Política

JAUME COLLBONI

CANDIDAT DEL PSC A L’ALCALDIA DE BARCELONA

“No faré alcalde Trias, ni alcaldessa Colau; surto a guanyar i guanyarem”

Retret ·

“Després de la pandèmia, els comuns posen la directa i comencen a tensionar en molts sectors de la ciutat”

“Barcelona ha arribat al seu punt òptim, ja no pot créixer més en nombre, ho ha de fer en qualitat”

“Si no despolititzem la llengua, hi ha un problema”

A tres mesos de les eleccions el més coherent, si vull rellevar Colau, era separar-me’n
Hi ha hagut un mal lideratge de la ciutat i una conjuntura política que l’ha perjudicada
A la prefectura de Via Laietana hi ha de poder conviure l’ús policial amb un espai de memòria

Men­tre Jaume Coll­boni res­pon a aquesta entre­vista a l’exte­rior de la seu cen­tral del PSC, al Poble­nou de Bar­ce­lona, hi plou amb ganes, metàfora del que el can­di­dat soci­a­lista espera que passi el pro­per dia 28 con­ver­tit en vots al seu favor. Per pas­sar de gua­nyar a gover­nar caldrà, però, pac­tar, i en aquest sen­tit el rum-rum de la soci­o­vergència creix cada dia.

