“No hi ha cas”, però sí que hi ha molta política

Ada Colau va tornar a escollir ahir les dependències de l’Ajuntament de Barcelona per explicar els detalls del seu pas per un jutjat de la ciutat després de declarar-hi com a investigada. Deslligava així les seves paraules de l’entorn de la Ciutat de la Justícia, transmetent una imatge institucional i de fermesa, d’alcaldessa que segueix governant contra vent i querella (ja són onze les denúncies contra la gestió del seu equip de govern arxivades per la justícia).

A migdia, una hora i mitja després de la seva breu declaració davant el jutjat d’instrucció número 18, Colau se situava darrere un faristol instal·lat al Saló de Cent i engegava amb un missatge clar i concís: “No hi ha cas.” La no acceptació a tràmit de la querella en un primer moment per part de la jutgessa, una decisió esmenada després per l’Audiència de Barcelona, que manava investigar, i el fugaç pas ahir de l’alcaldessa pel jutjat, abonarien la idea que “no hi ha cas” i que l’Ajuntament de cap de les maneres ha tingut un comportament il·legal en relació amb el fons d’inversió Vauras, signant de la querella contra l’alcaldessa, dos regidors i una funcionària.

En la línia del “no hi ha cas”, les paraules de Colau van tenir molt poc contingut judicial i molt de polític. L’alcaldessa va girar ràpidament el seu discurs per marcar una clara línia divisòria entre la seva opció política de decidida defensa del dret a l’habitatge digne i la dels socialistes (és a dir, Jaume Collboni, encara que ahir l’exnúmero dos municipal i rival a les eleccions no va ser citat). Colau va carregar contra Pedro Sánchez, Nadia Calviño i Joan Clos, antecessor seu en el càrrec. Al president espanyol li va dir que compleixi el seu compromís amb la ciutat de Barcelona, de fa cinc anys, i aprovi la llei sobre el dret a l’habitatge que ha de protegir els llogaters; a la vicepresidenta la va acusar d’entorpir l’aprovació d’aquesta llei, i a l’exalcalde socialista li va retreure treballar pel lobby dels fons voltor.

L’alcaldessa va comparar la gestió socialista, incapaç d’aprovar una llei que ja està escrita, amb la seva acció “fent costat als vulnerables”. Colau va dir que no pensa en les eleccions, però al maig n’hi ha.