Política

política

Amnistia i pressupostos es trepitgen

Nogueras insta Sánchez a complir amb Catalunya si vol el sí de Junts als comptes i les votacions coincidiran

El president dona per fet que els de Puigdemont aprovaran l’amnistia i es veu a La Moncloa fins al 2027

“Tal com està la llei és plenament constitucional i cobreix tot supòsit i tota casuística”, manté des de Rabat

For­mu­lar una pre­gunta quan l’inter­ro­ga­dor sap que és ell qui té la res­posta té poten­cial dramàtic i fun­ci­o­na­ria com a pri­mera frase d’una novel·la o d’una funció, però en l’arena de la prosa des­car­nada de la sessió de con­trol al govern la por­ta­veu de Junts al Congrés, Miriam Nogue­ras, va fer seu el recurs retòric. “Creu que el govern podrà acon­se­guir l’apro­vació dels pres­su­pos­tos amb la desi­gual­tat exis­tent que pateix avui la ciu­ta­da­nia de Cata­lu­nya?”, era la pre­gunta regis­trada per ella quan Junts té els set vots indis­pen­sa­bles perquè el mar­ca­dor del Congrés sigui verd o ver­mell. El tea­tre de la Car­rera de San Jerónimo, però, és obert a llicències i Nogue­ras refeia la qüestió amb la funció en marxa: “Mai cap govern espa­nyol, ni del PSOE ni del PP, ha com­plert els com­pro­mi­sos amb Cata­lu­nya. Mai cap per­sona que viu o tre­ba­lla a Cata­lu­nya ha cobrat allò que li cor­res­pon, sem­pre molt menys. Senyor Sánchez, com pensa convèncer el poble de Cata­lu­nya que aquesta vegada es com­pli­ran els pres­su­pos­tos quan no s’han com­plert mai?”, va exi­gir de viva veu i en català tot fis­ca­lit­zant l’exe­cució pres­su­postària. Amb la mà dreta sos­te­nint l’auri­cu­lar perquè no caigués al buit cap paraula traduïda de Nogue­ras, Sánchez negava la major. “Sem­pre hem com­plert [...]. Havent des­ti­nat a Cata­lu­nya 116.459 mili­ons als pres­su­pos­tos gene­rals de l’Estat, un 42% més que la mit­jana dels últims cinc anys del govern del PP, es demos­tra amb fets i dades que apos­tem pel desen­vo­lu­pa­ment econòmic i social a Cata­lu­nya. Entre el 2021 i el 2023 hem des­ti­nat gai­rebé 9.300 mili­ons de fons euro­peus que ja han arri­bat a més de 60.000 pro­jec­tes; 467 mili­ons per a pro­jec­tes de des­sa­li­nit­zació, 116 per a pro­jec­tes de tran­sició energètica, 205 per a pro­jec­tes del sec­tor turístic, i s’estan exe­cu­tant 536 mili­ons per moder­nit­zar el ser­vei de roda­lies. Estem par­lant de xifres històriques”, deta­llava el pre­si­dent a Nogue­ras, que reba­tia que “ni tan sols exis­teix el cafè per a tot­hom perquè a Cata­lu­nya s’imposa el tre­ba­lla, paga i calla”. El xoc pel pres­su­post i el silenci com­par­tit sobre l’amnis­tia en forma de pausa dramàtica, però, evi­den­cien un gir de guió: les dues vota­ci­ons ara es tre­pit­ja­ran en el calen­dari enmig de la cruïlla deci­siva de la legis­la­tura.

Si la política és sobre­tot la gestió del temps, el calen­dari al Congrés s’ha defor­mat com un rellotge de Dalí amb la pròrroga fins al 7 de març que s’ha donat la comissió de Justícia per tenir el dic­ta­men final de la llei d’amnis­tia. Si obtingués l’acord a tres del PSOE, Junts i ERC, el text seria votat al ple del 21 de març i, a par­tir d’aquí, ani­ria al Senat, on el PP apro­fi­tarà la majo­ria abso­luta per home­nat­jar el fili­bus­te­risme i rete­nir la llei dos mesos abans de retor­nar-la al Congrés. A par­tir del 21 o del 28 de maig, la llei tor­na­ria al ple del Congrés per a l’apro­vació defi­ni­tiva pre­ci­sa­ment en vigílies de les euro­pees del 9 de juny, quan el PSOE pre­te­nia haver amor­tit­zat ja el cost elec­to­ral de l’oblit penal i cen­trar-se en les mesu­res soci­als dels nous comp­tes del 2024 (que ja van amb retard) i no con­viure amb titu­lars sobre què en fan els jut­ges. El mal­de­cap de la vice­pre­si­denta i minis­tra d’Hisenda, María Jesús Mon­tero, és que el calen­dari de l’amnis­tia tre­pitja el del pres­su­post i vice­versa, la qual cosa sofis­tica la par­tida i, alhora, obre el ter­reny de joc de con­ces­si­ons. “Hi ha avenços que no comu­ni­caré fins que hi hagi acord. Són inter­lo­cu­tors dife­rents: tre­ba­llem amb el grup par­la­men­tari i amb les per­so­nes que Junts ha desig­nat per a la inter­lo­cució, que són més de l’àrea econòmica i lli­ga­des a qüesti­ons de par­ti­des pres­su­postàries”, diu Mon­tero. “No sabem quin serà l’IVA de l’oli ara”, iro­nitza una veu d’ERC que està al dia de la nego­ci­ació, tot citant el rèdit que Junts obte­nia l’11 de gener a canvi de per­me­tre els decrets anti­crisi. “Junts neces­sita temps i el PSOE s’ha de moure, el que no sabem és on perquè el que Junts demana no pot ser: blin­dar que no hi hagi un jutge ende­riat que bus­qui el forat de l’Estre­lla de la Mort és impos­si­ble”, raona una font de Sumar que també viu el minut i resul­tat de la nego­ci­ació. Aquesta font, però, sí que veu assu­mi­bles esme­nes vives de Junts per blin­dar l’apli­cació imme­di­ata de la llei. “Ens convé a tots que hi hagi llei i que ningú apa­re­gui com a per­de­dor; si una part és vista com a der­ro­tada, hi per­dem tots i lla­vors no hi ha legis­la­tura”, rebla.

Des de Rabat, Sánchez donava per fet que “aquesta trans­cen­dent llei per a la democràcia espa­nyola” serà apro­vada i adver­tia que el text no es pot alte­rar sense el risc de sus­pen­dre l’exa­men del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. “Tal com està el pro­jecte de llei és ple­na­ment cons­ti­tu­ci­o­nal, està ali­neat amb els estàndards legis­la­tius euro­peus i cobreix tots els supòsits i tota la casuística que va invo­lu­crar cen­te­nars de diri­gents i de no diri­gents inde­pen­den­tis­tes”, va dir. Sánchez, això sí, ha tras­lla­dat al seu entorn més pròxim que fins i tot si l’amnis­tia fra­cassa, ell es dis­posa a apro­var els comp­tes i esgo­tar la legis­la­tura fins al 2027. “Les elec­ci­ons són el 2027 i tinc tot el temps del món”, sen­ten­cia. Al Congrés i davant Alberto Núñez Feijóo, no va des­a­pro­fi­tar el regal de l’off the record de Lugo en què el líder del PP va adme­tre estar obert a indul­tar Car­les Puig­de­mont i “haver estu­diat 24 hores” l’amnis­tia. “Gràcies a les con­fes­si­ons pri­va­des ara tenim la prova que, si fos per vostè, hau­ria apro­vat l’amnis­tia, indults i el que calgués per ser pre­si­dent. Tin­gui el coratge d’expli­car als 350 dipu­tats i als 48 mili­ons d’espa­nyols el que diu en pri­vat a setze peri­o­dis­tes”, el va des­a­fiar.

L’esce­nari del Congrés també viu oblits, com el denun­ciat per Juan Car­los Unzué i els malalts d’ELA que dimarts van fer la pro­esa física de ser a la sala cons­ti­tu­ci­o­nal i ser escol­tats per cinc dipu­tats, entre ells Pilar Calvo (Junts), i el minis­tre de Drets Soci­als, Pablo Bus­tin­duy. I va haver de ser Pilar Vallu­gera (ERC), que té l’hàbit inu­sual d’escol­tar les inter­ven­ci­ons de tots amb zel de notari, qui alertés en directe que José María Sánchez García (Vox) havia bana­lit­zat el nazisme dient que “era una ide­o­lo­gia que creia en allò que postu­lava”. “Dos mil anys de tea­tre es poden repre­sen­tar en pocs metres qua­drats de fusta”, alliçonava Oreste Cam­pese, pro­ta­go­nista de L’art de la comèdia del dra­ma­turg napo­lità Edu­ardo De Filippo. Al Congrés hi ha cabuda per al tea­tre i per al teia­tru, però a vega­des no hi cap tot.

Fiscals del Suprem veuen líder terrorista de Tsunami Puigdemont

XAVIER MIRÓ

Fidel Cadena, un dels fiscals del Tribunal Suprem que van acusar de “rebel·lió i sedició” els líders polítics i els activistes de l’1-O, ara també veu clar que, des de l’exili, Carles Puigdemont es va convertir en “líder absolut” del grup “terrorista” Tsunami Democràtic (TD). Com no podia ser d’altra manera, també creu que Tsunami Democràtic va dur a terme “accions violentes” amb coneixement i consentiment de Puigdemont. És la conclusió de l’escrit de Cadena com a fiscal de sala en cap del Tribunal Suprem al qual va tenir ahir accés l’agència Efe i que recolliria l’opinió majoritària dels fiscals. Aquest escrit l’ha fet arribar a la número dos de la fiscalia, María Ángeles Sánchez Conde, perquè prepari l’informe que decidirà si el ministeri públic demana a la sala segona de l’alt tribunal que investigui Puigdemont per terrorisme. L’expresident de la Generalitat i actual eurodiputat de Junts hi veu un nou intent de fer saltar pels aires “l’estat de dret” tenint en compte la “delirant i manipulada” informació policial que Cadena utilitza amb “un propòsit purament polític”. D’altra banda, Manuel García-Castellón, el jutge de l’Audiència que acusa de terrorisme Tsunami Democràtic, respon a Suïssa que els tractats internacionals impedeixen rebutjar la col·laboració judicial per motius polítics en cas de terrorisme. Ho fa en una resolució judicial en què acusa l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa de tenir un “biaix polític” per demanar-li que els informi sobre com podria afectar la futura llei d’amnistia –el projecte actualment encara està en la fase de tramitació a la comissió de Justícia del Congrés i el seu dictamen té el 7 de març com a data límit– les persones que ell imputa. En tot moment, el jutge amaga que la justícia suïssa precisament rebutja la seva comissió rogatòria perquè sospita que el mouen motius polítics per processar els membres de Tsunami Democràtic tenint en compte que el país helvètic no veu terrorisme en les accions del moviment de protesta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia