Política

POLÍTICA

El TS avala la decisió de la JEC de retirar l’escó a Borràs

El Suprem assegura que la seva condemna és “incompatible” amb el càrrec de diputada

El Tribunal Suprem (TS) ha desestimat el recurs de Laura Borràs contra l’acord de la Junta Electoral Central (JEC) que va retirar-li el seu escó com a diputada del Parlament després de ser condemnada per fragmentar contractes. Els magistrats han rebutjat tots els arguments exposats per la presidenta de Junts i conclouen que, “com a criminalment responsable dels delictes de prevaricació administrativa i delictes continuats de falsedat documental, oficial i mercantil”, se li va imposar una condemna que és “incompatible amb el desenvolupament del càrrec representatiu que ostentava”. El Suprem destaca que la LOREG preveu que les causes d’inelegibilitat ho siguin també d’incompatibilitat, i que “això es pot apreciar tant en el moment inicial d’accés al càrrec com de forma sobrevinguda”, com va passar en el cas de la presidenta de Junts i presidenta del Parlament fins que va ser imputada.

La Junta Electoral Central va retirar a Borràs la seva credencial com a diputada el 3 de maig , després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya finalment la condemnés el 29 de març per prevaricació i falsedat documental per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. El Suprem assegura que la JEC és òrgan competent per prendre aquesta decisió i no ha envaït cap competència i deixa clar que “no cal que intervingui el parlament autonòmic ni que el seu reglament de funcionament prevegi la causa de pèrdua de condició de diputat per inelegibilitat sobrevinguda”, ja que “pot ser apreciada per la pròpia cambra o si no ho fa i davant la seva passivitat, pot actuar l’administració electoral aplicant directament la LOREG”, indiquen els magistrats.

La sentència també destaca que el Suprem “no té dubtes sobre la constitucionalitat de la decisió encara que la sentència no sigui ferma ni tampoc sobre la proporcionalitat i legitimitat d’aquesta mesura”. De fet, els magistrats remarquen que el que precisament pretén la LOREG és “una major protecció de les institucions públiques, ja que la societat reclama que l’exercici de càrrecs públics de base representativa no siguin desenvolupats per aquells que hagin estat penalment condemnats a penes d’inhabilitació especial, independentment de l’àmbit de l’administració pública en què s’hagi comès el delicte”. Recorda, per exemple, una sentència del Tribunal Constitucional del 1999 que subratlla que “si és exigible una certa exemplaritat social a qui exerceix qualsevol funció pública, amb més intensitat ha de fer-se respecte aquells càrrecs la funció dels quals consisteix, precisament per ser representants dels ciutadans, a actuar de manera directa en els assumptes públics”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

regne unit

Concentracions a favor d’Assange a una cinquantena de ciutats de tot el món

barcelona
política

Vox es queda sol intentant il·legalitzar els partits independentistes

madrid
política

L’Europol canviarà l’elaboració dels l’informes sobre terrorisme

barcelona
barcelona

Nou clam per tancar Via Laietana 43

barcelona

Mascort es compromet a iniciar el pla de protecció dels Aiguamolls de l’Empordà

castelló d’empúries
estats units

Els EUA preparen un paquet de sancions contra Rússia per la mort de Navalni

barcelona
pollítica

Colau alerta Collboni que si no opta pel govern d’esquerres faran una oposició “molt exigent”

barcelona
política

Les tres comissions sobre Catalunya al Congrés, prenen cos

barcelona

Junts qüestiona la idoneïtat del projecte d’habitatge cooperatiu

la vall d’en bas