El TC dona la raó a Otegi i rebutja que torni a ser jutjat pel cas Bateragune

El ple del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC) espa­nyol ha deter­mi­nat aquest dime­cres que el judici pel cas Bate­ra­gune no s’ha de tor­nar a repe­tir, tal com pre­te­nia el Suprem després que el Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans (TEDH) hagués dic­ta­mi­nat que els pro­ces­sats en aquesta causa no van tenir un judici just a l’Audi­en­cia Naci­o­nal.

Així, el Cons­ti­tu­ci­o­nal accepta els recur­sos dels diri­gents de l’esquerra inde­pen­den­tista basca Arnaldo Otegi, Sonia Jacinto, Miren Zaba­leta, Arkaitz Rodríguez i el sin­di­ca­lista Rafa Díez Usa­bi­aga, els quals van roman­dre entre sis anys i sis anys i mig entre rei­xes per aquest cas. La decisió, segons informa l’agència Efe, ha estat presa pels set vots de la majo­ria pro­gres­sista i els 4 en con­tra de la mino­ria con­ser­va­dora. Hi ha tres vots par­ti­cu­lars i qua­tre con­cur­rents, diu l’agència.

La sentència del Cons­ti­tu­ci­o­nal, segons diu Efe, explica que no pot tor­nar-se a cele­brar un nou judici perquè ni així ho va recla­mar expres­sa­ment Otegi a Europa quan li va donar la raó i perquè viola el prin­cipi del non bis in ídem, això és la pro­hi­bició de ser jut­jat dues vega­des pel mateix fet. A més, en el seu escrit el tri­bu­nal de garan­ties espa­nyol recorda que les penes en el seu dia impo­sa­des als deman­dants –presó i inha­bi­li­tació– ja s’han com­plert.

La decisió del tri­bu­nal de garan­ties espa­nyol suposa un revés per Manuel Marc­hena, en inten­tar forçar un nou judici en un clar des­a­fi­a­ment a la reso­lució del tri­bu­nal amb seu a Estras­burg. És el segon revés que rep Marc­hena en menys de vint-i-qua­tre hores, després que dimarts l’hagués cor­re­git la sentència dic­tada per ell i que va con­dem­nar l’exdi­pu­tat canari de Podem Alberto Rodríguez. La decisió del Suprem, infor­men mit­jans bas­cos, pot ser deci­siva sobre un tema molt impor­tant com és si s’han de com­plir les sentències que dicta el Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans.

El cas Bate­ra­gune se situa el 2019 amb la detenció d’Otegi i el diri­gent del sin­di­cat LAB Díez Usa­bi­aga, que jun­ta­ment amb altres mem­bres de l’esquerra inde­pen­den­tista basca impul­sa­ven una d’estratègia exclu­si­va­ment política i democràtica. Otegi i Díez Usa­bi­aga van ser sen­ten­ci­ats per l’Audi­en­cia Naci­o­nal a deu anys de presó acu­sats de per­ti­nença a ETA i deu anys d’inha­bi­li­tació, men­tre que la resta de pro­ces­sats se’ls va impo­sar una pena de 8 anys de presó.

En la revisió de la sentència, recorda Efe, el Suprem va rebai­xar les penes a entre sis anys i sis anys i mig, decisió que més tard va ava­lar el Cons­ti­tu­ci­o­nal; però no el Tri­bu­nal d’Estras­burg, que en el novem­bre de 2018 va donar la raó als con­dem­nats en con­si­de­rar vul­ne­rat el seu dret a un jutge impar­cial, arran d’un comen­tari que va fer la pre­si­denta del tri­bu­nal de l’Audi­en­cia Naci­o­nal, Angela Muri­llo.

Però, en una decisió insòlita, el pre­si­dent de la sala segona del Suprem Manuel Marc­hena, va orde­nar la repe­tició del judici a l’Audi­en­cia Naci­o­nal, però sense Muri­llo. Va jus­ti­fi­car la decisió al·legant que les defen­ses i acu­sa­ci­ons tenien dret a una reso­lució sobre el fons del tema, ja que la nul·litat de la pri­mera vista orde­nada per Estras­burg no era sinònim d’abso­lució, però els diri­gents inde­pen­den­tis­tes bas­cos van recórrer al Cons­ti­tu­ci­o­nal perquè només volien que es declarés que el judici al qual van ser sot­me­sos es va pro­duir amb una jut­gessa impar­cial.