L’ONU toca el crostó a l’Estat pel Catalangate
Tres relators de les Nacions Unides denuncien la vulneració de drets per l’espionatge a l’independentisme amb Pegasus
Parlen d’un programa “ben planificat” i insten les autoritats espanyoles a investigar-ho, reparar-ho i dictar sancions
L’Estat al·lega que tot va ser legal i motivat
El Catalangate continua portant cua més enllà de Catalunya. Si l’espionatge amb el programa Pegasus a diversos estats, entre els quals l’espanyol, ja és objecte des de fa mesos d’investigació per part d’una comissió específica del Parlament Europeu, una resolució de tres relators especials de l’ONU emesa el 24 d’octubre, però feta pública ahir, s’afegeix als pronunciaments internacionals de primer nivell per denunciar la vulneració dels drets humans dels integrants del moviment independentista i exigir investigacions i responsabilitats a l’Estat espanyol. Tant el govern com ERC i l’ANC –que van elevar les denúncies que han servit de base a l’ONU– van destacar ahir la rellevància de l’informe, que la portaveu de l’executiu, Patrícia Plaja, qualificava d’“encoratjador” perquè dona la raó als seus arguments, i van aprofitar per exigir a l’Estat transparència, reparació del dany i assumpció de responsabilitats. “Reforça encara més els arguments en favor de l’autodeterminació i la independència del país com a única via per protegir els seus drets”, cloïa la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu.
El document –signat pel relator sobre qüestions de les minories, Fernand de Varennes; la relatora sobre promoció i protecció del dret a la llibertat d’opinió i d’expressió, Irene Khan, i el relator sobre els drets a la llibertat de reunió pacífica i d’associació, Clément Nyaletsossi Voule– expressa una “preocupació molt seriosa” sobre les informacions, que troba “prou fiables” per justificar una atenció immediata. Així, constata la impressió que hi ha “un patró consistent i un programa ben planificat” per espiar activistes de la “minoria catalana”, contra les “activitats pacífiques” de la qual –per afirmar i promoure lliurement la seva identitat, cultura i punts de vista– sembla focalitzat l’atac, en una pràctica prohibida per totes les normes internacionals. L’informe veu vulnerats així drets com ara tenir i expressar lliurement punts de vista, reunir-se pacíficament, tenir privacitat en la correspondència i ser iguals davant la llei sense discriminació, fets que, juntament amb l’ús generalitzat dels programes Pegasus i Candiru, tem que puguin donar lloc a un “augment de l’autocensura” i tenir un “efecte inhibidor” de la llibertat d’opinió de la minoria catalana.
En concret, el text cita 14 afectats dels 65 que va denunciar el laboratori canadenc Citizen Lab, entre els quals hi ha l’actual president, Pere Aragonès, i el cap de la seva oficina, Sergi Sabrià; la consellera Meritxell Serret; els eurodiputats d’ERC Jordi Solé i Diana Riba; la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i els expresidents de l’ANC Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie, entre altres integrants de l’entitat. També al·ludeix a l’advocat d’alguns membres d’ERC, Andreu van den Eynde, fet que troba especialment greu, perquè, si és cert, constituiria un “atac” a la independència dels defensors dels drets humans.
La resolució insta l’Estat espanyol a adoptar les mesures necessàries per protegir els drets i llibertats dels afectats i “investigar, processar i imposar les sancions adequades” als responsables de les violacions. A més, li exigeix que prengui “mesures efectives” per evitar que els fets es repeteixin. L’informe, a més, reclama la cooperació de l’Estat perquè proporcioni tota la informació disponible sobre els fets, les investigacions oficials empreses, les connexions amb les autoritats, l’ús estatal de Pegasus i què pensa fer per posar remei a les vulneracions de drets humans i per fer-ne la reparació a les víctimes.
La rèplica de l’Estat
Com que tenia 60 dies per donar resposta, l’ONU ja ha publicat també la rèplica que li ha fet arribar la missió permanent de l’Estat davant l’organisme, en què defensa la legalitat de l’espionatge i fins i tot el justifica. En tot just tres fulls, l’Estat recorda que qualsevol intercepció de comunicacions per mitjà de procediments especials “segueix els requisits previstos en l’ordenament jurídic espanyol i amb ple respecte als drets fonamentals i llibertats”. Així, després de recordar que Espanya “és un estat de dret ple” regit per la Constitució, evita entrar en detall sobre casos “que són objecte d’investigació judicial”, però cita les conclusions de l’informe que va emetre el defensor del poble poques setmanes després que es denunciés el Catalangate. S’hi reconeixia que el Tribunal Suprem havia autoritzat divuit dels espionatges i considerava que les interlocutòries estaven “extensament motivades, i essencialment fundades en fets concrets”, fins al punt que aconsellaven el seguiment a certes persones durant “tres mesos com a màxim, sense perjudici d’una pròrroga”. A més, defensava que el CNI havia actuat d’acord amb els protocols, i que havia elaborat un informe intern “amb promptitud i exhaustivitat” que feia algunes recomanacions però no veia cap problema “substancial”.
LES FRASES
El govern es resigna que no hi haurà taula imminent
El govern s’ha resignat que no hi haurà finalment la taula de negociació a què La Moncloa s’havia compromès abans d’acabar el 2022, un fet que la portaveu, Patrícia Plaja, atribuïa ahir a la tensió de les últimes setmanes a Madrid amb l’oposició i la judicatura, que ha fet que hagi prioritzat “minimitzar el soroll”. “Ja no l’esperem, ni en els propers dies ni en les properes setmanes, però els contactes es mantenen, la negociació continua més enllà de la posada en escena”, indicava en tot cas Plaja, que destacava que el valor de la negociació “són els resultats adquirits, i no una foto dels membres”. El govern evita ara fixar cap nova data, i diu que es reunirà quan hi hagi resultats tant en més aspectes de desjudicialització com en la carpeta de l’autodeterminació, en què ja vol entrar, tot i que La Moncloa ja ha dit que no en pensa convocar cap més fins passades les municipals.
L’executiu tampoc ha volgut fixar data per a l’aprovació del pressupost del 2023, si bé podria ser la setmana vinent mateix. Segons Plaja, ja hi ha una “entesa” amb el PSC i es faran “tots els possibles” per tancar també un acord amb Junts. El govern, que hi tindrà reunions avui i demà, veu factible i compatible un pacte a quatre bandes, i apressa perquè ja només és qüestió de “voluntat política”.