PSC i Trias, no Junts perquè és Trias, tots dos pro­po­sen cobrir la ronda de Dalt. És indi­ca­dor d’alguna futura entesa, això?
Jo, si em per­met, diré que Trias és el repre­sen­tant de Junts. Fa cam­pa­nya amb Junts, té el pro­grama de Junts, fa la pre­sen­tació de la cam­pa­nya amb la senyora Borràs asse­guda al cos­tat, una per­sona con­dem­nada per cor­rupció i que hau­ria de dei­xar l’escó, i té el suport explícit del senyor Puig­de­mont des de Water­loo; per tant és el repre­sen­tant del par­tit que defensa la posició més radi­ca­lit­zada de l’inde­pen­den­tisme.
Però uns radi­cals inde­pen­den­tis­tes i uns soci­a­lis­tes, tots dos coin­ci­dei­xen que volen fer la mateixa obra impor­tant.
Sí, però el senyor Trias no ho va fer i jo ho faré. El senyor Trias va adop­tar una rei­vin­di­cació justa dels veïns dels bar­ris nord d’Horta, i jo he estat l’únic que durant el període de man­dat he fet un tram cobert davant del mer­cat de la Vall d’Hebron, vam fer l’escola de la Tei­xo­nera, vam fer el pri­mer acord per por­tar els ser­veis externs de la Vall d’Hebron a l’altre cos­tat de la llosa per quan es faci el cobri­ment. I, efec­ti­va­ment, la meva pri­mera pro­posta de man­dat, si soc esco­llit alcal­des, és ofe­rir un pacte com el que es va fer amb Glòries, amb totes les enti­tats veïnals i espor­ti­ves del nord de Gràcia i Horta, i un con­sens, perquè són unes obres amb tres fases. Hem cal­cu­lat que poden durar dotze anys, amb un cost mínim d’uns 300 mili­ons d’euros. Cal enfo­car-ho i posar-ho en marxa perquè sobre­pas­sa­ran una legis­la­tura.
Estem par­lant d’una obra que no és de man­dat sinó de ciu­tat.
Exacte. Com a mínim són tres man­dats i, a més, és un deute que té la ciu­tat amb la ciu­tat. Ho van haver de pagar amb els Jocs i, a més a més ara, amb les res­tric­ci­ons de trànsit que hi ha al cen­tre, ha cres­cut entre un 8 i un 10% el volum de cot­xes a les ron­des.
Deixi’m bus­car una altra fórmula. El pacte a la Dipu­tació de Bar­ce­lona entre el PSC i Junts ha fun­ci­o­nat. N’esteu con­tents?
Jo no faré alcalde Xavier Trias i no faré alcal­dessa la senyora Colau; jo surto a gua­nyar, i les gua­nya­rem. Totes les enques­tes ens donen la pri­mera posició o la segona, les pròpies i les ali­e­nes, i això vol dir que l’única alter­na­tiva pro­gres­sista a la senyora Colau és el PSC.
Trias no diu que no a arri­bar a un acord amb el PSC.
Jo ja he posat les meves con­di­ci­ons, dient que no faré ni Trias alcalde ni Colau alcal­dessa. Cons­ti­tuiré un govern pro­gres­sista que si neces­sités suports o acords de gover­na­bi­li­tat, els farem sobre tres bases que he estat molt clar a l’hora d’expli­car: la pri­mera con­dició és el model de crei­xe­ment econòmic, i no de decrei­xe­ment econòmic; model de cohesió social de pro­tecció de les polítiques públi­ques, sense pri­va­tit­za­ci­ons ni reta­lla­des de ser­veis, i en ter­cer lloc, l’Ajun­ta­ment ha de ser lle­ial a les ins­ti­tu­ci­ons de l’Estat i de la Unió Euro­pea.
Farà falta un Manuel Valls en aquesta ocasió?
El que farà falta és expli­car els pro­jec­tes clara­ment a la ciu­ta­da­nia perquè deci­deixi. Jo estic dema­nant la con­fiança majo­ritària de la ciu­ta­da­nia d’aquells que voten PSC i dels que no ho han fet mai, dels pro­gres­sis­tes dece­buts amb la senyora Colau i dels mode­rats que no con­fien en un can­di­dat com el senyor Trias que nega el que és d’una manera una mica estra­nya. Ales­ho­res la meva pro­posta té a veure amb tres línies molt clares: ordre a la ciu­tat, en això els soci­a­lis­tes ja hem demos­trat abas­ta­ment que sabem ges­ti­o­nar-la; en segon lloc, que torni a ser una ciu­tat d’opor­tu­ni­tats que no expulsi la gent per l’habi­tatge i la falta de tre­ball, i en ter­cer lloc, una ciu­tat que recu­peri l’orgull.
El cas Valls ja és aigua pas­sada, però no és un exem­ple de quins són els límits de la política? Allò va ser un tot s’hi val. Tot s’hi val en política per acon­se­guir uns objec­tius?
