Tots contra la majoria de Parlon

Després de dos man­dats con­se­cu­tius en què les urnes han mar­cat el camí de la majo­ria abso­luta al PSC de Núria Par­lon, les elec­ci­ons arri­ben a Santa Coloma de Gra­me­net amb un únic gran inter­ro­gant de fons que deter­mi­narà el futur de la política en aquest muni­cipi del Bar­ce­lonès Nord: acon­se­gui­ran els soci­a­lis­tes man­te­nir la majo­ria fol­gada dels dar­rers anys –amb els 17 dels 27 regi­dors actu­als– o entre la resta de for­ma­ci­ons que hi con­cor­ren podran esquer­dar l’actual soli­desa de Par­lon? Hi ha més d’una enquesta que asse­nyala que el peix està gai­rebé venut, almenys pel que fa a la part de dalt, i que els soci­a­lis­tes repe­ti­ran un tri­omf simi­lar al del 2019. En aquest supòsit, podrien gover­nar qua­tre anys més sense neces­si­tat de tei­xir, per obli­gació aritmètica, cap mena d’aliança. I és que la rea­li­tat és que el PSC té marge per per­dre fins a tres dels actu­als regi­dors i encara man­tin­dria la majo­ria abso­luta. A la línia de sor­tida, si més no, sem­bla que par­teix amb uns quants metres d’avan­tatge res­pecte a tota la resta. Si es con­fir­men els bons augu­ris per al PSC, les altres for­ma­ci­ons, o millor dit les que acon­se­guei­xin fer-se un lloc al con­sis­tori, saben que el man­dat seria per a elles el més simi­lar a una tra­ves­sia en el desert.

De moment, les for­ces que aspi­ren a ocu­par alguns dels seients de la sala de plens són cons­ci­ents de l’hiper­li­de­ratge de Núria Par­lon i que el tros de pastís que s’hau­ran de repar­tir no serà prou gran per satis­fer tots els pala­dars. És per aquest motiu que ERC fa una aposta revo­lu­cionària duent a Santa Coloma una pri­mera espasa de la política cata­lana i espa­nyola com és Gabriel Rufián. Esquerra té ara tres regi­dors i no va ser fins al 2019 que es va estre­nar al con­sis­tori, si s’ana­lit­zen només els anys des de la recu­pe­ració de la democràcia. Esquerra sap que per molt can­di­dat cone­gut que pre­senti no pot com­pe­tir de tu a tu amb l’actual alcal­dessa, però con­fia que l’aposta per un dipu­tat mediàtic pot cata­pul­tar el par­tit fins al segon lloc i, sobre­tot, per­met albi­rar la pos­si­bi­li­tat d’ero­si­o­nar el plàcid reg­nat de Par­lon.

Aquesta és, de fet, la volun­tat per­se­guida per totes les for­ces, mol­tes de les quals com­par­tei­xen ara per ara una altra pre­o­cu­pació: saber si els elec­tors els duran a l’Ajun­ta­ment o els dei­xa­ran amb un pam de nas i ni tan sols acon­se­gui­ran repre­sen­tació. Les elec­ci­ons del 2019 ja van esbor­rar del mapa Junts –CiU ja va des­a­parèixer el 2015–, el PP i Som Gra­me­net, con­fluència de la qual també for­mava part la CUP i que el 2015 va ser la gran sor­presa dels comi­cis en irrom­pre amb sis regi­dors. En aques­tes elec­ci­ons, dife­rents par­tits tenen l’espe­rança de recu­pe­rar l’espai per­dut, o fins i tot con­fien a estre­nar-se, com és el cas de Vox –es des­co­neix si podrà here­tar suports que el 2011 van donar tres regi­dors a Pla­ta­forma per Cata­lu­nya– o de l’escissió sor­gida de l’espai dels comuns.

Anem a pams. O par­tit a par­tit. El PSC s’ho juga tot a la carta de Núria Par­lon, que enguany com­pleix catorze anys al cap­da­vant de la ins­ti­tució. L’alcal­dessa soci­a­lista ha acon­se­guit dei­xar enrere el pas­sat fosc del par­tit, quan la cor­rupció va atiar el govern de Bar­to­meu Muñoz, i ja fa temps que els colo­mencs han fet foc nou i vida nova. La llista soci­a­lista no pre­senta grans sor­pre­ses i Par­lon ho fia tot a la seva gent de con­fiança. La gestió dels soci­a­lis­tes va ser molt aplau­dida a les urnes fa qua­tre anys. El 28 de maig serà el moment de saber si els elec­tors li reva­li­den la con­fiança i si l’efecte esgo­ta­ment que en política pot gene­rar una etapa llarga de qual­se­vol for­mació al cap­da­vant d’un exe­cu­tiu comença o no a fer efecte. El PSC té l’alcal­dia a les seves mans des del 1991.

