Estat francès
El Macron més guerrer contra Putin
El líder francès imprimeix un gir complet respecte del president rus i s’erigeix en el seu màxim detractor
Abandera dins la UE la possibilitat d’enviar tropes en territori ucraïnès en funció de la situació
El consorci franco-alemany KNDS fabricarà a Ucraïna peces de recanvi i municions i, a la llarga, armament
Les europees i l’intent de frenar una ultradreta tradicionalment russòfila també expliquen el viratge
Eren les onze de la nit tocades i la vintena de caps d’estat i de govern ja havien abandonat el pati de l’Elisi aquell 26 de febrer plujós a París, després d’una conferència per Ucraïna organitzada pel president francès. I Emmanuel Macron va sorprendre tots els periodistes presents a l’interior dient que no excloïa que s’enviessin tropes sobre el terreny. Una setmana abans, el seu to contra el president rus, Vladímir Putin, ja havia pujat en intensitat davant del seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, a la mateixa sala, el dia que s’havia sabut la mort de l’opositor Aleksei Navalni. Aquest mes de març, Macron s’ha continuat erigint en el capdavanter europeu contra Putin, quan al principi de la guerra, fa dos anys, encara deia que “no s’havia d’humiliar Rússia”.
Què ha canviat per a aquest gir copernicà, que va reiterar en el Consell Europeu del 22 de març? El president francès es presentava a Brussel·les sota la mirada d’interrogació dels altres dirigents, encara que amb el seu canvi d’estratègia s’està guanyant el favor dels països de l’Est i bàltics respecte d’un canceller alemany, Olaf Scholz, molt més prudent. Mentrestant, havia intentat convèncer aquest últim del seu to més bel·ligerant en una visita a Berlín a mitjan març, conjuntament amb el nou primer ministre polonès, Donald Tusk.
I, a Brussel·les, Macron va voler consolidar la seva posició referint-se al comunicat final d’una cimera que s’assemblava a un consell de guerra: “Per primera vegada, en un text d’una conclusió europea, no diem només que donarem suport a Ucraïna tant de temps com calgui –apuntava en roda de premsa–, diem formalment que li donarem suport tan intensament com calgui. I això vol dir que estem preparats per actuar davant de qualsevol acció que pugui prendre l’atacant rus.”
És a dir, l’àmbit d’actuacions s’obre més enllà de l’actual enviament d’armes a Kíiv i pot estendre’s a altres iniciatives, tal com buscava Macron. De fet, el mateix Scholz va revelar que soldats francesos i britànics ja operen en territori ucraïnès donant suport logístic a les tropes d’aquest país. I aquesta és la qüestió que des de París es volia fer passar com a missatge a Putin, malgrat haver provocat els escarafalls dels principals líders occidentals i de la mateixa oposició a França, que denuncia un llenguatge bel·licós.
La pròxima celebració de les eleccions europees, el 9 de juny, i l’intent de frenar una ultradreta tradicionalment russòfila tampoc són aliens a l’actual actitud del president. “He reobert el que s’anomena ambigüitat estratègica durant aquest Consell”, reiterava Macron en la cimera de març per justificar que davant Putin s’han de deixar obertes totes les possibilitats, sent França, a més, una potència nuclear.
“Massa límits en el vocabulari”
Concretament, i repetint el que havia anunciat al febrer a París després de la conferència sobre Ucraïna, Macron va enumerar els factors que poden portar a enviar tropes sobre el terreny. Es tracta d’un acord de cinc punts i que suposa el desminatge, la prevenció d’atacs cibernètics, la protecció de la frontera bielorussa, un suport a Moldàvia i la coproducció d’armament en territori ucraïnès mateix.
Això vol dir destinar-hi personal, tant per a la formació i l’entrenament dels soldats en l’armament lliurat, com per instal·lar-hi directament les fàbriques d’aquest armament i reparar-lo. Una cosa que Moscou pot considerar, al seu torn, un objectiu militar i, per tant, pot posar en perill el personal desplaçat. Cosa que obliga, en conseqüència, a enviar aquestes tropes sobre el terreny.
En una entrevista a la televisió, el president ho va resumir en una frase en què negava una postura ofensiva: “Hem posat massa límits en el nostre vocabulari. No estem en una escalada, no estem en guerra contra Rússia. Simplement, hem de ser clars que no hem de deixar guanyar Rússia.” I, en el Consell Europeu de març, tornava a reiterar quins eren els perills: “Qui es pensi que Rússia s’aturarà al Donbàs i Crimea s’equivoca.”
El mateix dia, els ministres de Defensa francès i alemany, Sébastien Lecornu i Boris Pistorius, van anunciar, des de Berlín, que el consorci franco-germànic KNDS coproduirà equipaments militars a Ucraïna. No s’ha fet públic a partir de quan es posarà en marxa la filial –es creu que a finals d’any–, però, d’entrada, es tractarà de fabricar peces de recanvi i municions i, més endavant, armament complet. Les peces de recanvi correspondrien als tancs Leopard i els obusos Panzerhaubitze 2000, que produeix l’alemany Krauss-Maffei Wegmann, i els canons Caesar, del francès Nexter. L’alemany Rheinmetall ja havia anunciat, al febrer, que fabricarà obusos a Ucraïna mateix i està associat a una altra companyia del país per reparar els vehicles militars.
I Macron dona suport també al fet que la UE emeti eurobons per finançar el rearmament de la indústria de defensa europea. Cosa a la qual Scholz encara s’oposa. Tampoc va ser per casualitat que, fa uns dies, la fotògrafa oficial del president, Soazig de La Moissonnière, fes públiques a Instagram unes imatges de Macron entrenant-se amb un sac de boxa a la seva residència de La Llanterna, a Versalles, on passa els caps de setmana i, des de fa dos anys, es dedica a aquest esport de combat.