Crec que les elec­ci­ons asse­nya­len majo­ries i s’han de poder arti­cu­lar política­ment en cada cas. Si soc la força més votada i soc el pro­per alcalde, he expli­cat com arti­cu­laré majo­ries, i en cada cas les majo­ries tenen a veure amb la con­jun­tura política o amb el moment o amb els per­so­nat­ges, o els par­tits. Estem en un moment en què la ciu­tat ha de deci­dir si surt del període d’una ciu­tat sense rumb des de fa dotze anys, des del nos­tre punt de vista l’etapa en què no hi ha hagut alcalde soci­a­lista. Tot­hom que parla de la Bar­ce­lona que fun­ci­o­nava, ho fa de l’etapa soci­a­lista, i això és el que jo pre­tenc lide­rar.
I estant dins del govern, com hi ha estat el PSC, no es pot mani­o­brar per adreçar un rumb que es creu que no és el cor­recte?
Sí, i en posaré uns quants exem­ples. Sense el PSC en el govern de Bar­ce­lona no hauríem tin­gut el Mobile World Con­gress, no hauríem tin­gut l’ISE, o no hauríem fet el pla­ne­ja­ment de les tres noves zones de pla­ne­ja­ment, del 22@ nord, de la Sagrera-El Bon Pas­tor i Zona Franca i la marina del Prat Ver­mell. Això té a veure amb un model de ciu­tat que vol seguir crei­xent. Per això soc molt crític quan es diu que no s’ha d’ampliar l’aero­port, perquè estem ampli­ant les zones econòmiques de la ciu­tat. Per donar opor­tu­ni­tats econòmiques i tenir sous dig­nes has de tenir empre­ses i inver­si­ons que vin­guin a la ciu­tat, i hem pre­pa­rat pis­tes d’ater­ratge per a la inversió del futur, amb 1,2 mili­ons de metres qua­drats de sos­tre econòmic. També dei­xem la ciu­tat pre­pa­rada per desen­vo­lu­par un pla d’habi­tatge de fins a 70.000 habi­tat­ges, també pri­vat. La qüestió de l’habi­tatge s’ha d’afron­tar apli­cant la llei de Pedro Sánchez, que ho farem, però incre­men­tant l’oferta d’habi­tatge, pública i també pri­vada.
La sor­tida de Jaume Coll­boni, qua­tre mesos abans de la fi del man­dat, la inter­preto com una aposta per­so­nal seva arris­cada, un jugar-s’ho el tot pel tot.
És que vaig a totes, perquè estic con­vençut que puc gua­nyar.
I la fórmula era aquesta?
La fórmula és dir jo tinc un pro­jecte, tinc les meves pròpies idees, vull pre­sen­tar el meu equip, ho vull fer amb lli­ber­tat, amb auto­no­mia i sobi­ra­nia pròpia, i no vull con­di­ci­o­nar ni entrar en un con­flicte per­ma­nent amb la coa­lició, perquè la gent no ho vol i no és la meva manera de fer. Un cop vam tenir totes les deci­si­ons de man­dat pre­ses –acor­da­des, per cert, amb Esquerra Repu­bli­cana, i en altres casos, amb Junts–, a tres mesos de les elec­ci­ons el més cohe­rent, si vull relle­var la senyora Colau, si la vull relle­var, és sepa­rar-me del govern, dei­xar que segueixi fun­ci­o­nant quasi amb pilot automàtic i anar per­tot.
Hi ha hagut molts des­a­cords amb els comuns. Això com es ges­ti­ona en el dia a dia?
Això és la madu­resa democràtica i ens hi hem d’acos­tu­mar. Per mi, és una for­ta­lesa i una habi­li­tat, i una cosa en posi­tiu de la gent que ho acon­se­gueix fer. Els inde­pen­den­tis­tes no ho han acon­se­guit fer a la Gene­ra­li­tat. Les esquer­res sí que ho hem acon­se­guit, amb mol­tes dis­crepàncies, que les hem tin­gut...
Ha peri­llat mai el pacte en algun moment?
Bé, a vega­des t’ho qüesti­o­nes. El pacte ha aguan­tat molt bé perquè, entre altres coses, vam haver d’admi­nis­trar la pandèmia.
És cert, però ja no sem­bla que aquesta hagi estat la legis­la­tura de la pandèmia.
Doncs el 70% del temps hàbil de la gestió d’aquest man­dat ha estat la pandèmia: sal­var vides i sal­var llocs de tre­ball. A això ens hem dedi­cat.
Un impre­vist que un polític no havia ima­gi­nat mai que li toca­ria ento­mar...
Una cosa ter­ri­ble, perquè hi has de sumar la teva angoixa per­so­nal, en algun cas amb pèrdues molt pro­pe­res, i haver de donar tran­quil·litat i con­fiança a la gent quan al prin­cipi, quan va començar la pandèmia, no teníem ni mas­ca­re­tes per als con­duc­tors d’autobús i metro o els para­dis­tes dels mer­cats. I havies d’anar a bus­car mas­ca­re­tes on fos, i en vam aca­bar por­tant un car­re­ga­ment de Hong-Kong. I he de dir, és igual que esti­guem en cam­pa­nya, que no només la ciu­tat va res­pon­dre molt bé, fet que a mi em fa sen­tir orgullós, sinó que van reac­ci­o­nar molt bé tots els grups de l’opo­sició. Va ser aque­lla època que vam apro­var pres­su­pos­tos per àmplia majo­ria, i això va mar­car la pandèmia. Però què passa? Quan acaba la pandèmia els comuns fan un exer­cici de treure el seu pro­grama de màxims del calaix.
I posen la directa...
