Política

TEDH

Irlanda demanda el Regne Unit davant el TEDH per la llei d’amnistia d’Irlanda del Nord

Dublín argumenta que la normativa vulnera articles de la Convenció Europea dels Drets Humans com ara el dret de la vida i la prohibició de la tortura

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, ja té sobre la taula la demanda d’Irlanda contra el Regne Unit per la llei d’amnistia d’Irlanda del Nord, una polèmica normativa impulsada pel govern conservador de Londres i que ha estat criticada tant a Dublín com a Belfast.

El passat mes de desembre, segons informa l’ACN, el govern irlandès ja va anunciar la seva intenció de portar el cas a Estrasburg, i segons ha informat ara el tribunal, argumenta que la llei vulnera articles de la Convenció Europea dels Drets Humans com els que reconeixen el dret a la vida, la prohibició de la tortura o un tracte degradant o inhumà, el dret a un judici just, el dret a la reparació i la prohibició de la discriminació.

El govern irlandès assegura, per exemple, que garantir immunitat per crims de sang comesos durant els anys dels Troubles (1968-1998) si es compleixen una sèrie de condicions, suposa una vulneració de l’article 2 (dret a la vida) i el 3 (prohibició de la tortura).

Dublín, segons explica l’ACN, considera que la nova comissió creada pel govern britànic per ocupar-se dels casos del Troubles –el conflicte al nord d’Irlanda entre republicans irlandesos i unionistes britànics que va causar més de 3.500 morts fins a la signatura dels Acords de Divendres Sant del 1998 –, és contrària a l’article 2, el 3 i també l’article 13, que protegeix el dret a rebre una reparació apropiada a una ofensa.

A més, el fet que la normativa prohibeixi noves investigacions civils als tribunals no iniciades abans del maig del 2022 vulnera el dret a un judici just (article 6), i suposa una discriminació (article 14).

Una llei criticada a Dublín i Belfast

El cas a Estrasburg contra la llei és només un dels molts que estan en marxa, ja que els seus crítics també l’han portat als tribunals al Regne Unit, explica l’ACN. S’hi oposen Irlanda i els principals partits a Belfast, inclòs, per exemple, l’unionista DUP, així com associacions de familiars de víctimes. El govern britànic, en canvi, argumenta que la llei pot permetre ajudar la societat d’Irlanda del Nord a “mirar endavant”.

La normativa, coneguda a Londres sota el nom de la llei de la “reconciliació i el llegat”, permet aturar investigacions sobre assassinats durant els anys dels ‘Troubles’ a Irlanda del Nord, i oferir una amnistia condicionada als que cooperin amb una nova comissió d’investigació anomenada Comissió per la Reconciliació i la Recuperació d’Informació (ICRIR, en les sigles en anglès). Per tant, explica l’ACN, persones acusades d’assassinats podrien esquivar la justícia si expliquen a la comissió el que saben i ho fan públic.

La legislació pot afavorir, doncs, membres de l’exèrcit britànic i paramilitars que van participar dels enfrontaments entre la comunitat catòlica i la protestant. El govern britànic argumenta que podria permetre saber què va passar amb els més de mil morts durant els anys del conflicte que mai s’han pogut resoldre. Això sí, en aquests casos, normativa en mà, no hi hauria judici si els seus autors col·laboressin amb la Comissió ICRIR i, per tant, les associacions de víctimes consideren que és inacceptable, ja que els delictes de sang quedarien impunes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

GIRONA

Junts aposta per la “simplificació administrativa” amb una finestreta única

GIRONA
BESCANÓ

La CUP defensa que la central hidroelèctrica de Vilanna passi a ser pública

BESCANÓ
guerra a europa

Almenys vuit morts en un atac massiu rus de míssils i drons contra Ucraïna

barcelona
orient mitjà

Un ministre israelià insinua que l’atac a l’Iran ha estat “dèbil”

barcelona
política

Puigdemont no donarà suport als comptes espanyols si Sánchez no compleix amb Catalunya

barcelona
Política

El Parlament dona suport als encausats de Tsunami

barcelona
orient mitjà

L’Iran minimitza l’atac a Esfahan i no dona senyals de resposta

barcelona
Política

ERC formalitza la proposta d’un cara a cara entre Aragonès i Puigdemont

barcelona
política

Els homes joves són els més espanyolistes, segons una enquesta d’Òmnium

barcelona