política
Felip VI paga el vet d’ERC i Junts i rumia si envia Feijóo a una investidura fallida
El menyspreu que el rei Felip VI va exhibir amb la presidenta del Parlament Carme Forcadell quan el gener del 2016 li va negar una recepció i va preferir que li comuniqués la investidura de Carles Puigdemont per correu electrònic és un bumerang polític per a La Zarzuela. Davant la tanda de consultes més enrevessada del regnat –i n’ha fet nou en deu anys quan Joan Carles I en va fer deu en 39–, Felip VI paga el vet d’ERC i de Junts –Gabriel Rufián mai no hi ha anat i ara, a diferència de Laura Borràs, que va anar el 2019 a La Zarzuela, Míriam Nogueras el planta i no hi va– i es queda sense la informació directa més rellevant que necessita. Atrapat en un angle cec, Felip VI dirimeix avui si envia Alberto Núñez Feijóo a una investidura –previsiblement el 30 d’agost– tot i saber que és fallida. Fonts del PSOE avisen que Sánchez no competirà amb Feijóo “per veure qui va primer” i resten pressió al rei: “El que decideixi estarà bé.”
L’article 99 de la Constitució és el que guia el rei en l’atzucac sorgit de les urnes del 23 de juliol. “Prèvia consulta amb els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària, i a través del president del Congrés, proposarà un candidat a la presidència del govern”, diu l’article. El problema és que els pares de la Constitució no van preveure què ha de fer el rei quan el guanyador de les eleccions no té cap possibilitat de ser investit i l’únic amb opcions de ser-ho és el perdedor –primer cas des del 1977– i què pot fer si només el visiten els que fan costat a la dreta (UPN, Coalició Canària i Vox) i no pot escoltar en directe cap dels independentistes (ERC, Junts, EH Bildu i BNG), que decanten la balança perquè en total tenen 21 escons decisius. Ras i curt; el rei té una foto distorsionada en què l’únic segur és que Feijóo pot aplegar 172 escons davant 178 vots en contra. La ministra de Defensa, Margarita Robles, avisa: “Cal deixar que el rei es prengui el seu temps, faci les corresponents entrevistes i a veure quina és la decisió final. Si finalment és Feijóo, ell sap que no té els suports, però se li ha de donar normalitat.” Per Esteban González Pons (PP), però, Feijóo té “el dret i el deure” de ser ell el proposat. I la data és clau: si el temps comença a córrer a partir de l’1 de setembre per culpa d’una investidura fallida, la repetició electoral cauria el 17 de desembre, i si fos més tard portaria les urnes per Nadal, Cap d’Any o Reis, amb la qual cosa s’imposa fer el ple la setmana que ve o bé deixar passar tot el mes de setembre.
El dilema i el cas Rajoy
El dilema del rei obre un combat a cop d’hemeroteca: el PSOE recorda que seguint el criteri de Mariano Rajoy del gener del 2016 seria el torn de Sánchez –“no només no tinc encara una majoria, sinó que tinc una majoria absoluta acreditada de vots en contra, 180”, va dir el del PP en la cèlebre espantada–, i el PP invoca una cita de Sánchez que diu que era “el torn de Rajoy” com a més votat per legitimar les opcions de Feijóo.
Sense ERC i Junts, el rei es va haver de conformar ahir rebent Javier Esparza (UPN), Cristina Valido (Coalició Canària), Aitor Esteban (PNB) i Yolanda Díaz (Sumar). Tot i la falta de convicció en l’èxit, UPN i CC –soci de coalició del PP a Canàries– votaran Feijóo si hi ha investidura fallida. “Si l’alternativa és un govern de Sánchez amb Puigdemont i Bildu o eleccions, tant de bo tenir noves eleccions”, va dir Esparza. Valido no descarta que CC voti Feijóo en la primera investidura i voti a favor de Sánchez o s’abstingui en una segona. Qui no oculta l’enuig amb el rei és Aitor Esteban (PNB): “Aquesta tanda de consultes s’ha convocat precipitadament, això no pot ser una investidura flash.”
Juristes per l’amnistia
L’última a ser rebuda pel rei ahir va ser Yolanda Díaz, vicepresidenta i líder de Sumar, que va avisar que la negociació amb Junts i ERC “no serà senzilla” i va desvelar que Jaume Asens lidera un grup de vint juristes que treballa ja des de fa vint dies en la solució jurídica de l’amnistia exigida per l’independentisme. “La coalició progressista és l’únic govern possible, els espanyols no s’han equivocat votant”, sosté. Per Díaz, la decisió del rei s’ha de respectar, però si Feijóo reclama anar a una investidura és només perquè “està més sol que mai” i perquè el PP “té una profunda crisi no resolta des de Pablo Casado”.
Puig i el català-valencià
En plenes consultes i negociacions per a la formació de grups, l’expresident valencià Ximo Puig va arribar ahir a un acord amb la companya socialista balear i presidenta del Congrés, Francina Armengol, perquè la denominació de la llengua de Ramon Llull, Joanot Martorell i Pompeu Fabra a la cambra sigui “català-valencià”. “La definició català-valencià és la correcta. No és moment d’obrir velles ferides que van ser negatives per a la llengua”, va dir Puig.
