmar que està “extremadament decebut perquè no hagin format l’executiu”. Els estatuts d’Irlanda del Nord obliguen a tornar a convocar els comicis si no es forma govern al cap de sis mesos després de les eleccions.
A Irlanda del Nord estan enfrontats els unionistes protestants britànics i els republicans catòlics irlandesos i, segons els acords de pau del 1998, estan obligats a formar un govern compartit. Els republicans del Sinn Féin van guanyar per primera vegada a la història les eleccions regionals del maig, però no van poder formar govern per culpa del boicot dels unionistes del Partit Unionista Democràtic (DUP). Han dit que no entraran en cap govern fins que no s’elimini el protocol del Brexit que trasllada la frontera amb la UE a l’interior del Regne Unit i obliga a establir controls de duana
“Cal eliminar les pedres del protocol, que ha soscavat la nostra economia i inhibit la nostra capacitat de comerciar dins del nostre propi país”, va afirmar ahir Jeffrey Donaldson, el líder del DUP, principal partit unionista. I hi va afegir: “Hem tingut sis mesos per fer alguna cosa sobre el protocol, i durant aquests sis mesos hem tingut tres primers ministres, hem canviat el govern constantment i no hem vist el progrés que calia.”
Els grups lleialistes unionistes van publicar una carta ahir en què deien que el protocol debilita l’adeu a les armes dels paramilitars, que ja van sortir dels acords de pau quan es va consumar la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. El protocol és una concessió que va fer Boris Johnson traint el DUP el desembre del 2020 quan era soci de govern a Londres per poder complir la promesa del Brexit i que li va permetre guanyar les eleccions generals del 2019.
Aquesta posició del DUP, que ja va retirar el ministre principal el mes de febrer passat, un moviment que va fer caure el govern, ha estat molt criticada pel Sinn Féin. El diputat republicà Conor Murphy va dir que el DUP ha tingut l’oportunitat de formar executiu però no ha volgut per seguir exercint pressió sobre el govern del Regne Unit perquè actuï sobre el protocol, una actitud que ha qualificat de “fantasiosa”.
També s’hi va referir, Bertie Ahern, l’exprimer ministre irlandès i un dels arquitectes dels acords de pau del 1998. “Crec que és una llàstima, crec que és un dia trist i em sap greu per la gent del nord perquè les eleccions no decidiran el contingut del protocol”, va dir. I va explicar que fa més d’un any que no hi ha negociacions entre Brussel·les i Londres. “Les últimes reunions de fons van ser l’octubre passat, hi va haver una mica de reunió durant mig dia al febrer –hi va afegir–. Les converses es van reprendre la setmana passada, però no hi ha negociacions, hi ha una gran diferència entre converses i negociacions, i ara han abocat al nord a unes eleccions.”
LA DATA
Sunak aposta pel diàleg
El Regne Unit està a punt d’aprovar al Parlament de Londres una llei que elimini els controls unilateralment, un fet que vulnera l’acord internacional del Brexit. Boris Johnson i Liz Truss van tensar la corda amb Brussel·les per forçar una guerra comercial. També una guerra legal perquè la UE ha denunciat el Regne Unit al Tribunal de Justícia Europeu de Luxemburg. El nou primer ministre britànic, Rishi Sunak, és més moderat que els seus predecessors, i més pragmàtic. Tot i haver votat Brexit, la seva posició no és tan radical. El seu objectiu és mantenir Irlanda del Nord, igual que Escòcia, però també és conscient que són una càrrega econòmica per a Londres.
En una conversa telefònica dimecres amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, li va expressar el desig d’assolir una solució negociada i no arribar a una guerra comercial i legal. Londres hauria acabat el programari de bases de dades del moviment fronterer que, si fos acceptat per Brussel·les, podria resoldre gran part del problema. El ministre d’Exteriors irlandès, Simon Coveney, va instar Sunak a reprendre les converses amb Brussel·les per trobar compromisos a finals d’any, en lloc que Londres convoqui eleccions a Irlanda del Nord.
