Política

RAFA NAVARRO

ALCALDE DE PREMIÀ DE MAR (JUNTS)

“La cicatriu de la via del tren volem que desaparegui”

“Es preveu una nova sortida a l’eix de Teià. Volem que l’autopista sigui la via interurbana i recuperar l’N-2 com un carrer més urbà”

“A Can Sanpere estem pendents de tancar l’intercanvi dels 1,3 milions d’euros que pagarà l’Ajuntament, per obtenir-ne les claus”

El PSC decideix unilateralment no negociar amb nosaltres i ERC té gent molt potent

Al cap­da­vant de Junts, Rafa Navarro ha reva­li­dat l’alcal­dia. Explica en aquesta entre­vista per què va deci­dir can­viar de soci i pac­tar amb ERC. El man­dat arrenca amb pro­jec­tes pri­o­ri­ta­ris al lito­ral, el futur de l’N-2 o l’espai de Can San­pere.

Amb l’actu­ació al lito­ral han gua­nyat platja. Ha dei­xat de patir per les lle­van­ta­des?
La bar­rera que ha posat l’Estat ha de ser­vir per pro­te­gir les infra­es­truc­tu­res, sobre­tot el pas­seig marítim i la via del tren. Ara hem de veure si l’obra, que es va pro­jec­tar fa catorze anys, fun­ci­ona tenint en compte la rea­li­tat del canvi climàtic, amb lle­van­ta­des i can­vis més sob­tats. L’objec­tiu era allu­nyar-nos del tren­ca­ment de les ona­des.
L’obra com can­viarà el pas­seig marítim?
S’ha d’aca­bar l’espigó que surt davant l’estació, però des del punt de vista fun­ci­o­nal està enlles­tit. Per actuar al pas­seig i posar mobi­li­ari o fer acti­vi­tats cal dema­nar la com­petència. És per­versa aquesta relació que man­te­nim, en què fins ara tots els des­per­fec­tes els hem arre­glat i ens renya­ven per no dema­nar permís. Volem ser res­pon­sa­bles del nos­tre propi pas­seig, la sor­tida que tenim al medi natu­ral.

És l’opor­tu­ni­tat d’obrir el poble a mar?

Can­viarà la per­cepció d’anar a la platja i gua­nya­rem ser­veis. Estem nego­ci­ant amb l’Estat per poder fer més acti­vi­tat espor­tiva. En el man­dat ante­rior vam posar en marxa al port un espai de lleure d’ús públic, en què amb la col·labo­ració publi­co­pri­vada vam cons­truir una pista de salts per a bici­cle­tes. Tenim el pan­talà muni­ci­pal dins el port per fomen­tar l’acti­vi­tat aquàtica. Sem­pre s’ha mirat de cara al mar, però tenim unes bar­re­res bru­tals que són l’N-2 i la via del tren que ens ho posen difícil.
La paci­fi­cació al Baix Maresme creu que tirarà enda­vant?
N’estic con­vençut. Tenim el pro­jecte con­sen­suat amb els ajun­ta­ments del Mas­nou, Premià, Vilas­sar i Cabrera. La Gene­ra­li­tat pre­veu aquest tri­mes­tre treure a lici­tació les noves sor­ti­des de la C-32, per anar coor­di­nats i no col·lap­sar el trànsit. Es pre­veu una nova sor­tida tocant a l’eix de Teià i els dos Premià. Volem que l’auto­pista sigui la via interur­bana i recu­pe­rar l’N-2 com un car­rer més urbà. Es va con­cre­tar la trans­ferència de 387 mili­ons d’euros per millo­rar la mobi­li­tat del Maresme i s’entén que hi ha els diners per fer coor­di­na­des les dues actu­a­ci­ons.
Tenen detalls del calen­dari?
El que tenim clar és que al Baix Maresme els pobles impli­cats ens hem posat d’acord ràpid. Des­co­nec quin serà l’ordre, però amb els diners i el pro­jecte con­sen­suat, tot indica que a finals de man­dat hauríem de veure gent que hi tre­ba­lla. Ara falta agi­li­tat de l’admi­nis­tració pública per tirar-ho enda­vant.
Pel que fa a l’R1, no sé si és tan opti­mista?
No ho soc gens. Aquí el gran repte res­pecte al tren és fer-lo des­a­parèixer i con­ver­tir-lo en un metro sub­ter­rani. El que passa és que aquesta és una obra faraònica i Adif reco­neix que no té els diners per fer-la a llarg ter­mini, i segu­ra­ment no la veu­rem en vida. La cica­triu de la via del tren volem que des­a­pa­re­gui i emmi­ra­llar-nos en altres ciu­tats euro­pees que tenen quilòmetres de metro. Com ens expli­ca­ven des del Col·legi de Geòlegs al Con­sell Comar­cal, fora­dar el sub­sol del Maresme seria molt més fàcil que no pas l’L9 del metro a Bar­ce­lona. El traspàs de l’R1 a la Gene­ra­li­tat desitjo que es faci ràpid i que es millori en la gestió.
El pres­su­post muni­ci­pal no s’ha tan­cat, però qui­nes són les pri­o­ri­tats per al 2024?
Espe­rem liqui­dar els comp­tes del 2023 i apro­var el pres­su­post com a molt tard a prin­ci­pis de febrer. Per a nosal­tres és impor­tant trans­for­mar la gestió del per­so­nal de l’Ajun­ta­ment, on tre­ba­llen 260 per­so­nes. S’ha fet durant anys una direcció erràtica dels recur­sos humans i he dema­nat dis­cul­pes amb la volun­tat de millo­rar el ser­vei. De por­tes enfora paci­fi­ca­rem més car­rers del nucli antic per reno­var cla­ve­gue­ram i ser­veis, i actu­a­rem a Jacint Ver­da­guer, que s’està per­dent com a eix comer­cial.
Per què no va reno­var el pacte amb el PSC, amb qui s’asse­gu­rava tenir majo­ria?
Amb els resul­tats que va tenir Junts, ens tocava deci­dir amb qui gover­nar per afi­ni­tat política, pro­fes­si­o­nal i per­so­nal. S’ha de fer pinya. No hau­ria tin­gut cap pro­blema a ree­di­tar el pacte amb l’ante­rior cap de llista soci­a­lista, amb qui tenia bona relació. Aquesta con­fiança no és la mateixa amb qui posen al cap­da­vant del PSC, par­tit que deci­deix uni­la­te­ral­ment no nego­ciar amb nosal­tres, i tro­bem un par­tit que és ERC amb gent molt potent. Ara som menys però gover­nem millor i amb un més no seria més fàcil.
Premià de Mar ha llui­tat per Can San­pere. On som després d’anun­ciar l’expro­pi­ació?
Estem pen­dents de tan­car l’inter­canvi dels 1,3 mili­ons d’euros que pagarà l’Ajun­ta­ment, per obte­nir les claus de la finca. La pro­pi­e­tat, Núñez i Navarro, demana l’IVA d’aquest import i nosal­tres dema­nem un informe jurídic extern que avali el preu final. Tor­na­rem a con­vo­car la pro­pi­e­tat i si ho accep­ten ens han de donar les claus i serem els pro­pi­e­ta­ris legítims per actuar. Si no, tenim un temps per dipo­si­tar els diners al jut­jat i recla­mar les claus abans no s’obri per via con­ten­ci­osa la recla­mació de l’expro­pi­e­tat per revi­sar el preu de com­pra.
Ha estat un llarg procés.
És un dels rep­tes després de vint anys bata­llant per la fàbrica tèxtil, que va estar ocu­pada els últims vuit per enti­tats i col·lec­tius del poble. Fa tres anys, quan vaig entrar d’alcalde, la pro­pi­e­tat orde­nava al jutge el des­no­na­ment imme­diat. Vaig ser el pri­mer interes­sat entre les acu­sa­ci­ons de la pro­pi­e­tat i del col·lec­tiu amb qui vam nego­ciar perquè mar­xes­sin pel seu propi peu i cele­brar una victòria que és l’expro­pi­ació. Es va acon­se­guir in extre­mis abans de les elec­ci­ons i ara ocu­pen un espai muni­ci­pal a l’espera que es reac­ti­vin les comis­si­ons per deci­dir un model de gestió de l’espai.
