Política

ANTONI MASANA I UBACH

ALCALDE DE VACARISSES (ERC)

“Quan entri l’última tona, l’abocador de Coll Cardús es tancarà”

Se sent especialment orgullós de la vida associativa i de la tasca que fan les entitats al municipi

Per a l’alcalde, són capdavanters en polítiques mediambientals i disposen d’un projecte de biodiversitat com pocs ajuntaments tenen

Fa quatre o cinc anys ja vam començar una aposta per reduir la despesa elèctrica
El poble ha crescut molt de cop i de vegades costa encaixar tot això
La mobilitat és una de les grans problemàtiques que tenim i és difícil de resoldre

Antoni Masana i Ubach (Vacarisses, 1972) és llicenciat en història. Al maig es presentarà novament a les eleccions per revalidar el tercer mandat com a alcalde.

Com estan combatent la sequera sense una connexió d’aigua en alta per abastir els veïns?
Doncs gastant-nos tots els recursos que tenim per evitar que ens torni a passar el que ens va passar. Nosaltres no estem connectats a la xarxa, llavors estem actuant en diversos sentits. Ara hem de presentar el projecte per a la connexió a Viladecavalls. Des que es faci, s’executi i s’acabi, passaran segurament tres anys. També vam millorar un conveni que havia signat l’anterior equip de govern, Unió Independent per Vacarisses, amb la Mina de Terrassa, perquè ara ens puguin donar 500 metres cúbics d’aigua al dia. També hem fet dos pous nous. En vam fer un ja fa tres anys, que vam posar en funcionament ara fa gairebé un any, i n’hem fet dos més: un està a punt de connectar-se i de l’altre n’estem fent el projecte de connexió. També hem intensificat la cerca de fuites i volem canviar els comptadors per posar-ne d’intel·ligents que detectin les fuites i robatoris d’aigua al moment. Ho estem atacant des de tots els àmbits.
Una dada xocant que fa un any va omplir molts titulars és que són un poble de 7.000 habitants i 2.000 piscines. És sostenible aquesta situació?
Quan va sortir la notícia també va sortir la mitjana de piscines per habitant dels municipis de Catalunya i a Vacarisses no érem, ni de bon tros, els primers. Hi havia Begur, per exemple, que tenia una piscina per cada dos habitants. I Sant Cugat en té més. Però no es tracta de culpabilitzar la gent que té piscina. Perquè es pot gestionar de forma sostenible evitant l’evaporació i amb la reutilització de l’aigua. Sí que és veritat que és un model urbanístic de molts municipis de Catalunya que és qüestionable. Un model extensiu que el que fa és créixer en extensió i això és molt difícil de mantenir. Actualment a Catalunya aquest model ja no se segueix. El que s’intenta és densificar perquè així els municipis són més sostenibles i també més fàcils de gestionar.
Vostè ha reconegut que un dels punts més complicats del pressupost del 2023 és la pujada dels subministraments. Com ho expliquen?
Nosaltres tenim la sort que fa quatre o cinc anys ja vam començar una aposta per reduir la despesa elèctrica. Ara estem canviant la il·luminació de tot el municipi i en dos mesos serà de leds. Això suposa un estalvi de 87.000 euros en la factura. Tenim calderes de biomassa. Tenim fotovoltaiques a tots els equipaments públics, exceptuant El Castell, perquè és un edifici històric. És a dir, que ja fa anys que estem treballant perquè les pujades de gasoil i electricitat no ens afectin tant, però evidentment el tema dels subministraments ha tocat el pressupost, el nostre i el de tots els ajuntaments. A més a més, estem fent un pressupost i, com la paraula diu, estem pressuposant el preu que tindrà el gasoil o la llum, que puja i baixa cada dia. És una incògnita. Però el pressupost està molt marcat per aquest tema.
L’Ajuntament, per primera vegada, preveu adquirir un immoble per avançar en polítiques d’habitatge públic. Què és el que proposen?