Ciu­ta­dans, encapçalat de nou pel dipu­tat Dimas Gra­gera, ha gas­tat sola de sabata amb la volun­tat d’esca­par de la dava­llada que totes les enques­tes reser­ven a la for­mació taronja. Men­tre que a altres muni­ci­pis el grup patirà per no esfu­mar-se, a Santa Coloma és pro­ba­ble que Cs man­tin­gui part dels suports acon­se­guits el 2019, sobre­tot perquè en aquest muni­cipi la com­petència és escassa, amb un Par­tit Popu­lar reduït a la mínima expressió.

En Comú Podem Santa Coloma estrena can­di­dat. El peri­o­dista de for­mació Anto­nio Molina encapçala una llista que par­teix amb tres regi­dors però arros­sega fric­ci­ons inter­nes que han dut a una nova escissió en l’espai de l’esquerra i a l’apa­rició d’Uni­das Sí se Puede. El can­tant colo­menc José Luis Lozano lidera la can­di­da­tura. El quart grup que actu­al­ment té repre­sen­tació a l’Ajun­ta­ment de Santa Coloma és Esquerra Repu­bli­cana. La tra­jectòria a la ins­ti­tució és encara breu però ERC, que sap que a l’àrea metro­po­li­tana pot dis­pu­tar vot al PSC, posa tota la lle­nya al foc i per­so­na­litza la cam­pa­nya en la figura de Gabriel Rufián. El dipu­tat ha optat per un to agres­siu i de con­fron­tació directa amb Núria Par­lon, men­tre que l’actual alcal­dessa, en espera de saber com afron­tarà la cam­pa­nya, sem­bla que aposta per la ignorància gai­rebé abso­luta i per no entrar en la pro­vo­cació. Hi ha una única excepció, en espera de saber com trans­cor­re­ran els dies de cam­pa­nya: la residència de la gent gran que està com­pro­mesa però que no ha tras­pas­sat la dis­cussió política. Rufián, acom­pa­nyat del con­se­ller Car­les Cam­pu­zano, va pro­me­tre que la Gene­ra­li­tat la cons­trui­ria si ERC tenia poder de decisió a Santa Coloma i va cul­par els soci­a­lis­tes de des­in­terès pel pro­jecte. L’anunci va encen­dre Núria Par­lon, que asse­gura que per­se­gueix la Gene­ra­li­tat des de fa anys, sense èxit. La polèmica va sal­tar fins i tot al Par­la­ment i a les xar­xes soci­als dels can­di­dats. És l’enfron­ta­ment més con­tun­dent que se’ls coneix.

D’altra banda, sobre Gabriel Rufián i el seu futur plana pre­ci­sa­ment un dels grans inter­ro­gants d’aques­tes elec­ci­ons, tenint en compte que no té cap intenció d’aban­do­nar la política a Madrid –o això és el que fins ara ha donat a enten­dre– i que no se li conei­xen plans d’ins­tal·lar-se a viure a Santa Coloma. Resis­tirà qua­tre anys a l’opo­sició, en cas que ERC hi tin­gui poca cosa a dir, dins el govern?

Més enllà dels par­tits que actu­al­ment tenen repre­sen­tació al ple muni­ci­pal, hi ha les for­ces que sos­pi­ren per entrar-hi. La CUP es pre­senta acom­pa­nyada de la marca Gent de Gra­me­net i lide­rada per l’exre­gi­dor Aitor Blanc. Junts per Cata­lu­nya pre­senta Gemma López. El 2019, el par­tit només va obte­nir el 2% dels vots. El repte d’arri­bar al 5% que es reque­reix per entrar-hi no sem­bla fàcil d’acon­se­guir. Pel que fa al PP, l’elecció de can­di­dat ha estat força rocam­bo­lesca. Es pre­senta Miguel Jurado, un bada­loní i home de con­fiança de Xavier García Albiol. La junta del PP a Santa Coloma va dimi­tir en bloc en no accep­tar que se’ls imposés un can­di­dat ele­git a dit. També hi con­corre Vox. El dipu­tat al Congrés del par­tit, Juan Car­los Segura, con­dem­nat fa anys quan for­mava part de grups d’extrema dreta, es pre­senta a Santa Coloma “per fre­nar Rufián”. Mal­grat la volun­tat d’alguns de tras­lla­dar al món local la política cata­lana o espa­nyola, les muni­ci­pals acos­tu­men a des­ta­car perquè els elec­tors voten sobre­tot en clau local.

Els can­di­dats