Política

CARLES RUIZ

Alcalde de Viladecans

“Viladecans té el repte de ser neutra en emissions el 2030”

“Tenim un programa de regeneració de la ciutat, de noves zones verdes i de creació de tot un sistema d’energia alternativa”

“Som de les ciutats que tenen menys abandonament escolar: ens situem en un 7% o 8%, molt inferior a la mitjana catalana”

Multiplicant la ZEPA per tres no es garanteix la recuperació de la biodiversitat El debat sobre l’aeroport ha de ser si volem una economia internacionalitzada a Catalunya
A Viladecans es van fer inversions fa anys poc habituals que ara s’han demostrat efectives per afrontar la sequera

Carles Ruiz és un dels alcaldes socialistes més veterans del Baix Llobregat. Ocupa el càrrec des del 2005. Ha revalidat sempre l’alcaldia, però en les eleccions municipals del 2023 el PSC no va aconseguir la majoria absoluta i aquest mandat governa amb Viladecans En Comú Podem.

Quines són les grans línies mestres del vostre pla d’acció municipal?
Vam ser dels primers municipis d’Espanya que vam començar a treballar en clau d’agenda urbana: els grans reptes que té el món són reptes també nostres. El que hem fet ha estat afegir aquells elements més significatius dels programes electorals dels partits que configurem el govern. La mobilitat i el que té a veure amb serveis, la transició ecològica, l’educació i la promoció econòmica són els elements fonamentals per al mandat.
Quins reptes té la ciutat?
Un de molt clar és el climàtic. Viladecans té el repte de ser una ciutat neutra en emissions l’any 2030. Tenim un programa de regeneració de la ciutat, de noves zones verdes i de creació de tot un sistema d’energia alternativa per donar servei a les nostres necessitats. Un altre repte és el que té a veure amb la millora dels serveis, la neteja, la mobilitat i el transport públic. En l’últim any hem fet un canvi radical pel que fa a la mobilitat de Viladecans. Ja hi paren tots els trens, tenim l’autobús ràpid M5 i hem posat en marxa dues línies noves exprés. Ara posarem una tercera línia de bus local, i hem implantat el lloguer públic de bicicletes AMBici. Demanarem al nou govern de la Generalitat un increment del transport públic nocturn. I crec que hem de millorar la mobilitat als barris amb noves línies que complementin l’M5. A més, durant el mandat triplicarem els recursos de la neteja i recollida de residus. I un altre eix important té a veure amb l’educació.
Insistiu molt en la lluita contra l’abandonament escolar.
Si Viladecans ha pogut incrementar els resultats educatius és perquè hem treballat junts els centres, la Generalitat i l’Ajuntament amb aquest objectiu. Estem per sobre de la mitjana educativa de Catalunya i de la comarca. Dins d’aquest repte tenim una missió important, que és l’abandonament escolar zero. Ja som de les ciutats que menys abandonament escolar tenen: ens situem en un 7% o 8%, molt inferior a la mitjana catalana, del 14%. Per a nosaltres és un repte arribar al zero, no ens conformem amb aquest 7%. I lògicament també treballem en la promoció econòmica. Hi ha una dada molt impactant: en els últims 10 anys, mentre que l’atur ha baixat d’un 8% a un 14% depenent de la ciutat en el nostre entorn, nosaltres l’hem reduït un 30%. S’han creat llocs de treball amb un nivell molt superior que la resta de ciutats i de millor qualitat.
Com està l’execució del pla de Llevant?
Jo crec que és un barri modèlic. El parc metropolità més important és al barri de Llevant, ja que tindrà 30 hectàrees. També és modèlic el tipus d’habitatge que s’hi ha produït. Hi ha iniciativa privada, iniciativa pública i una part molt important són cooperatives d’habitatge protegit. Tindrem 1.400 pisos protegits, la meitat dels quals, 500, són a través de cooperatives, i més de 300 són de lloguer protegit. La part important de l’habitatge de lloguer la fem Impsol i la Generalitat.
Quants pisos seran de lloguer dels prop de 3.000 que tindrà, en total, el sector de Llevant?
Més de 500, ja que hi haurà uns 300 pisos de lloguer protegits i uns 200 de lloguer lliure. Aquestes xifres aproximades poden canviar i, si ho fan, només serà perquè hi hagi més habitatges de lloguer. Són molt necessaris.
Amb això es donaria resposta a la demanda de Viladecans?
No. La prova més clara que veritablement Viladecans necessitava més habitatge és que un 70% de la gent que està comprant els pisos de Llevant són persones de la ciutat. Però nosaltres pensem que necessitem més habitatge de lloguer, més habitatge protegit, no a través de nous polígons, sinó de la reforma de polígons existents, sobretot al barri de Can Sellarès, a la zona del polígon Centre i a la zona del que serà un nou barri, el districte d’innovació de Roca.
En quin estat es troba en el planejament de Llevant?
Pel que fa als espais públics, l’únic que queda és plantar, perquè hi ha parcs on no s’ha pogut plantar per la sequera. La resta està acabat: tots els vials, el sistema de circulació... Una part molt important del barri està ja en construcció, sobretot una part important de la zona protegida, i espero que aviat comencin els habitatges de lloguer. Encara falten uns anys, però la previsió que tenim és anar fent coincidir el final d’una zona amb una altra per poder continuar donant la possibilitat d’habitatge de lloguer i habitatge protegit a la ciutat.
I la transformació de la Roca?
La Roca serà possiblement l’última actuació urbanística d’aquestes característiques. Ara començarem el planejament amb la companyia. La idea és generar a partir de l’epicentre de Roca un espai d’innovació a l’entorn de l’edificació sostenible. Un 25% de la població de Viladecans treballa directament o indirectament en el sector de la construcció. La idea és aprofitar aquest coneixement per generar un espai d’innovació en allò que Roca sap fer bé. També hi haurà la universitat Roca, el museu, empreses, producció i pisos, en una quantitat que encara s’està decidint.
Fa temps que treballeu en el projecte Vilawatt. Quin és l’objectiu?
No hi ha un objectiu final i sí un model nou: treballar sobre la base d’emetre el mínim d’emissions i capturar el màxim d’emissions que es generen. És a dir, generar espais, edificacions, indústries, activitats que generin el mínim d’emissions. Això amb els cotxes ja està passant: en cinc anys s’han reduït moltíssim les emissions perquè els nous cotxes n’emeten moltes menys que fa 10 anys. Hem de fer que en el procés de construcció d’un edifici es reutilitzin cada vegada més les peces. Al nou parc de negocis que farem ara tots els edificis són circulars. I també s’han de generar edificis que consumeixin menys i generin la seva pròpia energia. La paraula regeneració és la més important.
Quan entri en vigor la zona de baixes emissions potser molta gent serà conscient que s’ha de reduir la contaminació.
A l’àrea metropolitana comencem al juliol, però jo crec que ja s’ha produït de fet una zona de baixes emissions gràcies a la col·laboració ciutadana. Una part important de les emissions s’ha reduït perquè la gent ha canviat de vehicles. La gent no té vehicles antics que contaminen perquè els agradi, els tenen perquè no tenen possibilitats de comprar-se un altre vehicle. Això ho hem d’entendre també. Però ja s’estan reduint les emissions gràcies al fet que s’està substituint el parc mòbil, estem millorant el transport públic i tenim elements nous com l’AMBici que permeten formes de mobilitat diferents. La zona de baixes emissions intenta garantir que aquest impuls que ha fet la gent continuï.
Europa va fer un toc d’atenció amb la protecció dels espais naturals. Viladecans té una part important dels espais protegits del delta del Llobregat. La Generalitat va prometre una ampliació de la ZEPA, però no sabem com està, això.
La Generalitat no acaba d’avançar, i quan avança ho fa malament perquè ho fa sense parlar amb ningú i genera per decret una ampliació de la ZEPA quan Europa ha dit que la Generalitat no ha posat els recursos necessaris per protegir bé les zones actuals, i això ha significat pèrdua de biodiversitat. Els ajuntaments posem des de fa anys més diners que la Generalitat, que n’és la responsable. Multiplicant la zona protegida per tres no es garanteix la recuperació de la biodiversitat. Estem parlant d’espais que, perquè tinguin biodiversitat, han de tenir unes condicions que no tots els espais tenen. Zones que no siguin aiguamolls no té cap sentit que en formin part.
Hi ha zones que estan cultivades, oi?
Sí. Jo entenc que és un error generar un conflicte entre la pagesia i els espais naturals. Els dos elements formen part de la nostra biodiversitat i del nostre ecosistema. I gràcies als uns hi són els altres. No tindríem els espais naturals si no fos per l’aeroport. Seria un continu com la costa de Gavà o Castelldefels. L’aeroport ha permès tenir aquests espais naturals i que hi hagi un sector agrícola al voltant que ha pogut desenvolupar-se. El nou govern de la Generalitat ha de pensar, al marge de l’aeroport, com millorem la biodiversitat.
Com encaixa amb aquest entorn natural l’ampliació de l’aeroport?
Jo crec que el debat ha de ser si volem una economia internacionalitzada a Catalunya. Podem fer una economia regional, que ja ens vagi bé moure’ns per la Unió Europea. I això no vol dir que no hi hagi vols a Qatar. Però no és el mateix tenir-hi vols diaris que tenir-ne un cop a la setmana als llocs on ens interessa connectar el talent. Si no ets dins dels corrents on es produeix la innovació, estàs en una segona categoria. Catalunya s’ho ha de plantejar, i això implica fer un hub que permeti una connexió fàcil amb tot Orient, Àsia i una part de l’Amèrica Llatina i la resta d’Europa. I això requereix tenir pistes millors, més grans, i uns requeriments tècnics. Treballem simultàniament per esclarir quines condicions necessita l’aeroport. I mirem si tot es pot conjugar. Jo estic segur que sí.
Com està actuant Viladecans per afrontar la sequera?
Som singulars perquè a Viladecans es van fer inversions fa anys que llavors no eren habituals i ara s’han demostrat efectives, com les basses d’acumulació d’aigua al polígon de Ca n’Alemany. Tenim tota la ciutat amb un triple sistema de canalització d’aigua regenerada, residual i pluvial, que vam fer amb fons europeus. Tenim cisternes d’acumulació dins de la ciutat. Estem treballant amb paviments drenants, que suposa que l’aigua es recupera i torna a la terra i a les plantes. També amb aigua regenerada, que ens ha permès mantenir uns nivells molt bàsics per al reg, la neteja i el manteniment dels espais. El sistema de control constant de canonades que tenim amb Aigües de Barcelona funciona molt bé, i el nivell de pèrdues ha baixat moltíssim en els últims anys. Però és veritat que a Catalunya estem llançant aigua al mar que podria ser regenerada i utilitzada i, fins i tot, amb una tecnologia adequada, potable també. S’han perdut molts anys en què no s’han fet les inversions necessàries.

