Política

opinió

De llop a heroi: l’allargada ombra de Lenin a Catalunya

El líder bolxevic no va trepitjar mai Catalunya, però la burgesia va atiar la por de la seva presència
El seu ideari va ser present en gairebé totes les forces comunistes sorgides en territori català

Lon­dres, París, Copen­ha­guen. Gine­bra i Zúric, també. Bar­ce­lona, no. I això mal­grat que el 1917 i el 1919 no van fal­tar rumors que situ­a­ven Lenin a la capi­tal cata­lana per ini­ciar una revo­lució comu­nista. Fal­sos rumors. Lenin mai va tre­pit­jar Cata­lu­nya. Ara bé, la por del llop exis­tia. La bur­ge­sia cata­lana, així com el con­junt de la bur­ge­sia espa­nyola, de con­nivència amb les auto­ri­tats gover­na­men­tals, ho ati­a­ren. Era millor posar la bena abans que hi hagués la ferida. No volien veure, ni en pin­tura, una revo­lució comu­nista. I menys encara atès l’ambi­ent de tensió política i social que es vivia al con­junt d’Espa­nya, i que tenia a Cata­lu­nya un dels seus focus prin­ci­pals, arran de la tri­ple crisi del 1917 i la vaga de La Cana­denca, el 1919.

Tan­ma­teix, més enllà de la falta de presència física de Lenin a Cata­lu­nya, l’interès del diri­gent bol­xe­vic per Bar­ce­lona i la resta de Cata­lu­nya –així com el con­junt d’Espa­nya– va ser ben secun­dari. La seva anàlisi en pers­pec­tiva inter­na­ci­o­nal tenia com a eix una revo­lució mun­dial que pas­sava pri­o­ritària­ment per Ale­ma­nya, França i la Gran Bre­ta­nya.

En canvi, Lenin sí que va gene­rar interès i impacte a Cata­lu­nya. De fet, fins i tot es va arri­bar a un estadi de certa fas­ci­nació durant la Guerra Civil de 1936-1939. Vladímir Ílitx Uli­a­nov no podia estar-hi pre­sent en carn i ossos. La seva mort, el gener del 1924, havia estat una galleda d’aigua freda per als seus par­ti­da­ris que, no obs­tant això, des­ta­ca­ren el seu lle­gat com a diri­gent de la pri­mera revo­lució obrera tri­om­fant al món –Andreu Nin, entre d’altres– i arqui­tecte d’un pro­jecte de revo­lució comu­nista a escala mun­dial.

Com dèiem, Lenin no podia ser-hi. Però sí la ico­no­gra­fia sobre la seva figura. De fet, mai s’havien vist, ni es veu­rien, tants Lenins en l’espai públic català com en aque­lles dates. El 14 d’octu­bre del 1936, com a resul­tat dels acords bila­te­rals entre el govern de la República i el govern de la Unió Soviètica, va arri­bar ajuda ali­mentària soviètica a Cata­lu­nya. El vai­xell de càrrega Ziri­a­nin atra­cava al port de Bar­ce­lona amb tones d’ali­ments. Milers de per­so­nes al port. Lenin –Sta­lin també– i la Unió Soviètica, vic­to­re­ja­des. I més encara arran dels actes com­me­mo­ra­tius del XIX ani­ver­sari de la revo­lució bol­xe­vic. El 8 de novem­bre des­fi­la­ren unes 300.000/500.000 per­so­nes durant més de cinc hores a la capi­tal cata­lana. Tots els par­tits i sin­di­cats, així com nom­bro­ses asso­ci­a­ci­ons ciu­ta­da­nes, i una repre­sen­tació ins­ti­tu­ci­o­nal del govern de la Gene­ra­li­tat, hi par­ti­ci­pa­ren. I en bona part dels casos ho feren acom­pa­nyats amb imat­ges o algun tipus de referència al cama­rada Uli­a­nov i a l’Estat que havia fun­dat el desem­bre del 1922 –l’URSS–. L’acte com­me­mo­ra­tiu ofi­cial cele­brat al Palau de la Música Cata­lana estava pre­si­dit, per exem­ple, per un retrat de Lenin (acom­pa­nyat pels de Karl Marx, Giu­seppe Gari­baldi i Fran­cesc Macià).

Però, més enllà d’aquest ves­sant ico­nogràfic, hi hagué l’ideològic. Lenin va cri­dar l’atenció dels cata­lans. Pri­mer, com a arqui­tecte de la revo­lució bol­xe­vic d’octu­bre del 1917. I, segon, com a màxim diri­gent del movi­ment comu­nista inter­na­ci­o­nal. I ho diem en plu­ral perquè els sec­tors con­ser­va­dors a Cata­lu­nya no van ser ali­ens a la seva figura, com tam­poc els pro­gres­sis­tes.

