Política

JAUME MAS

TRESORER DE L’ANC D’AIGUAVIVA RUIXAT AMB GAS PEBRE PER LA GUÀRDIA CIVIL L’1-O

“Amb amnistia, o amb una mala amnistia, no en farem prou”

“L’1-O no teníem por, però ara, passat tant de temps i veient-ho tot plegat, no sé si és por, però costa parlar-ne”

“Els agents que van agredir votants van desobeir l’ordre judicial de proporcionalitat”

No té gaires ganes de recordar les càrregues de l’1-O, amb una gran denúncia col·lectiva encara pendent de judici a l’Audiència de Girona. És una de les 200 persones adherides a la macrocausa trossejada per les càrregues a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva. En aquest darrer municipi, els antiavalots de la Guàrdia Civil van ruixar amb gas pebre els veïns que custodiaven l’urna, entre els quals hi havia Mas.

Com recorda aquell moment?
Va passar tot molt ràpid. Estàvem dinant a la plaça, una paella popular, quan algú va cridar que venien. Una quarantena de guàrdies civils contra unes 30 o 40 persones que seríem nosaltres. Almenys vam poder amagar l’urna bona i preparar-ne una de dolenta, amb sobres buits a dins, que es van endur. Hi havia tensió, però aixecàvem braços en senyal de pau, i l’única resposta van ser els cops de porra i les ruixades amb esprai, documentades amb imatges.
Gas pebre...
Sí, em van deixar ben xop, i em costava respirar, com a altres persones. Estàvem ajudant la gent que havia rebut més I un mosso d’esquadra va ser qui em va dir que notava olor de gas pebre, que m’havien ben ruixat. Em vaig haver de dutxar amb molta cura amb els cabells, per no agreujar el mal als ulls. L’endemà em van diagnosticar, a més de les lesions, estrès posttraumàtic.
Com veu el debat de l’amnistia? Creu que els deixa oblidats?
Com ja va dir als polítics una represaliada, l’activista Carla Costa [sentenciada per haver-se manifestat en el tall del TAV a Girona després de la sentència del procés], “ens heu deixat sols”. Jo, més que represaliat, soc víctima, com moltes altres persones. Crec que ens hem de mantenir ferms, reclamant justícia, però és només la meva opinió personal.
Considera que la violència policial pot quedar impune?
Fa por que els partits independentistes s’acabin venent el vot al PSOE a preu molt baix. Però espero que no passi. Els agents que van agredir els votants van desobeir una instrucció judicial que manava que es fes un ús proporcional de la força. Cas omís, i penso que això és un delicte gros contra ciutadans pacífics. Però ja ens va passar el 1978, quan els feixistes, que són els mateixos que ara, van rebre una amnistia que no es mereixien. I dels casos que s’han reobert del franquisme, no ha estat pas a Espanya, sinó a l’Argentina. I això hauria d’avergonyir molts espanyols.
Hi va haver por, entre els agredits, d’adherir-se a la demanda col·lectiva?
Vam rebre fort uns set o vuit, sobretot també contusions. En aquell moment no teníem por, però ara, passat tant de temps i veient-ho tot plegat, no sé si és por. Costa parlar-ne en públic.
En certa manera, ha fet efecte, aquella repressió?
Sí, és el que pretenia l’Estat. I als polítics d’aquí els ha faltat decisió, coherència i honestedat. Amb l’amnistia, o amb una mala amnistia, no en farem prou.
Se sent encara més indefens?
Sí, i per part de la policia catalana. Ens van venir un altre cop al poble a arrencar estelades, fins i tot amb estris, de matinada, i van amenaçar un veí que va sortir a preguntar què estava passant. Però els Mossos ni tan sols van venir, i el veí no va voler denunciar, per por. Vaig consultar una patrulla dels Mossos, dies després, i em van dir que presentés un VAR-24, un full de reclamacions del cos, i ja n’he presentat dos, a banda d’incomptables queixes telefòniques, presencials i a Mollet. He aportat fins i tot fotos i vídeos. Però responen amb evasives, i no passa res. Si no ets espanyolista, no et fan cas.
Massa feina?
Una altra agent em va admetre que ella anava a manifestacions independentistes, però que estaven envoltats d’espanyolistes, amb molts agents provinents d’altres cossos. Consignes de mirar cap a una altra banda, i si a Girona estem així, imagina’t a Barcelona o altres zones. Aquí, recentment, en la manifestació contra la monarquia ens vam trobar amb un mosso reduint un manifestant posant-li el genoll al coll, com en George Floyd, aquell noi negre que van matar als EUA. I barregen agents identificats i d’altres sense identificació. Els vam requerir, però encara riuen.
El preocupa la desmobilització de l’independentisme, set anys després?
Sí, però soc optimista, perquè la gent hi continua sent. No conec cap independentista que s’hagi tornat unionista, i sí a l’inrevés. El mandat de l’1-O continua vigent, a parer meu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia