El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

El PSC guanyaria folgadament les eleccions del 12-M, amb un interval d’entre 40 i 47 diputats, segons l’enquesta que va fer pública ahir el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). ERC (entre 31 i 37 diputats) i Junts (entre 28 i 34) es disputarien el segon lloc i el lideratge de l’independentisme. “Hi ha pràcticament un empat tècnic”, descrivia el director del CEO, Jordi Muñoz. Amb això, en la franja mitjana-alta dels intervals –Muñoz assegurava que el més probable és que el resultat real se situï a la meitat–, es mantindria la majoria absoluta independentista al Parlament, tot i que la CUP cauria a un interval d’entre quatre i vuit diputats. També seria possible un pacte només entre el PSC i ERC, sense necessitat dels comuns, o fins i tot entre el PSC i Junts. Aliança Catalana podria entrar a la cambra, amb dos escons. El PP pujaria fins a un interval d’entre vuit i dotze diputats, mentre que Vox (entre cinc i nou) i En Comú Sumar (entre tres i sis) baixen respecte a la xifra actual. Cs quedaria fora del Parlament.

L’enquesta, feta telefònicament a 1.500 persones entre l’11 i el 22 d’abril, presenta, això sí, un alt nivell d’incertesa, d’un 40%, ja que el 28,4% diu que no sap qui votarà i l’11% no ho vol dir. Si es pregunta als indecisos, en les quatre principals opcions dels seus dubtes hi apareix ERC: un 21% dubta entre ERC i el PSC; un 20%, entre ERC i Junts; un 12%, entre ERC i la CUP, i un 10%, entre ERC i els comuns. “El partit que pot tenir més volatilitat respecte als resultats de l’enquesta és ERC, ja que els dubtes es poden repartir, poden acabar perjudicant-la o beneficiant-la, així que segurament és el partit per al qual la campanya serà més important”, deia Muñoz. “El partit que interpel·la una àmplia majoria és ERC. Molts pensen a votar una altra opció o ERC perquè som el partit central”, ho positivitzava després el seu candidat, Pere Aragonès.

En aquest sentit, atesa la baixa participació del 2021, una altra clau serà qui rescata més vot de l’abstenció d’aleshores, i el PSC és el que en surt més ben parat (un 18%), seguit del 14% d’ERC i el 10% de Junts. Es detecten també transvasaments encreuats de vots entre Junts i ERC, amb suma zero, i també entre el PSC i ERC, aquí amb un lleuger saldo a favor dels socialistes. ERC i, en menor grau, Junts també reben votants de la CUP. Sorprèn també un 6% de votants del PP fa tres anys que ara diuen que votaran ERC, i el 6% de Vox aleshores que ara es decanten per Junts.

Pel que fa a les preferències de pactes postelectorals, els votants del PSC es decanten per ERC (48%); els d’ERC, per Junts (34%) o el PSC (30%) a poca distància, i els de Junts, per ERC (66%). Els votants dels comuns pactarien amb el PSC (47%) o ERC (35%), i els de la CUP, amb ERC (39%) o Junts (20%). Els republicans, de fet, apareixen com a segona opció per als votants de la majoria d’altres grups (Junts, els comuns, el PSC i la CUP, per aquest ordre). En aquest sentit, Aragonès (5,1) és qui obté una millor puntuació general, en contraposició amb el 5 de Salvador Illa i el 4,2 de Carles Puigdemont. Els d’ERC i el PSC també són els que reben més aprovats (63% l’un i 61% l’altre) versus el 47% de Junts.

Tot i que al 78% la precampanya li ha interessat poc o gens –menys de la meitat va saber dir bé la data de les eleccions–, l’enquesta detecta “més mobilització de tothom”, tant de votants sobiranistes com no sobiranistes. “La diferència que habitualment es donava s’ha tancat”, resumia Muñoz. De fet, l’ha sorprès, comparat amb la sèrie històrica, que els nascuts a la resta de l’Estat declaren més intenció d’anar a votar que els nascuts a Catalunya. El que més diuen els enquestats que els mourà per decidir-se serà la gestió dels serveis públics (8,2%), la situació econòmica (8%), el canvi climàtic (7,9%), el finançament (7,7%) i la immigració (7,5%), i només el 5,3% assenyala el debat sobre la independència. En aquest sentit, l’enquesta referma que el 42% hi està a favor i el 50%, en contra.

Muñoz va evitar valorar les diferències respecte a l’enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) de la vigília, que no catapultava tant el PSC i situava Junts davant d’ERC, sense que l’independentisme arribés a sumar. “Els nostres procediments són públics i tothom pot veure’ls i auditar-los; no sabem com ho fan els altres”, cloïa.