Política

Albiol o la suma de la resta

A Badalona sempre hi ha lloc per a la sorpresa, però sembla que el 28-M deixarà o bé un govern amb una majoria absoluta del polític del PP, o bé un executiu resultant d’un acord de la resta de partits que entrin al ple

Quan es parla de Badalona, vistos els lamentables espectacles polítics dels darrers anys, mai es pot dir que els partits no en beuran, d’aquesta o d’aquella aigua. “És Badalona”, retruny a totes les tertúlies que s’improvisen al carrer, un sentiment compartit que ve a dir “aquí pot passar de tot, fins i tot el que ningú havia previst”. El motiu? Doncs ni més ni menys que ja fa unes quantes temporades que la ciutat s’ha convertit en un exemple d’inestabilitat i desori polític. Tres alcaldes i una alcaldessa en els darrers cinc anys justifiquen la mala fama guanyada amb escreix per un Ajuntament d’estructura obsoleta que ningú ha aconseguit treure del caire de l’abisme. Hi ha diners a la caixa, però també incapacitat per invertir-los. Un breu resum per entendre l’esgotament ciutadà amb la política local –no es podrà perdre de vista l’abstenció o els vots blancs i nuls de diumenge–: el 2015, Dolors Sabater (Guanyem Badalona en Comú) irrompia al consistori i era proclamada alcaldessa amb el suport de tota l’esquerra –el PSC des de l’oposició–. Tres anys després, una moció de confiança promoguda per l’actual diputada de la CUP la va dur a l’oposició. Albiol feia alcalde el socialista Àlex Pastor, i començà l’aventura un govern de només sis regidors (4 del PSC-Units per Avançar i 2 d’En Comú Podem).

Les eleccions del 2019 van mantenir Pastor en el càrrec, gràcies a un pacte en el temps de descompte per barrar el pas al candidat popular i després d’unes negociacions contra rellotge, no aptes per a persones afectades per una cardiopatia. Deu mesos més tard, en plena pandèmia, Pastor era enxampat en un control de trànsit, begut i saltant-se el confinament. Semblava que l’esquerra repetiria l’operació i pactaria el relleu del ja exalcalde socialista en un nou ple d’investidura, però a Badalona sempre hi ha lloc per a la sorpresa i la manca d’acord entre el PSC i Guanyem va catapultar Garcia Albiol a l’alcaldia –ni ell s’ho podia creure–, en ser el candidat de la llista més votada. Corria el mes de maig del 2020 i en aquell moment ningú podia presagiar un nou gir de guió. Però a Badalona mai es pot dir mai. Així que l’octubre del 2021 saltaven totes les alarmes en descobrir-se que Albiol havia tingut poders en una societat de Belize. Nova moció de censura a la vista, i el 8 de novembre el socialista Rubén Guijarro lluïa la vara d’alcalde –gràcies als vots de Guanyem– i passava a liderar un govern integrat pel PSC, ERC, En Comú Podem i Junts.

Amb tots aquests precedents, el gran dubte que ara assalta la ciutat és si algú aconseguirà dur estabilitat a la casa de la vila. Badalona no coneix un govern amb majoria des del mandat 2007-2011, quan el PSC, CiU i ERC van segellar un acord. Després s’han succeït executius dèbils, des del punt de vista numèric. En aquesta ocasió, malgrat que a Badalona s’han d’agafar totes les prediccions amb pinces, tot apunta que estan en joc dues opcions: la majoria absoluta del PP de Xavier Garcia Albiol –cap enquesta la hi dona, tot i que en alguna sembla que la voreja– o la majoria a què donaria peu un acord entre la resta de formacions que aconsegueixin posar un peu, o tots dos, a l’administració. Totes hi hauran de dir la seva si volen desbancar Albiol, ja sigui integrant-se al govern local o donant suport a un executiu de concentració que representi l’única alternativa al líder popular. En aquest moment de la pel·lícula, ningú qüestiona que el PP, o més aviat Albiol, serà el clar vencedor diumenge. Allunyat com mai de les sigles del PP –als cartells electorals no hi apareixen ni minúscules–, l’exalcalde persegueix la transversalitat i ven “badalonisme” per intentar atreure votants de totes bandes. S’exhibeix com l’únic que pot dur al consistori la tan desitjada estabilitat. Albiol, i altres representants del PSC, ERC i el mateix PP, tenen pendent un judici per la instal·lació irregular d’unes antenes de telefonia mòbil el 2012, quan el popular era alcalde. Molts partits veuen en aquesta causa judicial el final de la carrera política de qui és regidor a Badalona des del 1995. Ell, en canvi, assegura que el judici no li treu la son perquè té tota la confiança que aquesta denúncia, promoguda per un sindicat de policia, acabarà arxivada.

