Política

L’amnistia ja té cos

El projecte de llei que entrarà a Corts afectarà els actes vinculats amb el procés i perseguits per la via penal o administrativa ocorreguts entre l’1 de gener del 2012 i el 13 de novembre del 2023

El concepte ‘lawfare’ no apareix per enlloc de l’articulat

La iniciativa es presenta com un pas necessari per superar un “conflicte polític”

La sola voluntat de tirar-la endavant ha donat peu a opinions arrauxades o una onada de protestes al carrer que, per si soles, ja serien dignes d’un argument per a un sainet. El de l’amnistia és el debat del moment amb la peculiaritat, però, que fins ara aquesta discussió inflamada es feia sobre el buit, el no-res, ja que la proposta no tenia articulat conegut. Des d’ahir, però, això ja no és així, un cop es va fer públic el contingut del projecte de llei després que el PSOE el registrés, en solitari, al Congrés. El text s’estructura en 16 capítols dividits en tres títols, dues disposicions addicionals i una de final. Un total de 23 pàgines que posen negre sobre blanc al que fins al moment era una voluntat política i que, a partir d’ara, eleven, o així hauria de ser, la deliberació a un altre estadi, el tècnic o acadèmic, tot i que això no evitarà que la polèmica vagi cremant etapes i alguns contenidors que es posin pel mig. Molt resumides, les principals característiques de la llei serien les següents:

Exposició de motius

És la part que es menja més part de l’articulat, 11 pàgines sobre 23, per intentar construir un mur de defensa argumental prou sòlid perquè la llei pugui superar la dura envestida judicial que li espera abans d’arribar al Constitucional. A banda de defensar que una amnistia cap perfectament a la carta magna i és un instrument perfectament homologat amb el dret europeu, el preàmbul la justifica com un pas necessari per “superar un conflicte polític” i “les tensions” que va generar el procés independentista arran de la consulta del 9-N primer i el referèndum de l’1-O després, i que en tots dos casos el text defineix com a “actes il·lícits”. Davant l’acusació que la iniciativa trenca el principi d’igualtat previst en la Constitució –l’esquerda legal més visible a on s’abraonen aquells que volen tombar-la–, l’articulat recorre a jurisprudència per emfatitzar que això no serà així perquè es tracta d’una mesura del tot excepcional que afectarà uns fets, els amnistiats, que estan curosament acotats en circumstància i temps.

El què i el quan

El text estableix que són susceptibles d’acollir-se a l’amnistia aquells actes de responsabilitat penal, administrativa o comptable executats entre l’1 de gener del 2012 i el 13 de novembre del 2023 per reivindicar, promoure o procurar la independència de Catalunya. Això hi inclou les accions comeses per convocar o promoure el 9-N i l’1-O i els responsables dels quals estiguessin acusats, per exemple, d’usurpació de funcions públiques o malversació per finançar, sufragar o facilitar-les, directament o a través de qualsevol entitat pública o privada. Igualment també se’n podran beneficiar els acusats de desobediència –de qualsevol naturalesa–, desordres públics, atemptat contra l’autoritat o resistència. El projecte de llei també parla d’amnistiar les actuacions dutes a terme a títol personal o institucional per divulgar el projecte independentista, demanar informació i adquirir coneixements sobre experiències similars i tots aquells que van prestar assistència, col·laboració, assessorament de qualsevol tipus, representació, protecció o seguretat als líders del procés, així com aquells “actes de desconsideració o crítica” abocats contra les autoritats o funcionaris públics, institucions públiques, símbols o emblemes, en el curs de manifestacions o obres artístiques l’objecte de les quals sigui reivindicar la independència de Catalunya.

Qui o què en queda fora?

La llei exclou el perdó pels delictes de terrorisme quan hi hagi una condemna ferma i hagin consistit en alguna de les conductes tipificades a la normativa europea, que abasta des d’atemptats fins a fabricació d’explosius, així com els de tortures. Aquesta exclusió deixa ara mateix a l’aire una possible amnistia per a dues de les causes obertes a l’independentisme per terrorisme: la de les protestes de Tsunami Democràtic, en què l’Audiencia Nacional investiga l’expresident català Carles Puigdemont i la secretària general d’ERC Marta Rovira, així com la dels membres dels CDR encausats per planificar actes de sabotatge en resposta a la sentència del procés. Un altre dels delictes que queden fora de la llei són els de tortures o tractes inhumans o degradants previstos en el Conveni Europeu de Drets Humans, “sempre que superin un llindar mínim de gravetat”. D’aquesta manera, es facilita l’amnistia dels policies espanyols i guàrdies civils encausats per les càrregues per impedir el referèndum de l’1-O, sempre que no hagin incorregut en conductes de gravetat extrema. També queden fora els actes dolosos amb resultat de mort, els delictes de traïció i contra la pau, els que afectin interessos financers de la Unió Europea i aquells amb motivacions racistes o xenòfobes.

Qui s’hi podrà acollir?

Tal com està plantejada, la llei obre la porta al fet que pugui fer-se extensiva no només als líders independentistes jutjats o encausats, sinó també als seus col·laboradors, els assenyalats per la trama Volhov i els condemnats pel cas de l’escorta a Carles Puigdemont. Com ja s’havia dit, i repetit, el concepte lawfare no apareix per enlloc. A partir d’aquí i a més dels procediments penals, la llei també esborrarà la presumpta “responsabilitat comptable” de més d’una trentena d’acusats, inclòs Puigdemont, que aquest divendres tenen un judici al Tribunal de Comptes, on se’ls reclama entre 3 i 5 milions d’euros. El text també estableix, com fa a la jurisdicció penal, que “es procedirà a l’alçament de les mesures cautelars acordades en fase d’actuacions prèvies o primera instància”, fet que podria afectar els 5,4 milions de fiança.

Altres retocs
El projecte de llei també aprofita l’avinentesa per plantejar, en una disposició addicional, la modificació de l’article 130 del Codi Penal per incloure-hi expressament l’amnistia com a fórmula per extingir la responsabilitat criminal d’algú, juntament amb l’indult. Igualment, també es reforma la llei del Tribunal de Comptes per eximir de responsabilitat els amnistiats.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Albert Castells
Alcalde de Vic (Junts)

“Vic és un model d’èxit de ciutat educativa i d’integració”

Vic
Maria Balasch
Cap de l’oposició a Vic (ERC)

“Perdrem el tren per culpa de l’egocentrisme de Junts”

Vic

Pànic alemany a l’antisemitisme

Berlín
política

Amnistia, caixa o faixa

barcelona
Portugal

Votació anticipada per lluitar contra l’abstenció

Barcelona
Índia

Quatre detinguts per la violació d’una turista

Barcelona
política

Soren Pape Poulsen, líder del partit conservador de Dinamarca

Pakistan

Shehbaz Sharif és investit com a nou primer ministre

Barcelona
política

Ramon Vilella Vilanova, exregidor de CiU a l’Ajuntament de Cardona