Sor­tirà cara, l’ope­ració. L’Ajun­ta­ment té clar els futurs usos?
Expro­piar sem­pre hem dit que no és fàcil econòmica­ment per a un pres­su­post muni­ci­pal perquè després s’ha d’ender­ro­car, urba­nit­zar i res­tau­rar el que està pro­te­git. Anem per parts i és el que estem fent. Jo vaig tre­ba­llar a Can San­pere el 1988 i ens deien que hi havia llocs de la fàbrica on no podíem entrar pel seu mal estat. En paral·lel al pro­jecte d’ender­roc, cre­a­rem les comis­si­ons per veure com es ges­ti­ona. Des del punt de vista econòmic és una inversió molt bèstia tant per aca­bar el procés d’expro­pi­ació com per trans­for­mar l’antiga fàbrica aban­do­nada en un lloc per als veïns. Hi ha qui està dema­nant que s’expropiï tot el que queda, però és impos­si­ble.
Quins espais són?
Hi ha un parell de ter­renys, pen­dents d’urba­nit­zar, Trans­mesa, Meta­lo­ge­nia, que són de les últi­mes grans fàbri­ques que hi havia al poble. Si fóssim un ajun­ta­ment mul­ti­mi­li­o­nari expro­piaríem a cop de talo­nari per fer-hi parcs. Jo, com a veí, també vol­dria que s’expropiés però la res­pon­sa­bi­li­tat i la rea­li­tat que tenim és molt dife­rent.
Es pre­ve­ien des­ti­nar tres mili­ons a Can San­pere el 2023.
Al seu dia es van con­sig­nar tres mili­ons del pres­su­post del 2023 per afron­tar l’expro­pi­ació. D’aquests, es va con­si­de­rar que serien 1,3 mili­ons com a preu ini­cial i la diferència ha tor­nat a l’estalvi per fer-la ser­vir per a altres inver­si­ons. Només per fer el pro­jecte d’ender­roc de les dife­rents naus se supera­ran els 200.000 euros i això ja està encar­re­gat. Jo era el dolent per a la pro­pi­e­tat i el col·lec­tiu que ocu­pava. Ara que ho tenim no ho dei­xa­rem morir i és una pri­o­ri­tat que avanci.
S’ha plan­te­jat dema­nar fons euro­peus per recu­pe­rar l’espai?
Encara no, perquè per fer-ho s’ha de tenir el pro­jecte defi­nit. A Europa dema­nem diners per a pro­jec­tes més avançats com el canvi de reco­llida amb el porta a porta comer­cial i la paci­fi­cació de qua­tre car­rers més. Volem dema­nar ajuts Next Gene­ra­tion per a la reha­bi­li­tació de l’antic ajun­ta­ment, on tenim la sala d’expo­si­ci­ons i volem habi­li­tar el jut­jat de pau i una sala de plens, que no es va pre­veure al nou edi­fici, i espais per als grups polítics, com ens hi obliga la nor­ma­tiva i no estem com­plint.
L’alcalde s’ocupa de l’àrea de Segu­re­tat Ciu­ta­dana. Reben més quei­xes per una sen­sació d’inse­gu­re­tat?
Aquesta sen­sació s’estén a tots els muni­ci­pis i és comuna arreu i sobre­tot a la franja cos­ta­nera. Nosal­tres només podem llui­tar con­tra aquesta per­cepció mirant de fer can­vis i per això volem fer un model de patru­llatge més pro­per al ciu­tadà, en què els agents vagin a peu o amb moto. Des de l’any pas­sat hi ha sis agents més al cos i tenim pre­vist posar més càmeres de vide­o­vi­gilància a la via pública. Només es poden posar a zones comer­ci­als o punts polèmics. Per ara en tenim a la Gran Via, plaça de la Sar­dana o la sor­tida de l’estació de trens. S’han començat a posar al barri Maresme, on els veïns ho van dema­nar. A vega­des hi ha un dis­curs enve­ri­nat sobre les càmeres, a les quals té accés única­ment la poli­cia. Això dona segu­re­tat i no com­par­teixo que pugui atemp­tar con­tra la pri­va­ci­tat de ningú.
S’ha notat un repunt de delic­tes?
No, al con­trari. L’Estat ens va enviar les dades que demos­tren que l’acti­vi­tat delic­tiva havia bai­xat un 12% el 2023. Quan són nega­ti­ves ens cri­ti­quen i si són posi­ti­ves diuen que estem enga­nyant.
La inse­gu­re­tat serà tema de debat al ple arran de les decla­ra­ci­ons de Junts sobre els delinqüents rein­ci­dents.
Jo no he vin­cu­lat la rein­cidència a res més i com va fer l’alcalde de Mataró, d’un par­tit ben opo­sat al meu, recla­mant el mateix a través d’una carta. Tots els alcal­des volem que s’endu­rei­xin les lleis per als rein­ci­dents, siguin d’on siguin. El pro­blema és la laxi­tud de les lleis per no con­tro­lar la rein­cidència. Tota la resta que s’ha embo­li­cat és per interès d’altres par­tits polítics de posar-nos l’eti­queta de racis­tes. Cosa que jo no he jugat mai i no accepto i com diré en el ple és de mise­ra­bles.
En l’àmbit comar­cal li tocarà aga­far el relleu a la pre­sidència d’aquí a un any i mig. S’estan com­plint les expec­ta­ti­ves del pacte amb ERC?
Jo amb els socis no tinc cap queixa ni al Con­sell Comar­cal ni a Premià; insis­teixo que hem tro­bat magnífiques per­so­nes i la relació és excel·lent. El que estem inten­tant fer en aquesta pri­mera part del man­dat és endreçar. És un ens supra­mu­ni­ci­pal que històrica­ment no és tan potent com un ajun­ta­ment i volem ser inter­ven­ci­o­nis­tes per redi­men­si­o­nar el Con­sell Comar­cal, amb mol­tes com­petències i un infra­fi­nançament, que estem inten­tant cor­re­gir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia