Política

TURQUIA

La judicatura turca ratifica la retirada del Conveni d’Istanbul, que combat la violència masclista

El màxim tribunal administratiu estableix que la baixa del tractat s’ajusta al dret del país

El màxim tribunal administratiu de Turquia (Danistay) ha establert avui que la retirada el 2022 del país del Conveni d’Istanbul, un tractat europeu per combatre la violència masclista, s’ajusta al dret turc.

Turquia va formar part del grup de països del Consell d’Europa que el maig del 2011 van signar el Conveni sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica, més conegut com a Conveni d’Istanbul, i va ser el primer país a ratificar-lo al Parlament el 2012.

Tot i així, el 2020, el president turc, l’islamista conservador Recep Tayyip Erdogan, va anunciar la seva intenció d’abandonar el tractat, en què s’interpretava com una picada d’ullet a l’electorat ultraconservador, que denunciava el conveni com a contrari al concepte tradicional de la família.

El govern turc va explicar que el conveni “havia estat segrestat per un grup que intenta normalitzar l’homosexualitat”, referint-se a activistes que reivindicaven el tractat difonent la mentida que també preveu mesures de protecció a homosexuals i transsexuals.

El març del 2021, un decret presidencial va donar a Turquia de baixa al Conveni, una decisió que nombrosos grups opositors van recórrer als tribunals en assegurar que només el Parlament podria prendre aquesta decisió, per haver-se ratificat el tractat en aquest hemicicle.

Malgrat això, la sentència del Danistay avui assenyala que el decret presidencial és suficient per a la retirada de Turquia del conveni.

Erdogan promet que la baixa del conveni no influirà en la lluita contra la violència masclista i vol endurir les lleis, amb agreujants específics per a amenaces i agressions contra la dona o exdona.

332 dones assassinades per motius masclistes el 2022

Almenys 332 dones van ser assassinades per motius masclistes durant l’any 2022 a Turquia, segons dades publicades avui per l’anomenada Plataforma turca contra Assassinats de Dones. Gairebé la meitat dels homicidis van ser comesos pel marit de la víctima, un 6% per l’exmarit, un 10% per un home que era el seu xicot o parella actual (sense estar oficialment casats) i un 8% per una exparella. En suma, el 70% dels assassinats masclistes, uns 230 casos, van ser comesos per un home parella o exparella en aquest país de 85 milions d’habitants, cosa que dona una taxa d’assassinat de parella que duplica la mitjana espanyola. A aquesta xifra, la Plataforma afegeix un altre centenar de casos amb motivació masclista en què l’assassí era un familiar o conegut, el pare (en un 5% dels casos del total) o un germà (en el 2% dels casos). La Plataforma recorda que a la xifra de 332 casos demostrats se n’hi afegeixen 245 més de “morts sospitoses” de dones mortes per exemple després de caure d’un balcó o atropellades, sense que les circumstàncies s’hagin aclarit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a gaza

Almenys 50 morts en l’atac israelià a la “zona segura” de Rafah tot i l’ordre del TIJ

barcelona
guerra a gaza

Un soldat egipci mor en un tiroteig amb forces israelianes prop de Rafah

barcelona
POLíTICA

ERC perfila l’equip que pilotarà les negociacions

barcelona
Europa

Lituània vota per la continuïtat i reelegeix com a president Nauseda

barcelona
memòria democràtica

Caldes de Montbui obre una oficina d’atenció a les víctimes de l’espoli franquista

Caldes de Montbui
guerra a europa

Sánchez es compromet amb Zelenski a donar a Kíiv 1.129 milions en armes

barcelona
Política

L’amnistia absorbeix el focus de la campanya

barcelona
política

Aragonès formalitza la seva renúncia a l’acta de diputat

barcelona
Brussel·les

Noruega, Irlanda i Espanya defensen el reconeixement de Palestina

barcelona