Més enllà d’Albiol, el PSC i ERC són les dues forces que es disputen el segon lloc de la cursa electoral, clau per reclamar l’alcaldia en cas que l’alternativa al PP sumi un mínim de 14 regidors. Per primer cop des de la recuperació de la democràcia, els republicans veuen possibilitats serioses d’agafar el bastó de comandament, amb Àlex Montornès. Parteixen dels tres regidors actuals, però la xifra és difícil d’avaluar, atès que fa quatre anys van concórrer en una mateixa llista amb el partit de Dolors Sabater, Guanyem Badalona en Comú, sota la marca electoral de la Badalona Valenta. Aquest matrimoni, que aspirava a arraconar Albiol però es va haver de conformar amb 7 regidors –un menys dels que van aconseguir per separat el 2015–, va signar el divorci poc després dels comicis. Diumenge es desvelarà la força real de cada formació.

L’actual alcalde, el socialista Rubén Guijarro, s’estrena com a cap de cartell després que la seva arribada al càrrec es produís de manera inesperada i accidentada. Sap que per mantenir el poder haurà de superar ERC en vots i que haurà de teixir aliances amb altres formacions. Si ERC i el PSC empaten en nombre de regidors, no es descarta un repartiment de l’alcaldia. El somni de Guijarro és no dependre de Guanyem Badalona en Comú, ja que la relació entre les dues formacions està banyada des de l’inici per un mar de desconfiança mútua i marcada per les acusacions de traïció que van i venen en les dues direccions. Ningú es refia de l’altre, un element que dificulta l’entesa.

Abans d’arribar a aquest escenari, el partit de Dolors Sabater haurà d’obtenir un mínim del 5% dels vots, el percentatge necessari per aconseguir almenys el primer regidor. Les primeres enquestes situaven Guanyem fora de l’Ajuntament, un factor determinant per dur la formació a recuperar el lideratge de Sabater. Mestra de professió, va assaltar el poder el 2105 assegurant que al cap de quatre anys se’n tornaria a l’institut on impartia classes. Guanyem es va reservar la possibilitat de passar de puntetes sobre el codi ètic si les circumstàncies ho recomanaven i Dolors Sabater va repetir el 2019, i va abandonar el consistori el març del 2021 per dedicar-se al Parlament, on havia encapçalat la llista de la CUP. Diumenge, així doncs, concorre per tercer cop a l’alcaldia de Badalona.

De la resta de forces que es presenten a aquestes eleccions, sembla que només dues tenen possibilitats reals d’obtenir espai a la sala de plens: En Comú Podem i Junts. El partit liderat per Aïda Llauradó entra en totes les travesses d’un govern alternatiu a Albiol, si l’aritmètica ho permet. El líder de Junts, David Torrents, va generar una polèmica la setmana passada en negar-se a descartar un govern d’Albiol en minoria. Després va aclarir que la seva preferència és reeditar el govern actual però que no ho farà a qualsevol preu, fins i tot si l’alternativa al desacord du el nom de Xavier Garcia Albiol. A ningú se li escapa que les relacions entre Torrents –únic edil de Junts– i ERC estan afectades per la política nacional i enterbolides per la sortida de Junts del govern català i la posició d’Esquerra respecte a la causa de Laura Borràs. Torrents és l’actual secretari d’organització de Junts.

Així doncs, malgrat que la radiografia del que pot passar a partir de la nit del 28 de maig pot semblar molt lúcida, ningú a Badalona descarta que, si Albiol no assoleix la majoria absoluta, l’acord entre la resta de forces salti pels aires en el darrer moment i es doni peu a un govern en minoria del PP. Les maniobres del popular per desestabilitzar les negociacions també formen part habitual del guió. Si ERC supera el PSC en vots, podria temptar els socialistes i oferir-los l’alcaldia. Qualsevol gest que pugui enfangar un panorama ja prou desolador.

Inestabilitat.
Badalona té governs intermitents i un Ajuntament amb una estructura de funcionament que ha quedat obsoleta, una fórmula que només podia dur la ciutat a tenir la paràlisi com a marca destacada. Totes les forces busquen ara una solució a aquesta inestabilitat
Xavier Garcia Albiol
PP.
Es presenta a alcalde de Badalona per novena vegada consecutiva (es va estrenar com a regidor l’any 1995). Ha estat alcalde en dues etapes diferents.
Rubén Guijarro
PSC.
L’actual batlle de Badalona va arribar al poder el novembre del 2021, després d’una moció de censura contra Albiol. S’estrena com a cap de llista del PSC.
Dolors Sabater
Guanyem.
Va ser la gran sorpresa el 2015, quan va saltar del carrer a l’alcaldia. Va deixar el consistori per liderar el grup de la CUP al Parlament. Ara Guanyem la recupera.
Àlex Montornès
ERC.
Els republicans estrenen candidat conscients que , per primer cop, tenen possibilitats d’assolir l’alcaldia si superen el PSC en vots i Garcia Albiol no arrasa.
Aïda Llauradó
En Comú Podem.
Prové de l’antiga Iniciativa i és el tercer cop que lidera una candidatura. És partidària de formar part del govern sempre que sigui possible.
David Torrents
Junts.
Repeteix com a cap de cartell –és l’únic regidor del partit al ple–, amb el desig de tenir la clau de la governança. Les enquestes donen a Junts entre 0 i 2 regidors.

LES CLAUS

Absoluta.
Totes les enquestes situen un clar guanyador: el popular Xavier Garcia Albiol. Ara bé, només la majoria absoluta li garanteix l’arribada al poder i ara per ara sembla que la té a tocar però que encara li manquen unes desenes de vots. En cas de no arribar als 14 regidors, la resta de forces intentaran desbancar-lo. Ningú dona per fet que se’n sortiran.
Confiança.
Els pactes alternatius a Albiol han hagut de comptar, fins ara, amb el suport de Guanyem Badalona en Comú. Si torna a tenir la clau, l’esquerra haurà de superar primer les desconfiances mútues que han marcat la relació, sobretot entre el PSC i Guanyem.
Marisol García.
Cs.
El 2019 ja es van quedar fora.
Jaime Gelada.
Valents.
Cap enquesta els dona entrada.
Francisco García.
Vox.
Sense rellevància en aquesta campanya.
Àlex Romero.
Badalona Suma.
Té els drets electorals del PDeCAT.
Marisa Cañadas.
FNC.
De moment són irrellevants.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

pròxim orient

Israel mata noranta palestins més a a Franja de Gaza

barcelona
Política

Els comuns repten Aragonès a dir ‘no’ al PSC i descartar el Hard Rock

barcelona
corea del sud

Ultimàtum del govern als metges en pràctiques de vaga

barcelona
unió europea

Desenes de tractors prenen el centre de Brussel·les

barcelona
política

Els malalts d’ELA confien que la llei de Junts sigui la bona després de patir dos anys de pròrrogues

madrid
Jaume Guardiola
President del Cercle d’Economia

“L’amnistia ha de ser el final d’una etapa i l’inici d’una altra”

barcelona

Endeutades i prostituïdes a Tòquio

Tòquio
Vic aposta per l’activitat econòmica i la cohesió social
política

Vic aposta per l’activitat econòmica i la cohesió social

barcelona
brasil

Bolsonaro reuneix milers de seguidors a São Paulo

barcelona