Posen la directa i comen­cen a ten­si­o­nar-ho tot en molts sec­tors de la ciu­tat, i és un forma de gover­nar en què ni hi crec ni m’agrada, ni res­pon al que és Bar­ce­lona. Sem­pre es bus­quen cul­pa­bles, sem­pre s’intenta anar en con­tra d’algú, asse­nya­lar algú per jus­ti­fi­car les polítiques pròpies. Les coses en aquesta ciu­tat, i s’ha demos­trat històrica­ment, es poden fer amb acords amplis, en posi­tiu.
Bar­ce­lona en Comú fa política en nega­tiu?
Sem­pre dic que m’estimo anar més a poc a poc, però més lluny i amb més gent, que no anar més ràpid per la dre­cera. Les dre­ce­res no són bones, i és una manera de fer política dels grups que venen de posi­ci­ons més radi­ca­lit­za­des. Quan comen­cen a apli­car el pro­grama de màxims és quan comen­cen a sor­tir les ten­si­ons amb nosal­tres. Jo estic molt orgullós de mol­tes coses que hem fet en el govern. La ciu­tat se n’ha sor­tit, de la pandèmia, i fins i tot millor del que s’espe­rava. Alguna cosa ha tin­gut a veure l’Ajun­ta­ment amb sal­var bars i ter­ras­ses, o amb impul­sar nous sec­tors com l’eco­no­mia blava.
El ‘reset’ del turisme no s’ha apro­fi­tat per repen­sar-lo...
Si Bar­ce­lona és avui la ciu­tat amb menys atur és perquè, en part, el turisme s’ha reac­ti­vat molt ràpida­ment. Però crec que hem tro­bat un punt d’equi­li­bri molt bo amb el turisme. Veníem d’una turis­mofòbia, que a vega­des veig que la senyora Colau torna a atiar, però tan­ma­teix en el període de la pandèmia molta gent va pren­dre consciència de la importància del sec­tor en la nos­tra eco­no­mia. A Bar­ce­lona teníem bar­ris amb un atur de més del 50%, amb xifres que mai s’havien vist.
Per tant, la ciu­tat ja s’ha con­vençut que neces­sita el turisme?
Crec que s’ha ree­qui­li­brat, entre el turisme mas­siu que pro­pug­na­ven alguns, no nosal­tres, i el decrei­xe­ment; crec que la ciu­tat opta per un punt inter­medi. I és que la ciu­tat ha arri­bat al seu punt òptim de crei­xe­ment turístic, ja no podem créixer més en nom­bre i hem de créixer en qua­li­tat. Que gas­tin més en el nos­tre comerç i res­tau­ració. I això es limita fent que no hi puguin haver més llits, ni d’hotels ni d’apar­ta­ments.
Parla d’una Bar­ce­lona que ha per­dut la il·lusió. Per què?
Hem pas­sat temps molt com­pli­cats. Hi ha hagut absència de lide­rat­ges del senyor Trias i la senyora Colau que fos­sin prou dinàmics, empàtics, energètics, inte­gra­dors i inclu­sius. La ciu­tat ho té tot perquè li vagi bé, tenim tots els grans atri­buts que ha de tenir una ciu­tat dels segle XXI perquè li vagi bé, i tan­ma­teix hi ha hagut un mal lide­ratge de la ciu­tat i una con­jun­tura política que ha per­ju­di­cat la ciu­tat.
És molt crític en aquest aspecte.
Sí, perquè ho crec. L’esce­nari del con­flicte, al marge de la posició que un tin­gui, ha afec­tat la ciu­tat i la seva imatge. Ha llançat a l’exte­rior un mis­satge confús que ha per­ju­di­cat la ciu­tat, i després cal sumar-hi la decepció de tot ple­gat. La decepció de part dels que defen­sa­ven la rup­tura amb Espa­nya i també d’aquells que con­fi­a­ven que la senyora Colau ho arre­gla­ria tot, tots els pro­ble­mes soci­als, com si tingués una vareta màgica, i la vida és molt més com­pli­cada. Són un cúmul de cir­cumstàncies, però jo repe­teixo que soc opti­mista, conec la gent que mou la ciu­tat, i hi ha un tei­xit asso­ci­a­tiu de gent que s’arre­manga quan fa falta, i això ho he vist en moments clau.
Pri­mera mesura com a alcalde per recu­pe­rar la il·lusió?
Dels tres rep­tes que he dit abans, d’orde­nar la ciu­tat, la ciu­tat de les opor­tu­ni­tats de feina i habi­tatge, sem­pre dic que el més difícil és l’intan­gi­ble de recu­pe­rar l’orgull i la il·lusió, però crec que vindrà de la sen­sació que la ciu­tat torna a tirar enda­vant, que no està con­flic­ti­vit­zada.
La Gene­ra­li­tat es com­porta amb lle­ial­tat amb Bar­ce­lona?
