Política

Tecnologia

Quinze anys de connexió global

WhatsApp s’ha convertit en una força omnipresent que uneix més de 2.000 milions de persones al món

L’adquisició per part de Facebook va plantejar preocupacions sobre la privacitat de les dades dels usuaris

La competència ha crescut en els últims anys amb aplicacions com ara Telegram, Signal o iMessage

Als EUA no és tan popular com en altres llocs, ja que l’usuari d’iPhone prefereix la missatgeria d’Apple

Fa exac­ta­ment quinze anys, el pano­rama de la comu­ni­cació va expe­ri­men­tar un gir radi­cal amb el nai­xe­ment de What­sApp. El que va començar com una solució sim­ple per enviar mis­sat­ges de text s’ha con­ver­tit en una força omni­pre­sent que uneix més de dos mil mili­ons de per­so­nes a tot el món.

La gènesi de What­sApp es remunta al 2009, quan Jan Koum i Brian Acton, extre­ba­lla­dors de l’empresa Yahoo, frus­trats per les limi­ta­ci­ons de les apli­ca­ci­ons de mis­sat­ge­ria de l’època, van deci­dir crear una alter­na­tiva més efec­tiva i gratuïta. El nom, un joc de parau­les amb l’expressió what’s up? (què passa?, en anglès), reflec­teix la sim­pli­ci­tat i l’enfo­ca­ment directe de l’apli­cació des dels seus ini­cis.

“What­sApp és un entorn de comu­ni­cació com­plex on les per­so­nes poden xate­jar amb amics i fami­li­ars, però també cada cop més en xats gru­pals basats en interes­sos i ubi­cació”, explica Patrícia Ros­sini, doc­tora en comu­ni­cació digi­tal de la Uni­ver­si­tat de Glas­gow, en una entre­vista amb El Punt Avui.

Encara que l’empresa es va fun­dar als EUA, pocs saben que el desen­vo­lu­pa­ment de l’apli­cació es va dur a terme a Kíiv (Ucraïna), on Koum, immi­grant ucraïnès, tenia amics i fami­li­ars que podien aju­dar-lo a pro­gra­mar. Actu­al­ment What­sApp, que està dis­po­ni­ble en més de 60 idi­o­mes, té la seva seu prin­ci­pal a Moun­tain View (Califòrnia) i dis­posa d’ofi­ci­nes a tot el món.

Tot i que pugui sem­blar para­do­xal, What­sApp no és tan popu­lar als EUA com ho és en altres parts del món. En aquest país, la mis­sat­ge­ria d’Apple, iMes­sage, ha estat històrica­ment la pre­fe­rida pels usu­a­ris d’iPhone, la qual cosa ha fet que What­sApp no tin­gui la mateixa pene­tració en el mer­cat nord-ame­ricà que en altres regi­ons.

Però, tot i aquesta pecu­li­a­ri­tat, l’empresa de mis­sat­ge­ria ha acon­se­guit expan­dir-se de manera sig­ni­fi­ca­tiva en altres parts del món, espe­ci­al­ment a Europa i Amèrica Lla­tina. A Europa, l’apli­cació ha estat àmpli­a­ment adop­tada i s’ha con­ver­tit en la prin­ci­pal forma de comu­ni­cació per a mili­ons de per­so­nes. A Amèrica Lla­tina, ha tin­gut un impacte encara més gran i juga un paper cru­cial en la vida quo­ti­di­ana dels seus habi­tants.

En aquest sen­tit, Ros­sini subrat­lla que el prin­ci­pal avenç que va repre­sen­tar What­sApp va ser la mis­sat­ge­ria mul­ti­pla­ta­forma a través de dades: “Va reem­plaçar els SMS i va per­me­tre comu­ni­car-se a per­so­nes que usen dife­rents sis­te­mes ope­ra­tius.” “Aquesta és la raó per la qual l’apli­cació és tan popu­lar als països de Sud-amèrica i altres lati­tuds del sud, on hi ha menys domini al mer­cat de l’iPhone.”

Al llarg dels anys, What­sApp ha expe­ri­men­tat una expansió impres­si­o­nant. Ha incor­po­rat una àmplia gamma de fun­ci­ons que van més enllà de la sim­ple mis­sat­ge­ria de text. Les tru­ca­des de veu i vídeo, els estats tem­po­rals, els mis­sat­ges de veu, els GIF i els stickers han enri­quit l’experiència dels usu­a­ris i han con­ver­tit What­sApp en una eina indis­pen­sa­ble per a la comu­ni­cació per­so­nal i pro­fes­si­o­nal.

Mal­grat tot, el camí de l’empresa amb seu a Califòrnia no ha estat exempt de rep­tes. L’adqui­sició de What­sApp per part de Face­book el 2014 va plan­te­jar pre­o­cu­pa­ci­ons sobre la pri­va­ci­tat de les dades dels usu­a­ris i el seu ús amb fina­li­tats publi­citàries. Aques­tes pre­o­cu­pa­ci­ons es van inten­si­fi­car el 2018, quan es va reve­lar que What­sApp havia com­par­tit dades amb Face­book sense el con­sen­ti­ment explícit dels usu­a­ris, fet que va gene­rar crítiques i deman­des. A més, s’ha hagut d’enfron­tar al pro­blema de la desin­for­mació i les notícies fal­ses, que es pro­pa­guen ràpida­ment a través de la pla­ta­forma. El 2018, uns rumors sobre segres­tos de nens a l’Índia van pro­vo­car pànic i diver­sos lin­xa­ments de per­so­nes inno­cents, inclo­ent-hi homes i dones que van ser acu­sats fal­sa­ment de ser segres­ta­dors. En res­posta a aquesta tragèdia, What­sApp va imple­men­tar mesu­res per limi­tar la difusió de mis­sat­ges virals, entre d’altres.

Per Ros­sini, que lidera grups de recerca sobre aquesta qüestió, “encara hi ha molta desin­for­mació cir­cu­lant en l’apli­cació”. “La nos­tra inves­ti­gació sug­ge­reix que les per­so­nes que par­ti­ci­pen en grups de dis­cussió amb estranys per par­lar de política o altres interes­sos comuns són els més vul­ne­ra­bles a ser vícti­mes de fal­se­dats en l’apli­cació.”

D’altra banda, la sociòloga Zey­nep Tufekci va lamen­tar en un arti­cle a The New York Times que What­sApp fos “lent” a res­pon­dre a la crisi de desin­for­mació. “Ha imple­men­tat algu­nes mesu­res, com ara limi­tar el nom­bre de vega­des que es pot reen­viar un mis­satge, però no són sufi­ci­ents”, va cri­ti­car.

En ter­mes de negoci pur, un dels grans rep­tes que afronta la com­pa­nyia és la com­petència d’altres apli­ca­ci­ons de mis­sat­ge­ria com ara Tele­gram, Sig­nal o iMes­sage, que ofe­rei­xen fun­ci­ons simi­lars o fins i tot més avançades, com ara la crip­to­gra­fia d’extrem a extrem per defecte, la gestió de grups més com­pleta o la inte­gració amb altres ser­veis. A més, l’ús domi­nant de What­sApp en alguns països ha gene­rat pre­o­cu­pa­ci­ons sobre la mono­po­lit­zació del mer­cat i la limi­tació de la inno­vació.

Així i tot, el lle­gat de What­sApp és inne­ga­ble. Ha creat una xarxa glo­bal de comu­ni­cació que ha trans­for­mat la manera en què ens rela­ci­o­nem i ens comu­ni­quem. En parau­les de Koum, What­sApp aspira a ser “la millor manera de comu­ni­car-se amb les per­so­nes que més t’impor­ten”. I si hem de jut­jar pel seu impacte en la soci­e­tat moderna, sem­bla que l’està com­plint, aquesta missió.

60
idiomes
–inclòs el català– estan disponibles per als usuaris de WhatsApp, empresa fundada el 2009 als EUA.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia