Els advocats del Catalangate acusen la fiscalia d’obstaculitzar la investigació
Benet Salellas, Andreu Van den Eynde i Gonzalo Boye compareixen al Parlament en la comissió pel cas Pegasus
Els advocats del Catalangate acusen la fiscalia d’obstaculitzar la investigació i desprotegir les víctimes. L’advocat d’alguns afectats, Andreu Van den Eynde, ha recriminat a la fiscalia que “no recolzi cap investigació” i faci “un truc” aprofitant el desconeixement general sobre tecnologia. “Diuen que s’investigarà els telèfons, però per definició Pegasus no deixa cap rastre al mòbil”, ha dit el lletrat en una compareixença aquest divendres al Parlament. L’advocat de Jordi Cuixart i membres de la CUP, Benet Salellas, ha criticat la fiscalia per qüestionar la “competència” dels tribunals espanyols”. “Quan aparegui el primer jutge espiat, llavors hi haurà avenços”, ha assegurat l’advocat de l’expresident Puigdemont, Gonzalo Boye.
Excepte Salellas, els altres dos advocats que han comparegut aquest divendres a la comissió Pegasus també són víctimes de l’espionatge, segons l’informe del CitizenLab sobre el Catalangate. Els socialistes han abandonat la comissió en senyal de protesta perquè es va ampliar l’ordre del dia per incloure les compareixences dels advocats aquest mateix divendres, abans que s’hagués votat les propostes o el calendari de sessions. PPC i Ciutadans no participen en la comissió, mentre que Vox tampoc ho farà, tot i que havia designat dos diputats per assistir-hi.
Malversació
Boye ha reclamat aclarir com es va finançar l’espionatge del Catalangate. “El jutge Llarena va dir que hi ha malversació amb lucre quan es destinen fons a partides no pressupostaries. No he vist als pressupostos generals de l’Estat una partida per espiar independentistes, llavors, segons Llarena això seria malversació”, ha dit aquest divendres el lletrat en la seva compareixença a la comissió Pegasus del Parlament, fent referència a la situació processal dels acusats per l’1-O després de la reforma del Codi Penal. Per la seva part, Van den Eynde ha advertit que Pegasus “pot cometre molts delictes”, des de la intromissió il·legítima i la intercepció de comunicacions fins al sabotatge informàtic si s’alteren dades o, si hi ha una perspectiva econòmica, la malversació.
Apunta a estructures “paraestatals”
Boye ha acusat el govern espanyol de tenir “responsabilitat” en el Catalangate, però ha alertat que “el més perillós” és que, segons ell, hi ha “una estructura paral·lela fora de control” governamental que va utilitzar Pegasus per punxar els telèfons dels líders independentistes i de lletrats com ell. “O l’Estat va perdre el control d’això o l’Estat és el problema”, ha alertat.
Evolució judicial
Pel que fa al recorregut que poden tenir les causes obertes a la justícia espanyola pel Catalangate, Boye creu que els tribunals només faran “grans avenços” quan “aparegui el primer jutge espiat per Pegasus”. “Només quan siguin víctimes actuaran corporativament i es preocuparan per l’espionatge il·legal als polítics”, ha reblat. El mateix pensa de la fiscalia.
Van den Eynde ha lamentat que fa vuit mesos que es van presentar les querelles, del qual ell en porta diversos procediments, i que “no s’ha fet res”. “Cap jutge ha fet cap investigació efectiva, ni el que investiga el cas de Pere Aragonès”, ha denunciat. I ha lamentat que no s’avanci quan les dades que demanen “estan en un despatx del CNI”. En aquesta línia, ha defensat que malgrat que els titllen de bojos, hi ha “evidències” per sostenir que els autors de l’espionatge a independentistes és el CNI.
A part de queixar-se per l’actitud de la fiscalia en els casos que ell porta, Salellas també ha criticat l’estat espanyol per no posar en disposició dels afectats la informació que poden tenir els diversos organismes de l’Estat sobre l’espionatge. “El parlament té ara una via per aconseguir-la”, opina el lletrat.
Amb tot, Salellas ha carregat contra l’Estat per no haver adoptat “cap mecanisme de supervisió” d’una presumpta vulneració dels drets fonamentals dels afectats pel Catalangate.
Denuncien espionatge polític
Boye ha tornat a denunciar que l’ús de Pegasus és “il·legal” encara que algunes intervencions hagin obtingut autorització judicial perquè és un programa amb seu a l’estranger i perquè, en qualsevol cas, “no es pot espiar” a opositors per raons polítiques. “Espanya ha espiat per sobre de les seves possibilitats”, ha criticat el lletrat, que veu en el Catalangate una demostració d’un “defecte sistèmic” a l’Estat espanyol: “Només els estats malalts permeten l’ús de Pegasus”. Van den Eynde ha apuntat el problema sorgeix quan el programari cau “en mans d’un estat que està més a prop d’una distopia que d’un estat democràtic”.
Salellas ha defensat que la comissió Pegasus al Parlament és “una primera passa” com a via de “reparació” de les víctimes, ja que no hi ha “cap mena de tutela” per part del sistema judicial espanyol. “Almenys hi ha algú que està intentant buscar una solució”, ha reblat. Al seu torn, Van den Eynde ha marcat els objectius que hauria de perseguir la comissió d’investigació al Parlament: entendre com funciona Pegasus, “clarificar” el seu entorn legal, saber com l’ha utilitzat Espanya o denunciar que els fiscals no estan oferint la protecció, entre d’altres.
Finalment, van den Eynde ha defensat ensenyar ciberseguretat a la ciutadania perquè tingui “eines per a protegir-se”. Per la seva banda, l’advocat de Puigdemont ha lamentat que ara mateix hagi “d’actuar” com si encara l’estiguessin espiant: “A part de receptes de cuina, al meu telèfon ara mateix no trobaran res”.