Així, doncs, la Lliga Regi­o­na­lista veié en Lenin un cons­pi­ra­dor i mani­pu­la­dor. El Par­tit Repu­blicà Català i els soci­a­lis­tes cata­lans car­re­ga­ren con­tra ell per qüesti­ons estratègiques, ja que la seva aposta per reti­rar Rússia de la Pri­mera Guerra Mun­dial fou con­si­de­rada una sentència de mort per als interes­sos de l’Entesa enfront els impe­ris cen­trals. I repu­bli­cans cata­la­nis­tes com Antoni Rovira i Vir­gili l’acu­sa­ren de sec­tari i de des­truir l’essència de Rússia com a nació.

Van ser els anar­co­sin­di­ca­lis­tes de la CNT qui veie­ren en Lenin un revo­lu­ci­o­nari de cap a peus. Figura cen­tral de la lluita con­tra l’opressió popu­lar i en favor de la lli­ber­tat i la justícia social. També un paci­fista que no dub­tava a reti­rar Rússia de la Pri­mera Guerra Mun­dial. No obs­tant això, el Trac­tat de Brest-Litovsk acabà cedint a Ale­ma­nya una part del seu ter­ri­tori. I això fou con­si­de­rat per la CNT una traïció a la revo­lució popu­lar que Lenin havia diri­git. Començarien aquí a mar­car distàncies amb Lenin. El segon punt clau de l’impacte de Lenin a Cata­lu­nya es va situar arran de la cre­ació de la Inter­na­ci­o­nal Comu­nista, el març del 1919. Lenin fou l’ànima fun­da­dora d’un orga­nisme que havia d’arti­cu­lar la revo­lució comu­nista a escala mun­dial, a par­tir de la matriu russa. Petits grups d’anar­co­sin­di­ca­lis­tes i soci­a­lis­tes cata­lans, així com els repu­bli­cans cata­la­nis­tes segui­dors de Fran­cesc Lay­ret, s’iden­ti­fi­ca­ren amb la nova Inter­na­ci­o­nal. Nai­xien així els pri­mers comu­nis­tes cata­lans. Lenin, com no podia ser de cap altra manera, era el seu refe­rent ideològic i polític.

Aquests pri­mers comu­nis­tes ho eren com a mem­bres dels dos par­tits comu­nis­tes sor­gits a Espa­nya entre el 1920 i el 1921, el Par­tit Comu­nista Espa­nyol i el Par­tit Comu­nista Obrer Espa­nyol, que poste­ri­or­ment es fusi­o­na­rien en el Par­tit Comu­nista d’Espa­nya, el 1921. No seria fins a l’octu­bre del 1924, una vegada Lenin ja havia mort, que es cre­a­ria la pri­mera for­mació específica­ment comu­nista cata­lana, una Fede­ració Comu­nista Cata­lano-Balear que, tan­ma­teix, no dei­xava de ser la filial regi­o­nal cata­lana del Par­tit Comu­nista d’Espa­nya. En canvi, el novem­bre del 1928 nai­xia el Par­tit Comu­nista Català, for­mació inde­pen­dent de qual­se­vol par­tit espa­nyol i que evi­den­ci­ava una lec­tura de l’ide­ari de Lenin en clau d’auto­de­ter­mi­nació.

El joc al vol­tant de la dimensió naci­o­nal, així com la major o menor puresa en l’assumpció de l’ide­ari leni­nista, seria pre­sent en pràcti­ca­ment totes les suc­ces­si­ves for­ma­ci­ons comu­nis­tes que sor­gi­rien a Cata­lu­nya: Bloc Obrer i Cam­pe­rol, una nova Fede­ració Comu­nista Cata­lano-Balear, Esquerra Comu­nista, Par­tit Comu­nista de Cata­lu­nya, Par­tit Pro­le­tari (després, Par­tit Català Pro­le­tari), Par­tit Obrer d’Uni­fi­cació Mar­xista o Par­tit Soci­a­lista Uni­fi­cat de Cata­lu­nya, per arri­bar ja als anys vui­tanta i en plena frac­tura euro­co­mu­nista amb el nai­xe­ment del Par­tit dels Comu­nis­tes de Cata­lu­nya o altres for­ma­ci­ons a la seva esquerra.

Ini­ci­a­tiva per Cata­lu­nya ja va ser una altra cosa. I el poste­rior enfon­sa­ment de l’Est d’Europa i, després, de l’URSS, ha dei­xat l’ide­ari de Lenin en un petit reducte. En més o menys grau, una part dels sec­tors con­tes­ta­ta­ris de la glo­ba­lit­zació –part dels quals ho fan des del cata­la­nisme– i les poques orga­nit­za­ci­ons polítiques que es con­si­de­ren avui comu­nis­tes o here­ves del comu­nisme, encara rei­vin­di­quen Lenin des de Cata­lu­nya. Un camí sense sor­tida o l’inici d’un nou camí?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia