La mesa del Congrés veta una pregunta de la CUP a Robles per Pegasus
Vehí i Botran volien canviar la qüestió de la sessió de control per fiscalitzar la plantada a la missió europea i la mesa no ho admet perquè “no és d’extrema actualitat”
“Com és de plena una democràcia que planta una missió del Parlament Europeu?”, resa el text de la pregunta censurada
Les preguntes formulades en la sessió de control al govern dels dimecres al Congrés es tanquen en la setmana anterior, però el divendres sempre es pot introduir una modificació de l’afer en qüestió quan l’actualitat ho justifica. Si bé el diputat de la CUP Albert Botran havia registrat una pregunta –“quins motius expliquen la negligència del govern espanyol amb el Corredor Mediterrni?”– adreçada a la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, la plantada sense precedents del Congrés i del govern de Pedro Sánchez a la missió del Parlament Europeu que investiga el cas Pegasus i que visitava Madrid el dia de la moció de censura de Vox va portar els anticapitalistes a un canvi de qüestió, una pràctica que cada vegada és menys excepcional a causa dels girs de guió que ofereix l’actualitat. Davant el prec de Mireia Vehí i Albert Botran per fiscalitzar la ministra de Defensa, Margarita Robles, sobre la històrica plantada al Parlament Europeu, però, la mesa del Congrés ha vetat la nova pregunta de la CUP al·legant que “no és d’extrema actualitat” com per justificar l’alteració de l’ordre del dia.
“Com és de plena una democràcia que planta una missió del Parlament Europeu?”. Aquesta és la formulació de la pregunta censurada a la CUP i que no podrà ser traslladada demà a les nou del matí quan el ple del Congrés obri la sessió de control setmanal al govern. La CUP no entén que l’afer no sigui considerat d’estricta actualitat precisament quan la mesa i els portaveus de la comissió de Defensa del Congrés –presidida pel diputat del PP José Ignacio Echániz– es reuneixen aquest matí amb la comissió d’investigació del Parlament Europeu –encapçalada per Jeroen Lenaers– sobre l’ús de Pegasus i altres sistemes de programari espia, i ho fan a la sala Pérez-Llorca a partir de dos quarts d’onze del matí per videoconferència. Entre els portaveus membres de la comissió hi ha Gerard Álvarez (ERC), Míriam Nogueras (Junts) i Jon Iñarritu (EH Bildu).
La diputada de la CUP Mireia Vehí esgrimeix que el cas Pegasus –del qual el president Pedro Sánchez se n’ha declarat víctima directa– és tractat a les Corts com “un incordi d’uns quants independentistes”. “La mesa torpedina la funció de la sessió de control del ple del Congrés que consisteix precisament en el control democràtic per via parlamentària”, alerta Vehí.
En la legislatura del seu debut al Congrés, la CUP ja ha patit més vets i s’ha vist obligada a explotar la imaginació i el troleig com a subterfugi per esquivar la censura. El precedent més notori és quan Vehí i Botran van formular una bateria de preguntes per esclarir si Patrimonio Nacional estava buscant allotjament al rei emèrit Joan Carles I a Madrid fora de La Zarzuela i pagat amb diner públic. “Patrimonio Nacional o algun altre organisme de l’Estat està buscant residència a algun ciutadà espanyol que viu ara a l’estranger?”, va acabar preguntant la CUP el desembre del 2021 amb el troleig de no citar el rei pel seu nom –motiu pel qual els eren vetades les qüestions– com a via per foradar la censura.