Durant tres anys, des de la regidoria s’ha fet un estudi per saber els llocs del municipi on hi ha pisos buits i on es pot construir habitatge públic. Ara que ja tenim aquesta radiografia, el primer que hem fet és comprar un immoble al nucli per fer-ne quatre habitatges. I si sortim, en el proper mandat començarem una política d’habitatge públic; de fet, ja hem parlat amb la Generalitat de poder implementar més habitatges destinats a gent jove o gent gran. Sobretot ens trobem que la gent jove que es vol emancipar, amb els preus tan elevats que hi ha ara mateix a Vacarisses, no té cap altra solució que marxar. Una de les nostres prioritats ha de ser treballar perquè hi hagi habitatge públic a Vacarisses.
Ha començat el compte enrere per tancar l’abocador de Coll Cardús?
Nosaltres pensem que sí i així ho defensem. Segons els nostres càlculs, el 2023 podrien entrar totes les tones que diu la llicència. Ara ens falten aproximadament 90.000 tones per poder tancar i estan entrant de l’ordre de 10.000-12.000 tones de deixalles cada mes; per tant, si seguim així, a finals d’any l’abocador tancarà. I un cop tancat i clausurat, l’empresa s’ha d’estar 30 anys gestionant els lixiviats i tots els residus.
Hi ha la possibilitat que s’acabi ampliant el termini?
Segurament que hi ha interessos perquè sigui així, però nosaltres no farem com el govern anterior d’Unió Independent per Vacarisses, que, per una banda, deia que no ampliaria l’abocador i llavors, quan arribava el moment, s’ampliava. Nosaltres ja ho hem dit: quan entri l’última tona, demanarem que segellin l’abocador. I som els únics que som garantia que sigui així, perquè amb un canvi de govern jo no sé què passarà. Mai cap govern havia sigut tan contundent com nosaltres en dir que quan entri l’última tona l’abocador de Coll Cardús es tancarà.
Vacarisses va quedar parcialment incomunicada fa poques setmanes per un despreniment de pedres d’un talús a la C-58. Els preocupa que es puguin repetir episodis similars?
Fa molts anys que hi ha esllavissades. De la mateixa manera que abans hi havia molts accidents en aquesta carretera fins que gràcies al diputat de la comarca, Marc Sanglas, vam aconseguir que es posés la mitjana per reduir els accidents. D’esllavissades, cada any n’hi ha alguna, però no tan forta com aquesta. El que demanem és que es faci un manteniment i una revisió correctes. En el nostre cas va caure gairebé tot el talús i l’han hagut de sanejar i tirar a terra. S’han fet moltes actuacions i s’han posat xarxes a molts llocs d’aquesta carretera i de totes les carreteres, però jo entenc que és molt complicat fer un manteniment correcte, i més aquí a Vacarisses, on l’orografia és molt complicada. Però sempre demanem i seguirem demanant que es faci un manteniment correcte.
També és el regidor de Seguretat Ciutadana i Emergències. En un poble com Vacarisses hi ha problemes de seguretat?
Moltes vegades hi ha problemes de convivència, però precisament per això ara hem aprovat una ordenança de convivència. El poble ha crescut molt de cop i de vegades costa encaixar tot això. Hi ha d’haver un canvi de mentalitat. També hem tingut alguns episodis de robatoris, però a mi sempre m’agrada dir que quan els Mossos d’Esquadra ens passen les dades de robatoris amb força sempre ens diuen que som un dels municipis on hi ha uns índexs de delinqüència o de robatoris més baixos de la comarca.
Estan estudiant la viabilitat de tenir un mercat de venda no sedentària per dinamitzar el teixit comercial de Vacarisses. Quins passos s’estan fent?
És un recurs que ofereix la Diputació de Barcelona que vam demanar fa dos anys i que ara ens han donat. Es tracta d’un estudi en què el primer que es fa és una enquesta per veure la necessitat del municipi. Aquesta ja s’ha fet i els mateixos comerciants veuen que un mercat no sedentari, un cop a la setmana, els seria d’ajuda. Ara, des de la regidoria de Comerç s’han iniciat reunions per definir de forma conjunta, amb els comerciants i la ciutadania, quin tipus de mercat es vol, quines parades hi ha d’haver... Sembla fàcil però no ho és, perquè gestionar el mercat implica tenir una persona dedicada, que s’encarregui de les parades cada setmana i de gestionar la neteja. Tot i així, puc dir que aquest any mateix, un cop acabat l’estudi, tindrem un mercat no sedentari.