El perfil

Un amant de la cuina amb dècades de militància socialista

Rosa M. Bravo

Carles Ruiz es confessa lector compulsiu i amant de cuinar. I així ho mostra en un dinar amb periodistes per presentar la Fira de Sant Isidre, que s’ha celebrat aquest cap de setmana. L’alcalde es posa darrere els fogons i cuina mandonguilles amb sípia i carxofes de l’horta de Viladecans per a una vintena de persones. A la taula comparteix també la seva particular recepta de ratafia, que prepara ell mateix amb nous verdes del Pirineu. Ruiz és bon conversador i explica els mil fronts que té oberts amb la seguretat que li donen els quasi vint anys que fa que està al capdavant del govern de Viladecans. Nascut a Barcelona el 1962, es va implicar en el moviment estudiantil ja a l’institut i ho va continuar a la universitat. És educador de carrer, va fer estudis de dret i té el grau en ciència política i de l’administració. En l’època universitària va entrar a formar part de la direcció de la Joventut Socialista de Catalunya, partit que no ha abandonat. El 1986, el llavors alcalde, Jaume Montfort, el va convidar a acompanyar-lo a la llista electoral socialista i va entrar a l’Ajuntament com a regidor. Ha treballat en les àrees de Serveis Personals, de Planificació Territorial i de Promoció de la Ciutat. El 2005 va rellevar Monfort i des de llavors ha revalidat l’alcaldia en les diverses eleccions. Té també responsabilitats supramunicipals, a la Diputació i en el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. L’Ajuntament col·labora amb altres ciutats de l’Estat a través de la Red Innpulso i la Red Estatal de Ciudades Educadoras, que presideix. Ruiz també té responsabilitats al PSOE, ja que pertany al comitè federal, i a l’executiva del PSC, on és secretari d’Urbanisme. Territori i Paisatge. Ruiz assegura que el seu desig és que el desenvolupament econòmic de Viladecans asseguri la qualitat de vida de la ciutadania.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

L’Advocacia de l’Estat demana amnistiar als responsables de l’1-O

barcelona
política

Marc Aloy, alcalde de Manresa: “Som un govern ferm i cohesionat”

Manresa
tribunals

I ara per traïció... El jutge implica Puigdemont i Mas en la ‘trama russa’, tot i l’amnistia

barcelona
guerra a gaza

Xipre destaca la seva neutralitat després de l’amenaça de Hezbol·là

barcelona
Marta Pujol
Alcaldessa de la Roca del Vallès (Junts)

“Vaig dir que buscaria solucions i això intento fer”

La Roca del Vallès
Xavier Guitart
Alcalde de Camprodon (Tots per Camprodon-PSC-CP)

“Som molt propers a tothom i no tenim un no per resposta”

Camprodon
Estats Units

Louisiana ordena penjar els Deu Manaments a les aules

Barcelona
País Basc

Imanol Pradales és investit lehendakari amb els vots del PNB i el PSE-EE

Barcelona
Corea del Nord

Putin es reserva el dret a subministrar armes a Pyongyang

Barcelona