Política

estats Units

Els nord-americans van avui a les urnes en uns comicis clau

Les eleccions de mig mandat marcaran la segona meitat de la presidència de Biden i condicionaran una nova candidatura de Trump a les presidencials

Canviarà de mans el control de la Cambra de Representants? Tornarà Trump a ser candidat a la Casa Blanca? Aquestes son algunes de les incògnites que aclariran els resultats de les eleccions de mig mandat que celebren avui els EUA. Els nord-americans tornen avui i ho fan per primer cop des que Trump va intentar invalidar el resultat de les eleccions de 2022 i va deixar un país profundament polaritzat. El resultat dels comicis d’avui probablement consolidaran aquesta forta divisió política. Els últims discursos del president Biden i de Trump deixaven clar que aquesta vegada no es tractava de convèncer els indecisos, sinó de mobilitzar al màxim nombre de simpatitzants possible perquè vagin a les urnes, en un ambient on les divisions partidistes són més profundes que mai.

La cita d’avui a les urnes és clau. Hi ha molt en joc, ja que marcaran la segona part de la presidència de Biden. Deixaran clar la capacitat real de govern que té de l’administració Biden i marcaran les futures polítiques sobre temes tan importants per a la ciutadania com ara l’avortament o els pressupostos. Però no només això també pot condicionar la política exterior dels EUA en un moment especialment complex a nivell global, per la crisi econòmica i la invasió russa d’Ucraïna. De fet, en funció de quin sigui el resultat d’aquests comicis podrien canviar la política nord-americana en relació amb Ucraïna.

Els resultats també condicionaran qui seran els futurs candidats a la presidència dels EUA en les eleccions de 2024. En funció del resultat, Trump podria anunciar una nova candidatura. Els republicans estan convençuts que guanyaran la Cambra de Representants, de fet els últims sondejos així ho pronostiquen. Una victòria que, si es materialitza, els donaria el poder de poder bloquejar les polítiques de Biden per als dos últims anys de la seva presidència. Pel que fa al Senat, la batalla és molt igualada i probablement uns pocs estats com ara Arizona, Nevada, Geòrgia i Pennsilvània faran decantar la majoria.

Els resultats es coneixeran demà. Arribaran tard, tenint en compte les diferències horàries entre estats. Als Estats Units no hi ha una autoritat electoral central i les secretàries d’Estat de cada un dels 50 estats del país son responsables del recompte de vots.

El resultat de moltes batalles electorals es coneix el mateix dia de la votació, però altres és tan ajustat que passen dies o fins i tot setmanes a saber-se.

Per exemple, en les presidencials de 2020, els grans mitjans dels EUA van trigar quatre dies a declarar que el demòcrata Joe Biden havia guanyat al republicà Donald Trump.

En la seva roda de premsa diària, la portaveu de la Casa Blanca, Karine Jean-Pierre, va admetre dilluns que podria haver-hi retards. “Podria ser que no coneguem qui son els guanyadors durant alguns dies. Requereix el seu temps comptar totes les paperetes de manera ordenada”, va afegir.

El Departament de Justícia ha enviat observadors a 64 jurisdiccions de 24 estats per controlar el desenvolupament dels comicis i garantir que es compleix el dret a vot.

Porta supervisant eleccions des que es va promulgar la Llei de Drets Electorals el 1965, però la seva missió pren especial rellevància després de les al·legacions infundades de frau en les presidencials de 2020 per part d’alguns republicans i del mateix Trump, que continua sense reconèixer aquells resultats.

L’Agència de Ciberseguretat i Seguretat en les Infraestructures (CISA) té una pàgina específica per desmentir rumors: des d’aquells que afirmen que el programari del sistema de votació pot manipular-se fàcilment als que afirmen que s’estan comptant vots de persones mortes.

La recta final de la campanya ha estat marcada a més per l’anunci de Trump que el pròxim dia 15 de novembre farà un “gran anunci” des de la seva residència de Mar-a-Lago en Florida, en una referència velada al llançament de la seva candidatura a les presidencials de 2024.

Tot i que s’havia especulat la possibilitat que fes l’anunci dilluns, Trump va deixar-ho pel pròxim dia 15, però sí que va donar mostres de les seves intencions: “El 2024 recuperarem la nostra magnífica Casa Blanca”, va proclamar durant un acte de campanya a Ohio.

L’últim acte de Biden va tenir lloc, per la seva banda, a Maryland. Un estat demòcrata, en el qual va advertir que els republicans “desfaran tot allò que s’ha assolit” durant el seu govern si obtenen la majoria del Congrés i, va destacar que els comicis no son un referèndum a la seva gestió sinó el moment de decidir entre “dues visions” del país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

L’anàlisi

Syriza s’encomana a l’empresari liberal Kasselakis

Istanbul

Feijóo oficia el simulacre

madrid

Debat amb un ull a Madrid i amb ERC defensant l’obra de govern

BARCELONA

Eina contra els crims de guerra

barcelona
vic

El govern busca aliats per poder aprovar el pressupost

VIC

Alerta pels canvis a la UE

barcelona
política

Lluís Salvi, nou alcalde de Vilobí d’Onyar

vilobí d’onyar
balcans

Augmenten a cinc els morts en el tiroteig al nord de Kosova

barcelona

Crítiques de membres de l’Assemblea de Representants a la direcció del Consell de la República

BARCELONA