Política

LLUÍS SOLER I PANISELLO

ALCALDE DE DELTEBRE (ENLAIREM DELTEBRE)

“Estem tancant una etapa de vuit anys que han estat un revulsiu per a Deltebre”

Lluís Soler explica la transformació que han aplicat en la gestió municipal i que ha permès tenir una hisenda sanejada i assolir nivells d’inversió mai vistos al municipi

Defensa un model de desenvolupament sostenible amb els serveis, el turisme i el sector primari com a atractius

En quatre anys Deltebre comptarà amb una inversió de 30 milions d’euros, una xifra impensable
Hem transformat i modernitzat una hisenda municipal que no tenia viabilitat de futur
El compromís de la Generalitat amb el Delta és clar, però cal un punt d’acceleració

Lluís Soler Panisello és alcalde de Deltebre des del 2015. Ara fa quatre anys es va presentar a les eleccions amb la marca Enlairem Deltebre, amb la qual va assolir una majoria absoluta històrica al municipi, amb 11 regidors. Encara no ha dit si es tornarà a presentar a l’alcaldia en els comicis del 2023.

Vostès governen amb una majoria absoluta històrica. Què ha pesat més, la satisfacció o la responsabilitat?
La nit electoral és una nit de satisfacció, com no pot ser d’altra manera, davant d’uns resultats històrics. Després aquesta satisfacció es transforma en un sentit de responsabilitat molt gran que s’ha de traduir a intentar arribar a les expectatives fixades en el pla de govern que ha tingut l’aval i la confiança de la ciutadania.
Com creu que estan exercint aquesta majoria? L’oposició s’ha queixat de falta d’entesa.
Jo vaig estar vuit anys a l’oposició, picant pedra, i després he estat alcalde. Tot allò que em vaig sentir de denigrat, d’indigne i d’humiliat quan estava a l’oposició, mai els ho faria als que estan ara a l’oposició, perquè jo ho vaig passar molt malament. Per tant, la majoria absoluta que exercim és com si no la tinguéssim perquè actuem amb diàleg i amb bona predisposició. Ara bé, això no vol dir que l’oposició hagi de marcar l’agenda institucional i de govern. Qui ho ha de marcar és la ciutadania. Nosaltres, més enllà d’escoltar l’oposició en temes en què poden tenir raó i que ens poden ajudar a evolucionar més, el que no podem fer és desviar-nos del camí per fer el que ells volen fer i no el que ens toca fer.
Tot i la majoria absoluta, no ha estat un mandat fàcil.
Aquest mandat municipal és un dels més atípics de la història del municipalisme. Hi ha hagut diferents temes que ens han marcat i que ens condicionen moltíssim el pla de mandat. Estem parlant de temporals i tempestes que, en un moment d’emergència climàtica, accentuen molt més els seus efectes. També de la crisi sanitària de la covid-19, que ens ha deixat dos anys de convulsió i provisionalitat. La crisi nacional, ja que venim d’un procés que no acaba com volem i iniciem el mandat amb exiliats, amb presos i amb les expectatives d’anhel de llibertat ferides. A més, ens trobem també en aquest mandat una crisi de preus, marcada per una guerra a Europa que ningú pensa que podia vindre, i estem pagant el subministrament i els materials als preus més alts de les últimes dècades. Finalment, ens trobem una crisi institucional i política que debilita les nostres institucions i els dona provisionalitat. Estem parlant de sis vectors diferents que ens marquen moltíssim el dia a dia del mandat, que havia de ser molt dolç en inversions, en excució i que acaba sent un mandat amb inversió i bon fer, però marcat per tot això.
Com ha afectat tot això el pla de mandat?
El ritme del mandat no l’hem perdut mai. L’esforç de dedicació i treball que poso en el dia a dia és avui tan important com l’endemà de les eleccions. El ritme no l’abaixo mai; per tant, la tònica general sempre ha sigut que, malgrat les adversitats exògenes que ens venen, el compromís amb la ciutadania no es trenca mai. Ara estem en un tram final de mandat i des de l’estiu calia pitjar l’accelerador, per tal de revisar i testar tot allò del pla de mandat que hem complert i tot allò que ens falta acabar d’enfocar, de complir, de projectar o de finalitzar. I és el que estem fent. Són mesos molt intensos.
