La Justícia britànica decidirà dimarts si Assange pot recórrer o és extradit als EUA

El Tribunal Superior de Londres anunciarà aquest dimarts si autoritza Julian Assange a tornar a recórrer el seu cas al Regne Unit o si, en canvi, pot activar-se definitivament la seva extradició als Estats Units, aprovada pel govern britànic en 2022.

Els jutges Victoria Sharp i Adam Johnson, que en dues vistes preliminars al febrer van escoltar les parts, decidiran si secunden o revoquen la decisió emesa el 6 de juny de 2023 pel seu col·lega Jonathan Swift.

Aquest jutge li va denegar el permís de continuar recorrent en aquest país i va donar per bona l’ordre de lliurament signat el juny de 2022 per qui era en aquell moment ministra de l’Interior, Priti Patel.

S’espera que Stella Assange, esposa de l’informàtic australià, que està a la presó preventiva en la presó londinenca de Belmarsh, faci declaracions aquest dimarts a les portes de la cort, on també es concentraran desenes de partidaris del fundador de Wikileaks.

Washington reclama a Assange per 18 delictes d’espionatge i intrusió informàtica –penats, segons la seva defensa, amb fins a 175 anys de presó– per les revelacions del seu portal, que en 2010 i 2011 va exposar presumptes crims de guerra dels Estats Units en els conflictes de l’Iraq i l’Afganistan.

Els advocats de l’antic ’hacker’ van demanar al Tribunal Superior permís per a recórrer aspectes del litigi que no van apel·lar en un altre procés en 2021, així com l’ordre d’extradició rubricada per Patel.

Si els magistrats accedeixen a la seva demanda, s’iniciarà un nou judici d’apel·lació davant la Justícia anglesa, que podria prolongar-se en el temps.

Si la hi deneguen, s’activarà el seu lliurament als EUA, i en aquest cas la defensa ja ha dit que sol·licitarà mesures cautelars per a detenir-la al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i l’obertura d’un procés allí, si bé no hi ha garanties que Estrasburg l’accepti.

En enumerar els arguments que fonamentarien el seu potencial recurs, els advocats d’Assange, Edward Fitzgerald i Mark Summers, van dir al febrer que el seu lliurament violaria el Tractat britànic-estatunidenc d’extradició perquè els delictes imputats, a parer seu, són de caràcter polític i atempten contra la seva llibertat d’expressió, a més de poder comportar la pena de mort.

Els seus advocats també van argüir que no tindria un judici just en territori estatunidenc, ja que, per la ubicació de la cort, el jurat seria triat entre persones vinculades al govern de Washington.

Clair Dobbin, en nom de la Justícia dels EUA, va demanar per la seva part al Tribunal Superior que desautoritzi el recurs i doni llum verda al lliurament, en adduir que és legal perquè els càrrecs que s’imputen a l’acusat no són polítics sinó “delictes penals basats en proves” i recollits en la llei americana d’Espionatge de 2017.