Què cal per millorar la mobilitat de Vacarisses?
És una de les grans problemàtiques que tenim i difícil de resoldre. És molt complicat gestionar la mobilitat urbana i interurbana de 16 nuclis habitats, un nucli urbà i un polígon industrial. Nosaltres estem treballant des de fa temps en el transport a demanda, pel que fa a la mobilitat interna. Com podem posar un servei que reculli la gent en el moment que ho necessiti, en lloc de fer voltar un autobús que vagi buit, amb poques freqüències de pas i molt car. Això costa 200.000 euros l’any i, encara que la meitat ho pagui la Generalitat, no es pot rendibilitzar. Hem d’anar seguint els exemples implementats en altres municipis del transport flexible o a demanda que s’adequa a les necessitats de la gent; que, per exemple, els porti a les dues estacions de tren que tenim. En aquest sentit, també reivindiquem que parin més trens a Vacarisses. I no és una qüestió només nostra; amb Viladecavalls, per exemple, anem a l’una per demanar més freqüència de trens, però costa molt. Diuen que quan es faci el túnel de la Sagrera hi pot haver més parades. Doncs bé, ho estem esperant.
Com és la vida associativa i cultural de Vacarisses?
És una de les coses de les quals més orgullosos estem. Vacarisses no es podria entendre sense les entitats. Per exemple, la festa major petita es pot fer gràcies a elles. Si no, no tindríem prou recursos per pagar-ho. Per això sempre els donem tot el suport possible. A més, les entitats ajuden a cohesionar i integrar la gent al poble. Per exemple, molta de la gent que ha vingut a viure darrerament a Vacarisses és a la colla castellera. És la manera d’arrelar-se i de sentir-se d’aquí.
Així la gent fa vida de poble?
Hi ha molta gent que no. Hi ha qui ve a aïllar-se i que no vol relacionar-se, i s’entén. Però nosaltres treballem perquè la gent s’integri en la vida social. I una de les maneres és a través de les entitats; també de les escoles, però per a nosaltres les entitats tenen aquest paper integrador.
Acabi la frase, Vacarisses és un municipi capdavanter en...
... polítiques mediambientals. Tenim un projecte, com molt pocs ajuntaments tenen, de biodiversitat en una zona que es diu del Mimó. Allà tenim un ramat de cabres que pasturen i fan baixar la massa que pot cremar. També hem reintroduït conills, sense tenir els problemes que hi ha a Lleida perquè tenim una parella d’àguiles cuabarrades. I el fet d’obrir el bosc també afavoreix tota la biodiversitat; per exemple, de les papallones. Alhora som el municipi 47, dels 947 que hi ha a Catalunya, amb més fotovoltaiques. N’estem molt contents i és una de les nostres banderes. Aixecar la bandera verda.
Ha dubtat en algun moment de presentar-se a l’alcaldia?
Sí, sí, i tant. Jo no em volia tornar a presentar. Donava la meva etapa ja per acabada, però la pandèmia m’ha fet reflexionar. Ha sigut un mandat molt i molt dur, però arribes a la conclusió que val la pena seguir treballant per transformar el teu municipi, perquè la gent tingui més qualitat de vida i sigui més feliç vivint a Vacarisses. Però, tot i així, és la darrera vegada que em presento.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Girona

Turull assegura que les eleccions del 12-M seran “un plebiscit entre Puigdemont i Sánchez”

Girona
àfrica

L’ONU alerta que hi ha tres països africans amenaçats d’inanició

barcelona
política

Illa estén la mà: “No vull un govern de vetos”

barcelona
equador

Un jutge ordena presó preventiva contra un exministre de Correa

barcelona
migració

Almenys 45 desapareguts en un naufragi al Mediterrani central

barcelona

Massa burocràcia

Banyoles
David Planas
Alcalde de Celrà (CUP)

“Des del maig no he canviat la manera de fer o de pensar”

Celrà
argentina

La justícia confirma l'autoria de l'Iran en l'atemptat del 1994 a l'AMIA

barcelona
llengua

Els ‘youtubers’ residents a Andorra hauran d’acreditar un nivell mínim de català

barcelona