Vostè s’enorgulleix d’haver posat ordre a les finances municipals.
En vuit anys hem passat d’una hisenda municipal que estava totalment encotillada, sense viabilitat de treball de futur, a una hisenda municipal que ens ha permès arribar a llindars mai vistos. Només en aquests quatre anys Deltebre comptarà amb una inversió, directa i indirecta, de 30 milions d’euros, un nivell d’inversió impensable a Deltebre. La hisenda municipal ha reduït al màxim els períodes de pagament als proveïdors, hem reduït el deute municipal i tancarem este mandat amb menys deute, però exponencialment havent realitzat molta més inversió. Tot això s’ha fet sense haver apujat ni impostos ni taxes i, fins i tot, tímidament hem fet algunes reduccions. I tot ho hem fet malgrat trobar-nos amb un pla d’ajust heretat que s’acaba just l’any vinent. Aquest 2022 intentarem, però, fer el pagament avançat de l’última amortització. Aquest pagament –de 900.000 euros– s’hauria de fer al juny, en ple canvi de mandat. Per responsabilitat, i malgrat que este pla d’ajust jo me’l vaig trobar damunt la taula, vull deixar tancat el mandat. I també deixar resolta l’herència i l’anquilosament de la hisenda municipal que ens vam trobar i que hem transformat, malgrat les dificultats, en una hisenda moderna. Tot i així, encara hi ha camí per recórrer.
La millora de la imatge de poble ha estat una prioritat.
A Deltebre, amb 86 quilòmetres de carrers i 175 de camins rurals, tenim una estructura brutalment deficitària que s’ha anat apedaçant any rere any. Per molt bona gestió que hi poséssim, és impossible en vuit anys dur a terme la urbanització de tot, perquè els serveis d’enllumenat, d’aigua potable i de clavegueram també són molt deficitaris. Per tant, vol dir que hi ha moltíssim a fer. Però aquest moltíssim a fer en vuit anys ha passat a molt de fet i molt d’executat. Per tant, estem tancant una etapa de vuit anys en què hem aconseguit un revulsiu per a Deltebre en imatge de poble.
Ara tenen un pla per asfaltar el 80% dels carrers.
Al nostre municipi cada vegada que plou es creen molts de clots al carrer perquè tenim el paviment dels carrers en molt mal estat. Fins ara s’ha anat sempre apedaçant; és a dir, quan hi ha clots l’Ajuntament contracta una empresa per tapar-los. Això s’ha fet sempre perquè no teníem capacitat de fer res més. I ara canviem el paradigma i en lloc d’anar a tapar clots cada vegada que plou, i donat que no podem urbanitzar tots els carrers de cop, fem una pavimentació general del 80% de vies públiques amb aglomerat. A l’estiu ja es va fer una primera fase i ens queda una segona fase més gran que començarà en breu. I això es pot fer ara perquè una bona gestió de la hisenda municipal ens ha permès anar estalviant i poder fer aquesta actuació l’últim any del mandat, amb l’estalvi i amb la contractació d’un préstec.
Aquest mandat s’ha aprovat el nou POUM. Més enllà de la visió urbanística, de què depèn el futur desenvolupament econòmic del municipi? A Deltebre no arriben les grans empreses.
Com a cor i capitalitat del Delta, a Deltebre no hem d’aspirar a les grans implantacions empresarials. Hem d’anar a un model més enfocat als serveis agroalimentaris, als serveis turístics i del sector agrari, que també ens donen un punt de diferenciació. El polígon de Deltebre no ha de competir amb els grans polígons de referència del territori, sinó que ha de ser un polígon de serveis. El POUM ens marca un desenvolupament de model de ciutat sostenible, de casa jardí, i este document ha de representar també un canvi i que l’atracció ciutadana cap al Delta vingui marcada per un model de ciutat esponjada i turisme sostenible que no es pot trobar enlloc més. Volem atraure gent que amb els nous mètodes de teletreball, o perquè treballen en el sector turístic o en altres sectors professionals, se senten atrets per aquest model que es diferencia totalment del d’altres llocs.
Aquest mandat el futur del Delta ha estat també una prioritat. Ja hi ha accions en marxa. La lluita està donant fruits?
Aquest mandat ha servit per fer un lobby institucional potent i posar, d’una vegada per totes, dins de l’agenda institucional, l’agenda del Delta. Tant l’Estat com la Generalitat han empatitzat molt més amb la necessitat d’actuar d’una vegada per totes al Delta, i més en un context en què la fragilitat de l’espai es fa més evident per l’emergència climàtica. Per tant, el compromís i l’empatia aquest mandat ha sigut un fet. Una altra cosa és que les actuacions que es duguen a terme siguin les més correctes o no, d’acord amb els objectius que tenim al Delta. Com a Ajuntament de Deltebre, la nostra línia roja és mantenir la línia morfològica del Delta. La proposta de l’Estat de crear zones d’acomodació és un retrocés controlat de la línia de costa que no la preserva i ja fa un any i mig que esperem el pla de protecció del Delta, que hauria d’aglutinar les mesures que el Delta reclama. La Generalitat té un punt competencial important en el dragatge del riu, també poden actuar en el dragatge del Fangar, en la preservació de zones naturals i en la defensa de la costa. Per part de la Generalitat el compromís és clar, l’ha manifestat, però el calendari és molt llarg i se li hauria de donar un punt d’acceleració.
El dragatge de la bocana del riu l’ha hagut de fer l’Ajuntament de Deltebre.
No és normal que la Generalitat tingui esta competència transferida de l’Estat des de l’any 2002 i que no l’hagi exercida mai. A Catalunya defensem la plena sobirania per poder autogovernar-nos, i això també implica exercir les competències que hi ha transferides. Es parla molt de la navegabilitat del riu, però de la bocana no se’n parla i hi ha molt de perill per a les persones i per al sector pesquer i nàutic. Jo el que reclamo és que la Generalitat d’una vegada per totes exerceixi la competència que té.
Vostè ha compartit l’alcaldia de Deltebre amb la presidència de l’ACM. Com ha estat l’experiència?
És una responsabilitat important, perquè has de tenir una radiografia dels 947 municipis, però també he viscut amb un punt d’orgull que des de l’alcaldia del cor del Delta hàgim pogut liderar la resta de municipis del país i servir-los de paraigua. L’ACM és una entitat amb un potencial brutal de prestació de serveis i d’acompanyament als ajuntaments, i també com a lobby davant les polítiques públiques de la Generalitat o de l’Estat. És un organisme des d’on es fa país des de l’àmbit agregat del municipalisme.
Encara no ha dit si tornarà a presentar-se a les eleccions. Per què?
La ciutadania ens va fer un compromís majoritari a Enlairem Deltebre perquè continuéssim transformant Deltebre els següents quatre anys. Seria trist i egoista per part meua que, en plena gestió operativa per complir el pla de mandat, desvirtués l’agenda transformadora que estem duent a terme per una agenda política amb vista a les eleccions municipals. L’important és que el projecte pugui continuar endavant més enllà de les persones i de si Lluís Soler està o no al capdavant.
Vostè és alcalde des del 2015. Com definiria el canvi de Deltebre en aquests anys?
Crec que la transformació de Deltebre en aquests vuit anys ha estat explosiva. Més enllà que moltes vegades la política ho intoxica tot i que desdibuixa les realitats, mai ningú hauria pogut pensar que en vuit anys haguéssim pogut fer i complir tot el que estem fent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La UE preveu una desena ronda de sancions a Rússia pel primer aniversari de l’inici de la guerra

KÍIV

Puigdemont adverteix el Suprem que ha d’enviar la seva causa a un jutjat de Barcelona

Barcelona

Francesc Gaspar encapçalarà la llista de Junts per Vilafant

vilafant

Mas Guix defensa que els comptes “deixen enrere la fase de les retallades”

Barcelona

Patronals i sindicats celebren la tramitació dels pressupostos i lloen el consens i el diàleg

Barcelona
Unió Europea

L’Eurocambra proposa prohibir a les entitats no domiciliades a la UE el finançament de campanyes

Brussel·les

S’inicia la tramitació parlamentària dels pressupostos

Barcelona
Itàlia

El Consell d’Europa critica el govern de Meloni per les restriccions als vaixells humanitaris

París / Roma
Estat espanyol

El PP convida Aznar i Feijóo, però no Casado, a la intermunicipal del cap de setmana

Madrid