Per ser hones­tos, crec que ha millo­rat, però con­si­dero que ens con­ti­nuen trac­tant com a cata­lans de segona divisió. Amb habi­tatge, el mateix senyor Mara­gall ha reco­ne­gut que no s’ha inver­tit gens en els últims anys i és l’admi­nis­tració com­pe­tent. Els 2.000 i escaig habi­tat­ges que s’estan fent a la ciu­tat, els fa l’Ajun­ta­ment amb una apor­tació de 70 mili­ons que fa l’Estat, i amb fons pro­pis. Pel que fa al des­ple­ga­ment dels Mos­sos, vam dir fa qua­tre anys, a aques­tes alçades de cam­pa­nya, que tindríem 1.000 guàrdies més, i avui els tenim al car­rer o estan aca­bant de sor­tir de la pro­moció, i 600 mos­sos més, i no ha estat fins ara, al mes de febrer, que en un acord de pres­su­pos­tos entre Sal­va­dor Illa i Ara­gonès s’ha reco­ne­gut per escrit que hi haurà una nova pro­moció de 900 mos­sos, dels quals 600 s’han de des­ple­gar a la ciu­tat de Bar­ce­lona. Jo estaré hono­rat de ser l’alcalde de la capi­tal del país, però vull que se la tracti com a capi­tal del país, ni més ni menys.
L’Estat ho és, de lle­ial? Perquè epi­so­dis com el de Roda­lies ho posa­rien en qüestió...
No hi ha color en relació amb el Par­tit Popu­lar. En aquests moments a Roda­lies s’hi està inver­tint cinc vega­des més que en l’època de Rajoy. En aquests moments a Bar­ce­lona se li ha reco­ne­gut la coca­pi­ta­li­tat cul­tu­ral i científica que repre­sen­ten 20 mili­ons extres per reforçar les ins­ti­tu­ci­ons. L’apor­tació extra­or­dinària per a l’habi­tatge. Fons euro­peus que jo he anat a nego­ciar a Brus­sel·les, que jo a Brus­sel·les vaig a par­lar amb comis­sa­ris. Quasi el 10% del pres­su­post muni­ci­pal l’hem nego­ciat a Madrid. Quan vaig a Madrid o a Brus­sel·les, hi vaig a bus­car diners per a la nos­tra ciu­tat, i vaig viure l’època del govern del PP i era zero, con­flicte, ani­mad­versió, i ho vaig viure i no soc inde­pen­den­tista, i amb el govern soci­a­lista és el con­trari.
Com cal ges­ti­o­nar la mobi­li­tat?
En pri­mer lloc, Bar­ce­lona és cami­na­ble i cal pro­te­gir el via­nant. En segon lloc, trans­port públic ,que és més metro. Quan vagi a veure el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, com a nou alcalde, li por­taré dues pro­pos­tes posi­ti­ves, amb ànim d’arri­bar a acords. Una és en l’àmbit de l’habi­tatge: els 10.000 habi­tat­ges que diu que ha de fer la Gene­ra­li­tat, jo li diré on els ha de cons­truir, i pel que fa al trans­port, hi ha un pre­a­cord molt impor­tant, que vull reconèixer, que és aca­bar la línia 9, i allar­gar les línies 1, 3 i 5 amb catorze para­des més, fins a Esplu­gues i Bada­lona, fins al 2030. No estic d’acord amb el dis­curs anti­cotxe tan radi­ca­lit­zat, perquè molta gent el neces­sita per tre­ba­llar. Ja estem fent un esforç per elec­tri­fi­car el cotxe.
El PSC és l’únic que defensa de forma clara ampliar l’aero­port.
És clar, si volem seguir sent una ciu­tat cap­da­van­tera al món. El meu model és Bos­ton. Qui va ins­tar a l’ampli­ació de l’aero­port van ser les uni­ver­si­tats i els cen­tres de recerca, que van dir ‘volem els millors pro­fes­sors i els millors estu­di­ants del món’ i neces­si­tem con­ne­xi­ons inter­con­ti­nen­tals. Per això hem d’ampliar l’aero­port, i jo estic a favor de reduir els vols curts pel fer­ro­car­ril i la Unió Euro­pea ho ha de legis­lar perquè hi ha alter­na­tiva. Jo dic, ‘com ha de ser la pista?’ Doncs ens ho han de dir els experts. La que tin­gui menys impacte i la que sigui més econòmica. Aquí el debat rau en el model de crei­xe­ment i si s’ha de renun­ciar a una inversió de 1.700 mili­ons d’euros.
Quan parla de la nova orde­nança de civisme, ho fa molt citant la paraula ‘ordre’, que a un soci­a­lista de fa uns anys...
L’ordre és d’esquer­res. La segu­re­tat és d’esquer­res perquè pro­te­geix els més vul­ne­ra­bles. La gent rica es paga la segu­re­tat i les admi­nis­tra­ci­ons hem de fer pre­venció, pro­xi­mi­tat i poli­cia com una política social. Tenim un terme en català que ho explica molt bé: cal endreçar la ciu­tat. I vull un ordre en el sen­tit de segu­re­tat i d’endreça.
Ara que cita la llen­gua. Sem­pre m’ha sob­tat de vostè que fa molt ús del cas­tellà en les seves inter­ven­ci­ons. Està en risc el català a la ciu­tat?
Hi ha un pro­blema d’ús. Em pre­o­cupa per la gent jove. Les alter­na­ti­ves audi­o­vi­su­als són en cas­tellà. També s’ha ide­o­lo­git­zat la llen­gua, i això és molt perillós. Si no des­po­li­tit­zem la llen­gua, en el sen­tit de no lli­gar-la a una ide­o­lo­gia deter­mi­nada, hi ha un pro­blema.
El PSC aposta per fer con­viure a la pre­fec­tura de Via Laie­tana la poli­cia amb un espai dedi­cat a la memòria històrica?
Sí. Ha de poder con­viure l’ús poli­cial, de moment, amb un espai de memòria. Ha de ser pos­si­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia