Un rescat de la reserva inesperat
Amb les travesses sobre qui acabarà de ministre passa una mica com amb les enquestes, que la majoria n’encerten una de quatre, però, tot i així, encara hi ha qui persevera. I és que la de Jordi Hereu com a nou titular d’Indústria no la va veure venir ningú. És l’enèsim gir de guió d’un especialista com Pedro Sánchez, que ha deixat descol·locats a molts, i no només pel nom escollit, que també, sinó perquè la tria porta implícita que la presència del PSC en l’executiu quedarà reduïda a un únic representant que, a més, arriba rescatat de la reserva. Casualitat o no, amb el nomenament sembla arrelar el que ja comença a ser tradició en el socialisme català com és acaparar una cartera, Indústria, a qui la burgesia del país, o el que en quedi, agrada tenir a mà. I és que en el passat recent ja havien estat ministres del ram uns tals José Montilla i Joan Clos, que, giravoltes del destí, va ser rellevat per Hereu com a alcalde de Barcelona per poder fer el salt a Madrid el 2006.
Nascut el 1965 a la capital catalana i llicenciat en administració i direcció d’empreses, la trajectòria i la carrera política de Jordi Hereu havia tingut, fins ara, la política municipal barcelonina com a punt d’inici i final. Rialler de mena, de tracte molt agraït, tot i que certs col·laboradors sempre n’han destacat també el seu caràcter i la devoció per l’orxata fins al punt de prendre’n, si cal, per esmorzar, l’ara ministre va entrar a l’Ajuntament el 1997 com a gerent del seu districte de les Corts. Sempre amb el totpoderós PSC de Barcelona, i amb Carles Martí com a escuder, va anar ascendint en l’escalafó fins assolir l’alcaldia el 2006, en un moment en què el projecte socialista local ja feia aigües. El 2011 va perdre les eleccions i un any després va fer el gest tan poc freqüent de deixar la política per iniciar el camí a l’empresa privada encomanant-se poc menys que a ell mateix. Des del 2020 ocupava la presidència d’Hispasat i es deixava veure de tant en tant en actes del PSC a Barcelona, com qui ja es veu de tornada de tot. Fins arribar a la trucada de Sánchez.
