Política

Cau el capo dels capos

La policia italiana deté a Palerm el màxim responsable de la Cosa Nostra després de 30 anys en crida i cerca

Ha estat l’artífex de desenes d’assassinats i atacs sagnants, com els que van matar els jutges Falcone i Borsellino

Feia trenta anys que encapçalava els rànquings ita­li­ans i euro­peus dels cri­mi­nals més peri­llo­sos en crida i cerca. I, com marca la tra­dició, després de dècades de bus­car-lo arreu del món, l’últim gran capo històric de la Cosa Nos­tra, Mat­teo Mes­sina Denaro, ha estat detin­gut al cos­tat de casa seva, a Palerm.

El mateix va suc­ceir amb els seus ante­ces­sors, Totò Riina –arres­tat també a la capi­tal de Sicília, el 15 de gener del 1993– i Ber­nardo Pro­ven­zano, cap­tu­rat l’11 d’abril del 1996 en un refugi a dos quilòmetres de Cor­le­one.

I, com cada vegada, a Itàlia es res­pira una sen­sació ambi­va­lent. D’una banda, alleu­ja­ment i cele­bració per la cap­tura d’un dels màxims res­pon­sa­bles de les pàgines més dolo­ro­ses del país, i, de l’altra, estu­pe­facció i males­tar: si el cri­mi­nal més bus­cat d’Itàlia ha pogut fer vida nor­mal al país durant dècades, sig­ni­fica que ha tin­gut una xarxa de com­pli­ci­tats ben arre­lada als poders forts de l’Estat.

Va ser detin­gut ahir al matí, quan entrava en una clínica pri­vada on des de feia més d’un any seguia un trac­ta­ment oncològic. Es feia dir Andrea Buo­na­fede, però quan un agent dels Cara­bi­ni­eri li va pre­gun­tar com es deia, va dir, altiu i com si fos el pro­ta­go­nista d’un film: “Em dic Mat­teo Mes­sina Denaro, soc jo.” Se’l van endur sense emma­ni­llar. La clínica on de manera regu­lar acu­dia el fugi­tiu número u d’Itàlia era a pocs metres de la seu de la direcció d’inves­ti­gació antimàfia. I això que el retrat robot del capo mafiós pre­sent a totes les comis­sa­ries és molt sem­blant a com és en rea­li­tat. Va ser el jutge Paolo Bor­se­llino –a qui, jun­ta­ment amb Gio­vanni Fal­cone, Mes­sina Denaro va fer assas­si­nar– qui el 1989 va escriure el nom de Mes­sina Denaro per pri­mer cop en una inves­ti­gació. Fill de mafi­o­sos, va ser el pupil de l’altre capo històric de la Cosa Nos­tra, Totò Riina. Va començar a enri­quir-se fent nego­cis a través de la màfia de ben jove, i li agra­dava van­tar-se que, tot i que conduïa un Porsche, duia rellot­ges Rolex i ves­tia d’Armani, cobrava la pres­tació de deso­cu­pació. Ha fet nego­cis –i es pres­su­posa que en con­ti­nua fent– amb el reci­clatge de diners, el tràfic de dro­gues i el des­man­te­lla­ment il·legal de resi­dus en llocs com ara l’Estat espa­nyol, l’Amèrica Lla­tina, els Països Bai­xos, França i el nord d’Àfrica.

Mes­sina Denaro, cone­gut com U Siccu (‘el sec’), ha estat decla­rat res­pon­sa­ble de dese­nes d’atemp­tats i assas­si­nats, com els dels jut­ges Fal­cone i Bor­se­llino, pels quals ha estat con­dem­nat a presó perpètua. Va ser ell qui va auto­rit­zar el segrest i l’homi­cidi del petit Giu­seppe di Mat­teo, el fill d’un mafiós pen­tito, és a dir, que col·labo­rava amb la justícia. Per evi­tar que el pare parlés més del compte, van tenir el nen de 13 anys segres­tat durant 25 mesos. Al final, U Siccu va orde­nar que el mates­sin igual­ment –estran­gu­lat– i que dis­sol­gues­sin el seu cos en àcid. El prin­ci­pal lle­gat de Mes­sina Denaro ha estat ser un dels arqui­tec­tes de l’aliança de la màfia amb el poder polític, empre­sa­rial i finan­cer del país, que encara per­dura.

LES FRASES

Messina Denaro no ha oposat resistència durant la seva detenció
Alberto Arcidiacono
coronel dels carabinieri que ha dirigit l’operació
Hem capturat l’últim responsable de les matances del 1992 i el 1993
Maurizio de Lucia
procurador de Palerm que ha conduït la investigació

Diari íntim d’un criminal pretensiós

Alba Sidera Gallart

Matteo Messina Denaro voldria ser recordat com un capo diferent dels altres. Totò Riina, el seu antecessor i superior, apreciava que fos el més intel·ligent entre els que l’envoltaven, però sempre li havia retret que s’ocupés més dels seus negocis personals que no pas de vetllar per l’organització criminal. No era el padrino que Riina hauria volgut. L’home sense escrúpols que ha ordenat matar dones embarassades i criatures que després ha fet dissoldre en àcid té una elevada imatge de si mateix. Escrivia una mena de diari, del qual s’han anat trobant retalls en els amagatalls on vivia –i que sempre es descobrien quan ell ja se n’havia anat–. L’1 de febrer del 2005 Messina reflexionava sobre el sentit de l’existència: “He fet de viure correctament la meva filosofia de vida i aspiro a morir com un home just”, gosava escriure. “Confio dur a terme el que m’he proposat abans d’anar-me’n; hi ha pàgines de la meva història que encara s’han d’escriure”, deia, grandiloqüent. I acabava amb aquesta frase: “No seran pas aquests «bons» i «superhonestos» de la nostra època, captius del fanatisme, els que aconseguiran frenar un home com jo.” Al final, el desenllaç de la història és ben escaient als homes com ell, que han causat tant de dolor: traït, aïllat i desposseït d’honor i glòria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.