Cuixart rebutja la revisió de sentència del Suprem i anirà directe a Europa
Sosté que actualitzar la sentència “no repara” la “vulneració de drets fonamentals”
La defensa d’ERC sí que demana la revisió i l’absolució
L’expresident d’Òmnium Jordi Cuixart i dirigents d’ERC com ara Junqueras i Romeva s’han decidit per estratègies diferents davant l’opció de demanar al Tribunal Suprem la revisió de la sentència pels fets de l’1-O: l’activista ho va rebutjar i confia només en Europa, mentre que els republicans van demanar la revisió per obtenir l’absolució. D’altra banda, Junts no va demanar cap revisió.
En un escrit presentat ahir per Òmnium, la defensa de Cuixart va comunicar al Suprem que no vol que revisi la sentència. Argumenta que la revisió “no reconeix, ni repara, ni estableix garanties de no repetició de la vulneració de drets fonamentals” per part de l’Estat a l’expres polític. També sosté que el procediment ha estat una “vulneració molt greu” dels drets fonamentals de reunió, llibertat d’expressió i llibertat ideològica durant la presó provisional i la condemna. Per això, seguiran el procés al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), l’única instància en què confien.
S’exposa que els actes de Cuixart jutjats s’emparen en l’exercici de drets civils i polítics, amb l’ús “en alguns moments” de la desobediència civil, i no encaixen en el delicte de sedició pel qual va ser condemnat. “Que es declari que aquests fets constitueixen un exercici d’un dret fonamental més enllà del debat estricte de la legalitat penal és una necessitat democràtica”, indica. En aquest sentit, l’actual president d’Òmnium, Xavier Antich, va dir que el problema és que l’Estat “continua obcecat i es nega a reconèixer que vulneren els drets més fonamentals per perseguir la dissidència política en nom de la sacrosanta unitat d’Espanya”.
En canvi, la defensa dels republicans com ara Junqueras i Romeva, encapçalada per l’advocat Andreu van den Eynde, ha optat per demanar la revisió i que es determini l’absolució “total i immediata”. En declaracions als mitjans, Van den Eynde va defensar que la reforma del Codi Penal implica “una revisió automàtica” de les condemnes i, per tant, “la declaració de la inexistència de qualsevol responsabilitat penal”. Alhora, va dir que confia que el TEDH abordi el cas “el més aviat possible”, perquè el considera “paradigmàtic de lesió de drets polítics i fonamentals”. La presó, condemnes i penes d’inhabilitació “arbitràries”, comporten unes conseqüències “que encara no han obtingut cap reparació”, va detallar.
