Política

EL RADAR

Vulnerables

La UE vol evitar una altra dependència econòmica, ara de la Xina

El can­ce­ller Olaf Scholz té pre­vist rea­lit­zar aquesta set­mana un viatge de dos dies a la Xina, prin­ci­pal soci comer­cial d’Ale­ma­nya, acom­pa­nyat d’una dele­gació d’empre­sa­ris del seu país, una llista que inclou repre­sen­tants de Volkswa­gen, Sie­mens, Deutsche Bank, Adi­das i el fabri­cant de vacu­nes BioN­Tech, entre d’altres fir­mes pro­mi­nents. El des­plaçament arriba després que el govern de coa­lició ale­many auto­ritzés l’entrada –limi­tada– de capi­tal xinès en una de les ter­mi­nals de con­te­ni­dors del port comer­cial d’Ham­burg, una altra mos­tra d’ober­tura al gegant asiàtic que des­perta recels entre els socis comu­ni­ta­ris, en un moment en què la Unió Euro­pea (UE) endu­reix la seva doc­trina sobre la Xina.

Des de l’ascens al poder de Xi Jin­ping, con­fir­mat recent­ment per a un inèdit ter­cer man­dat, la relació amb la gran potència ori­en­tal s’ha anat dete­ri­o­rant. A les dis­pu­tes comer­ci­als s’hi han afe­git les crítiques per la repressió interna –en espe­cial sobre la mino­ria uigur– i una diplomàcia agres­siva enfo­cada prin­ci­pal­ment a liqui­dar l’auto­no­mia de Hong Kong i amenaçar Taiwan de sot­me­tre-la al con­trol directe de la Xina, recor­rent a la força si cal. Però el dis­tan­ci­a­ment més gran ha arri­bat amb l’aliança estratègica sege­llada entre Pequín i Mos­cou just en el moment en què Putin porta la guerra en ter­ri­tori euro­peu i intenta can­viar les fron­te­res de l’est con­ti­nen­tal a cop de míssil.

La UE revisa la seva relació amb el drac asiàtic pres­si­o­nada per Was­hing­ton, que veu en la Xina el seu “des­a­fi­a­ment geo­polític més impor­tant” i un actor amb capa­ci­tat per “rede­fi­nir l’ordre inter­na­ci­o­nal” vigent des del 1945, un marc que Pequín intenta rea­jus­tar als pro­pis interes­sos per asse­gu­rar la seva emergència com a potència hegemònica glo­bal. En un docu­ment intern que va ser­vir de base de dis­cussió dels minis­tres d’Afers Estran­gers aquesta set­mana, la UE afirma que les actu­a­ci­ons i els posi­ci­o­na­ments de la Xina en les orga­nit­za­ci­ons mul­ti­la­te­rals “són un exem­ple de la seva deter­mi­nació de pro­moure, de manera sis­temàtica, una visió alter­na­tiva de l’ordre mun­dial en què els drets humans dels indi­vi­dus estan sub­or­di­nats a la sobi­ra­nia naci­o­nal, i en què el desen­vo­lu­pa­ment econòmic i social s’ante­posa als drets polítics i civils”. La UE con­ti­nua con­si­de­rant Pequín com a soci i com­pe­ti­dor econòmic i com un rival sistèmic, tot adme­tent que hi ha de con­ti­nuar coo­pe­rant per afron­tar rep­tes com ara el canvi climàtic o les pandèmies. Alerta, però, del perill que suposa la seva dependència de la Xina quant a tec­no­lo­gia i pri­me­res matèries (certs metalls i ter­res rares) clau per avançar en la tran­sició energètica i la digi­ta­lit­zació de l’eco­no­mia. Es tracta d’una “vul­ne­ra­bi­li­tat estratègica” que la UE ja ha expe­ri­men­tat amb Rússia i el seu gas i que ara no vol veure repe­tida i aug­men­tada amb l’ambi­ci­osa Xina de Xi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia