La llengua i l’amnistia centren l’acte de la Diada a Girona

L’amnistia i la defensa del català han centrat l’acte institucional de l’Ajuntament de Girona, la Diputació i la delegació de la Generalitat. Aquest any la celebració s’ha traslladat a la plaça de Catalunya a la plaça Catalunya de Girona amb l'objectiu d'acostar-lo a la ciutadania. En altres anys, s'havien fet en espais tancats com el Pati de les Magnòlies de la seu de la Generalitat o el claustre de la Diputació de Girona. A les onze del matí, la commemoració ha començat amb un minut de silenci per les víctimes del terratrèmol del Marroc. En total, unes 500 persones s’han sumat a la commemoració a la plaça Catalunya.

Aquesta Diada ha comptat amb la participació de l'alcalde d'Elna, Nicolas Garcia, com a convidat. Ha estat el primer en prendre la paraula i ho ha fet per situar la defensa de la llengua com a una de les reivindicacions prioritàries per mantenir la identitat catalana i els lligams entre Catalunya i la Catalunya del Nord. Garcia també ha criticat els papers dels estats a l'hora de no reconèixer la pluralitat i ha afirmat que França acabarà fent la "feina bruta" a Espanya vetant l'oficialitat del català a les institucions europees.  

Per la seva banda, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha defensat el dret a l’autodeterminació: “Avui celebrem la Diada d’una nació, que resta encara incomplerta. La Diada d’un poble que continua sense poder exercir el seu dret a l’autodeterminació”. Per la seva banda, la delegada del Govern, Laia Cañigueral, ha situat la llengua com la lluita principal per “defensar el país”. “Reivindiquem una llengua viva, que creix, que s’enforteix fins i tot en les circumstàncies més adverses”, va destacar Cañigueral. El president de la Diputació, Miquel Noguer, ha afirmat que Catalunya té una “oportunitat única” per “restablir els drets dels líders legítims”. “Ens cal tornar a l’activisme pacífic que exigeix el dret de Catalunya a triar el seu destí”, ha destacat Noguer.

Finalment, l'acte institucional ha acabat amb 'Els Segadors" i amb els centenars de persones que s'han sumat a la commemoració clamant 'in, inde, independència'.