Política

Irlanda del Nord

Més a prop de la reunificació d’Irlanda

L’històric nomenament d’O’Neill com a nova líder nord-irlandesa posa la consulta sobre la taula

La també vicepresidenta del Sinn Féin espera poder celebrar-la durant la propera dècada

Londres s’hi oposa però els acords de pau ho preveuen i un triomf del Sinn Féin al sud de l’illa ho facilitaria

Un referèndum de reunificació d’Irlanda no té res a veure amb el d’independència d’Escòcia

L’històric nome­na­ment, el 3 de febrer, de Mic­he­lle O’Neill com a pri­mera minis­tra prin­ci­pal naci­o­na­lista irlan­desa a Irlanda del Nord, pot can­viar la qüestió de la sobi­ra­nia d’aquest ter­ri­tori. Des que el 1921 Irlanda es va inde­pen­dit­zar del Regne Unit i la regió al nord-est de l’illa –on hi havia la majo­ria de colons britànics– va con­ti­nuar en mans britàniques, resul­tava impen­sa­ble que hi pogués haver un govern naci­o­na­lista irlandès.

Així es va expres­sar, en una entre­vista a la tele­visió britànica ITV, O’Neill: “Els meus pares i els meus avis mai van creure que arri­ba­ria aquest dia [en què el Sinn Féin accedís al poder], que es pro­dui­ria aquest canvi.” “El nord es va cons­truir de tal manera que cap dels meus avant­pas­sats pogués ocu­par mai el càrrec de minis­tre prin­ci­pal”, hi va afe­gir. “Totes les velles cer­te­ses del pas­sat, d’aquell estat en què van néixer, han des­a­pa­re­gut. Crec que el meu nome­na­ment reflec­teix el canvi que s’està pro­duint.”

O’Neill també creu que hi haurà un referèndum de reu­ni­fi­cació en els pro­pers 10 anys. Molt intel·ligent­ment va dir que aquesta no era la pri­o­ri­tat del seu govern, que la pri­o­ri­tat és solu­ci­o­nar el pro­blema de l’habi­tatge a la regió i resol­dre la crisi econòmica, però el tema de la reu­ni­fi­cació és allà i no es pot obviar.

El minis­tre britànic per a Irlanda del Nord, Chris Hea­ton-Har­ris, en nom del govern cen­tral, havia dit que no creia que s’arribés a con­vo­car cap referèndum de reu­ni­fi­cació en els pro­pers 10 anys i que una Irlanda unida no es pro­dui­ria en vida. “Crec que Hea­ton-Har­ris, amb tot el res­pecte, té una mica de men­ta­li­tat d’estruç, de ficar el cap sota terra i negar-se a veure què està pas­sant real­ment al seu vol­tant”, va repli­car O’Neill. I va recal­car que les con­ver­ses sobre el canvi cons­ti­tu­ci­o­nal es poden fer “d’una manera madura”.

Quan par­lem d’un referèndum de reu­ni­fi­cació d’Irlanda, no té res a veure amb el d’inde­pendència escocès. Aquest últim depèn de Lon­dres i si Lon­dres diu que no, és no, com va sen­ten­ciar el Suprem l’any pas­sat, quan Nicola Stur­geon va por­tar el dret a deci­dir als tri­bu­nals. A Irlanda del Nord, el no de Lon­dres no és no.

Els acords de pau del 1998, que van posar fi a 30 anys de con­flicte armat entre repu­bli­cans naci­o­na­lis­tes proir­lan­de­sos catòlics i monàrquics uni­o­nis­tes pro­britànics pro­tes­tants, inclo­uen la pos­si­bi­li­tat de con­vo­car una con­sulta de reu­ni­fi­cació de l’illa si la majo­ria ho vol. I les majo­ries demogràfiques a la regió han can­viat en els últims anys. Els catòlics ja superen els pro­tes­tants, tot i que hi ha una pro­porció de població cada cop més gran que no és sectària i que no s’iden­ti­fica amb cap fe.

Dues vota­ci­ons

Perquè hi hagi un referèndum de reu­ni­fi­cació l’han de con­vo­car el govern irlandès i el britànic i se n’han de cele­brar dos, un al sud i l’altre al nord, i aquí és on entra la nova direcció del Sinn Féin, la pre­si­denta Mary Lou McDo­nald i la vice­pre­si­denta Mic­he­lle O’Neill, que van assu­mir el con­trol del par­tit el 2018 en subs­ti­tució de Gerry Adams i Mar­tin McGui­ness, mort un any abans.

Adams i McGui­ness esta­ven massa vin­cu­lats a l’IRA perquè hi havien per­tan­gut en els anys del con­flicte armat. McDo­nald i O’Neill, en canvi, se’n dis­tan­ci­a­ven, tot i que O’Neill és la filla d’un exmem­bre de l’IRA. McDo­nald, de 54 anys, va néixer a Dublín i té accent irlandès, men­tre que O’Neill, de 47, va néixer en un poble també al sud d’Irlanda i té accent nord-irlandès. Les dues dones són ami­gues, for­tes, intel·ligents, empàtiques, diplomàtiques, carismàtiques i amb les idees clares d’esquer­res i de polítiques soci­als. McDo­nald s’encar­rega del sud de l’illa; O’Neill, del nord. En les elec­ci­ons gene­rals del sud del febrer del 2020, el Sinn Féin de McDo­nald es va impo­sar per pri­mer cop amb el 24,5% dels vots (més d’un 10,7% dels vots amb relació a les ante­ri­ors elec­ci­ons) gràcies a la con­nexió amb els joves. Van aca­bar gover­nant els dos par­tits de cen­tre­dreta (Fianna Fáil i Fine Gael), però el Sinn Féin va acon­se­guir posar sobre la taula el debat del referèndum.

El maig del 2022, el Sinn Féin de Mic­he­lle O’Neill es va impo­sar per pri­mer cop en les regi­o­nals al nord però no van poder gover­nar a causa del boi­cot dels uni­o­nis­tes, que es van negar a for­mar govern pel Bre­xit i la decisió de Lon­dres de dei­xar la regió dins el mer­cat únic i la unió dua­nera.

Les dues líders con­si­de­ren que el Bre­xit ha estat un fac­tor clau en aquest canvi que s’està pro­duint a Irlanda del Nord i que els apropa a la reu­ni­fi­cació. Sem­bla que una Irlanda unida és el destí natu­ral després del Bre­xit. El 8 de febrer els uni­o­nis­tes van cedir.

Pel que fa al resul­tat dels dos referèndums, la dar­rera enquesta d’Ipsos diu que el 50% està en con­tra de la reu­ni­fi­cació. Entre aquests, hi ha un 21% de catòlics i un 79% de pro­tes­tants, men­tre que només el 26% dels nord-irlan­de­sos esta­rien a favor de la reu­ni­fi­cació. Al sud, en canvi, on la majo­ria són catòlics, el 64% està a favor de la reu­ni­fi­cació i tan sols el 16%, en con­tra. La clau podrien ser les pro­pe­res gene­rals al sud si el Sinn Féin, el clar favo­rit amb el 28% de la intenció de vot (qua­tre punts més), acon­se­gueix for­mar govern. Ales­ho­res, mana­rien al nord i al sud.

50
per cent
dels nord- irlandesos es manifesten encara en contra de la reunificació, per només un 26% que s’hi mostra a favor.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia